10.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 14.11.2022 - 19:40
El govern d’Andorra ha presentat avui els resultats del nou sondatge del 2022 sobre coneixements i usos lingüístics de la població. Respecte de l’anterior estudi, del 2018, els resultats mostren una tendència positiva per al català, amb un augment de l’ús de la llengua en la majoria d’àmbits. Així i tot, hi ha un retrocés en alguns aspectes.
A continuació, expliquem el resultat en cinc apartats, per retratar l’estat actual de l’ús i el coneixement de la llengua.
1. Un augment de la identificació amb el català
El sondatge d’enguany revela que un 53,4% dels residents a Andorra identifica el català com una llengua que considera pròpia. Això significa un augment de 7,5 punts respecte del 2018 i és el nivell més alt, si més no, d’aquests darrers tretze anys.
En contrapartida, hi ha un retrocés de la resta de llengües amb una important presència a Andorra. Els que consideren el castellà com a llengua pròpia han passat de ser el 42,6% el 2018 al 38,5% enguany. El portuguès passa del 14,2% al 12,3% i el francès, del 6,9% al 6,5%. Això també fa que el català es destaqui en relació amb les altres llengües, perquè fa quatre anys la diferència entre el català i el castellà era de tan sols 3,3 punts i ara, en canvi, ja és de 14,9 punts.
L’augment de la identificació ha anat acompanyat d’un augment de l’ús del català com a llengua més parlada a casa. L’any 2018 un 33,9% dels residents andorrans parlava a casa majoritàriament en català i, en el sondatge d’enguany, són el 40,1%. És a dir, 6,2 punts més en quatre anys. La dada és la millor d’ençà del 1995, quan els qui parlaven català a casa eren un 46,9%.
En canvi, la dada d’ús del castellà a la llar és la pitjor d’ençà que es fan sondatges, és a dir, aquests darrers vint-i-set anys. Si l’any 2004 era la llengua majoritària i hi havia un 39,4% de la població que parlava castellà a casa, ara aquest percentatge s’ha reduït al 27,6%.
2. El català es destaca com a llengua habitual i d’ús social
El català, a més d’augmentar com a llengua d’identificació, també creix en l’ús social. Un 47,5% dels residents andorrans diu que comença les converses sempre en llengua catalana, un 5,6% més que no pas fa quatre anys. A més, si hi afegim els qui ho fan “molt sovint”, hi ha un 73,4% dels andorrans que comencen les converses en català sempre o molt sovint.
La llengua del país també és més utilitzada ara en les relacions socials. Un 41,4% parla amb els amics sobretot en català i això és una millora d’un 3,5% respecte de fa quatre anys, però encara resta per sota del 2014 i el 1995. Alhora, baixa una mica els qui parlen en castellà (-0,9%) o en totes dues igual (-1,3%).
Sobre la llengua habitual –entre les quals se’n pot seleccionar més d’una–, trobem un retrocés de totes les que tenen una presència important a Andorra. Tanmateix, el català és el que baixa menys, cosa que la destaca encara més com a llengua d’ús habitual. Un 63,7% empra el català (-0,8), un 48,6% el castellà (-3,8), un 5,7% el francès (-3,3) i un 6,6 el portuguès (-3,0).
3. La transmissió afavoreix el català
Les dades del sondatge d’enguany de coneixements i usos lingüístics de la població revelen que hi ha més andorrans que parlen en català amb els fills que no pas amb els pares. Un aspecte fonamental per a la supervivència de qualsevol llengua.
Un 39,4% empra el català amb els fills; en canvi, trobem que un 31,1% el parla amb el pare i un 29,7% amb la mare. És a dir, hi ha 8,3 punts i 9,7 de diferència, respectivament, entre l’ús del català amb els descendents i amb els progenitors.
En la resta de llengües, la tendència és inversa. Un 22,1% parla en castellà amb els fills, mentre que amb els pares supera el 30%. Un 3,3% parla francès amb els fills i vora un 5% amb els pares. I, en el cas del portuguès, un 6% l’utilitza amb els fills i un 16% amb els pares.
Un gran canvi en el sondatge ha estat que un 44% dels enquestats tenen el català com a llengua materna o inicial. Això vol dir que, per primera vegada d’ençà del 1995, el català és la principal llengua materna d’Andorra. A més, és la xifra més alta d’ençà que es va començar a fer el sondatge.
Sobre això, cal destacar que l’any 2009 la diferència va arribar a ser de 15 punts en favor del castellà (43,9% a 28,9%); en canvi, ara el català passa 3,8 punts davant, després d’haver augmentat de més d’un 15,2% en tretze anys.
4. Els andorrans el fan servir més a la feina i a l’administració
Les dades mostren un augment de l’ús del català també en més ambients, a banda de casa i els amics. Un 48,2% dels residents a Andorra el fa servir majoritàriament amb els companys de feina; fa quatre anys era el 43,0%, de manera que ha augmentat de 5,2 punts.
També hi ha hagut un creixement dels qui hi fan servir tant català com castellà (del 12,1% al 14,7%). El castellà, en canvi, que havia arribat a ser la principal llengua d’ús habitual a la feina a Andorra, ara va de baixa. L’any 2004 un 42,4% el feia servir majoritàriament a la feina i avui és tan sols el 26,8.
El català es manté com a llengua més emprada amb l’administració pública. Un 63,5% de la població parla en català en aquest àmbit, un 1,9% més que no pas fa quatre anys.
5. La dada negativa: l’atenció al públic
Malgrat que la major part de dades indiquen una tendència positiva per al català, hi ha un retrocés en l’atenció de cara al públic en diversos sectors, que baixa respecte de l’anterior sondatge. Segons el govern, aquest element s’explica per factors demogràfics i de composició del mercat de treball, tot i que la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva, ha dit que s’hi treballa intensament, per exemple, reforçant i ampliant els recursos de franc per a aprendre català.
Hi ha un descens dels metges especialistes que atenen en català (del 54% l’any 2018 al 52% enguany), als restaurants (del 23% al 22%), a les botigues (del 40% al 37%) i als bars i discoteques (del 16% al 15%). En canvi, augmenten els que troben que els atenen tant en català com en castellà.
Així doncs, tot i l’augment de la llengua que s’utilitza amb els companys de feina, el català recula en l’atenció al públic. En conseqüència, hi ha un augment de l’ús del castellà (+1,4) i també dels que usen tant el català com el castellà (+2).
Una altra cosa és la llengua que fan servir els andorrans malgrat que no els atenguin en català. Llevat dels metges especialistes (-2), els usuaris d’Andorra empren més el català en la majoria d’àmbits socioeconòmics. I en alguns hi ha un augment molt important, com ara en el transport públic (+14), els grans magatzems (+6) i bars, discoteques i pubs (+5).
