Condemnat a quatre anys de presó per les protestes contra la sentència: “M’enfronto al poder de l’estat”

Fins ara s’havien sabut alguns casos de joves condemnats a Catalunya de resultes de les protestes contra la sentència del procés, però no n’hi havia cap que arribés a dos anys de presó, el límit establert per haver d’ingressar-hi. El de l’Oriol és el primer cas, que s’hagi sabut, amb una condemna que supera aquest període i que, per tant, implicaria un ingrés a la presó si no es revertís a partir d’un recurs. En concret, els jutges Maria Calvo, José Grau i Gemma Garcés de l’Audiència de Barcelona l’han condemnat a quatre anys i un mes pels delictes de desordres públics i atemptat contra l’autoritat. La fiscalia li demanava vuit anys de presó.

Segons la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, la sala ha considerat provat que el jove va llançar objectes com ara pedres i ampolles contra els agents –cap dels quals no va ser lesionat–, va col·laborar en l’aixecament de barricades i va atiar un foc. Les úniques proves per a justificar la condemna són els testimonis de dos agents dels Mossos d’Esquadra –amb TIP 7828 i 14624– i una prova documental que demostra els aldarulls, però no la implicació del jove. La sala considera que, com que ell no té cap relació prèvia amb els agents i aquests fan un relat concret i no es contradiuen, no hi ha res que pugui indicar un “ànim espuri” per part del seu testimoni. “Els dos agents tenien la mateixa versió i deien que jo duia passamuntanyes, era líder dels que feien barricades, m’havien vist més d’un cop llançant objectes…”, explica l’Oriol, que nega haver comès cap d’aquestes accions. “Però no recordaven ni quins objectes llançava, ni quina roba duia, ni com sabien que era jo i no un altre. Era tot molt genèric.”

Retingut i identificat

Els fets es remunten al 15 d’octubre de 2019, l’endemà de fer-se pública la sentència contra el procés i primera nit d’aldarulls i barricades a Barcelona. L’Oriol era a la cruïlla del carrer de Mallorca amb el passeig de Gràcia perquè havia assistit amb els seus pares a les manifestacions prèvies als aldarulls. En un moment determinat, va amagar-se d’una càrrega de foam dels Mossos. “Em vaig amagar perquè no volia que em passés com al noi del dia abans a l’aeroport, que va perdre un ull. Amb la mala sort que una altra furgoneta dels Mossos va aturar-se al meu costat”, recorda el jove, que llavors tenia vint-i-un anys. Explica que van agafar-lo entre tres agents de la BRIMO amb unes formes molt agressives. “¿Qué te crees, hijo de puta? ¡Ya verás!” [“Què t’has cregut, fill de puta? Ja ho veuràs!”], diu que li van dir. Denuncia també que el van agafar pel coll, se’l van endur entre dues furgonetes i li van demanar el carnet d’identitat. “Jo pensava que em detindrien, però al cap de pocs minuts un agent me’l van tornar i em van dir que ja podia marxar, va cridar ‘¡viva España!’ i em va fer fora de la línia amb un cop de porra.”

Un mes després, a l’Oriol li va arribar una carta comunicant-li que estava encausat, i al desembre li van fer un petit interrogatori davant el jutge d’instrucció. L’abril del 2021 li va arribar una carta comunicant-li que la fiscalia li demanava vuit anys de presó. “No es passa bé perquè òbviament no vull acabar a la presó, però també perquè espero alguna cosa millor dels funcionaris a qui pago el sou”, denuncia. Explica també que esperava una absolució i que es va trobar molt sorprès quan va veure la condemna de quatre anys. “Sobta que es condemni algú d’acord amb allò que diu un policia.”

El jove ha canviat fa poc la seva defensa i ha recorregut a la defensa jurídica que ofereix el Consell per la República. Ara la seva advocada interposarà un recurs contra la sentència i esperaran a veure si finalment es reverteix. Sobre el futur més immediat, explica que té por i sent molta ràbia. “M’enfronto al poder de l’estat i sento ràbia per tot allò que m’ha passat i per la gent que ha patit, com els qui han perdut un ull. Però també tinc esperança. No penso enfonsar-me i lluitaré tant com calgui per a netejar el meu nom.”

Desenes de casos per jutjar

Més de dues-centes persones van ser detingudes durant les protestes post-sentència, i encara hi ha desenes de causes obertes, tot esperant de tenir una data de judici, algunes amb peticions de penes que superen els nou anys de presó. A banda el cas de l’Oriol, també s’han sabut més condemnes: la d’en Mohcine i l’Abdessabour, condemnats a un any i mig de presó i la de Dani Gallardo i Elsa Vilki a Madrid, a quatre anys i mig i un any respectivament. Gallardo va estar un any en presó preventiva fins que fou jutjat a principi de novembre d’enguany, quan el van deixar en llibertat, però té recursos pendents i podria tornar-hi a entrar.

També cal tenir en compte els casos d’en Mohammed, l’Ayoub i l’Ashraf, que van acabar deportats al Marroc, el seu país d’origen, després d’haver passat pel CIE de la Zona Franca de Barcelona.

Tanmateix, no és possible de tenir un recompte complet dels casos, perquè no tots els encausats han recorregut a col·lectius d’advocats i en alguns casos s’estimen més mantenir-se en l’anonimat.