13.02.2025 - 21:40
El 14 de febrer de 2021, avui fa just quatre anys, es van fer unes eleccions excepcionals, tant políticament com logísticament, i amb una intervenció directa dels tribunals, que van marcar la convocatòria i el dia de votació.
El primer fet singular és que la votació es va fer amb unes mesures mai vistes. La junta electoral va haver de resoldre més de trenta-cinc mil al·legacions de persones designades a les meses, es van canviar bona part dels col·legis electorals i els membres de les meses van haver de portar una màscara FFP2, una pantalla facial i guants d’un sol ús per al recompte. Durant la darrera hora de votació, els membres de la mesa es van haver de posar uns equips de protecció.
La votació es va fer tot i l’oposició de les autoritats catalanes. Un primer argument era que els informes del Departament de Salut mostraven que es podia preveure un pic epidèmic abans del començament de la campanya electoral i un pic d’ingressos a les UCI pocs dies abans de les eleccions. Això va fer que el vice-president Pere Aragonès signés, el 15 de gener, un decret que endarreria les eleccions i fixava la nova data per al 30 de maig. Però, quatre dies més tard, el TSJC va anul·lar la decisió de la Generalitat i va mantenir la convocatòria el 14-F. L’únic partit que s’oposava a l’ajornament era el PSC, amb unes bones expectatives electorals. “Tenen por d’Illa”, asseguraven.
De fet, la intervenció dels jutges ja havia començat molt abans, perquè les eleccions no es van convocar pas perquè s’hagués acabat la legislatura o perquè el govern hagués decidit d’avançar-les, sinó per la inhabilitació del president en actiu, Quim Torra.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia inhabilitat Torra durant un any i mig per haver desobeït l’ordre de la JEC i no despenjar a temps la pancarta del balcó de la Generalitat amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats” durant la campanya de les eleccions espanyoles d’abril del 2019. Inicialment, el gener del 2020, el parlament va tancar files amb Torra, quan la Junta Electoral espanyola (JEC) va ordenar que li fos retirat l’escó, tot i que la sentència no era ferma. Li van mantenir la condició parlamentària. Però, el 28 de setembre de 2020, el Tribunal Suprem espanyol va confirmar la sentència del TSJC.
Una vegada la sentència va ser ferma, la JEC es va adreçar al secretari general del parlament aleshores, Xavier Muro, que va acatar la decisió. La mesa en va prendre nota i el president de la Generalitat es va trobar, dins l’hemicicle, que tenia desactivat el mecanisme de votació. És a dir, van apartar del càrrec un president en exercici. El gener del 2021, també es va inhabilitar el conseller Bernat Solé. El parlament no va proposar cap nou candidat i les institucions catalanes es van veure abocades a unes noves eleccions.
La sortida dels presos polítics
Que les eleccions es fessin en plena pandèmia va fer créixer l’abstenció. Si la participació havia estat del 79,1% l’any 2017, en unes eleccions convocades pel govern espanyol per aplicació de l’article 155 de la constitució, aquesta vegada la participació tot just va superar la meitat del cens i es va situar en el 51,3%.
La campanya electoral també va ser singular, sense actes multitudinaris. Els partits ja van evitar de fer grans actes; a més, hi havia la prohibició de proferir càntics o crits, de fer marxandatge, i per assistir a un míting calia registrar-s’hi abans i portar un certificat d’autoresponsabilitat.
El 29 de gener, el mateix dia que començava la campanya electoral, tots els presos polítics amb el tercer grau van poder sortir de les presons de Puig de les Basses i els Lledoners. Carme Forcadell va haver de romandre uns dies més a Wad-ras, perquè el centre es trobava confinat arran d’un brot de coronavirus. El primer de febrer van fer un acte unitari per l’amnistia i van fer una crida a votar a les eleccions.
Els sondatges pronosticaven que els independentistes podien perdre per primera vegada la majoria, i en part això explica l’afany de no endarrerir les eleccions. La legislatura havia estat marcada per la manca d’unitat entre els independentistes i la manca d’unitat “antirepressiva”, sense una resposta institucional a la sentència contra el procés.
El lema de campanya d’un PSC exultant era “Fem-ho. Illa president”, i ERC es presentava com la gran alternativa als socialistes: “L’Arrimadas del 2017 és l’Illa del 2021”, afirmava el candidat, Pere Aragonès, que qualificava Illa de “candidat del 155” i proposava un “govern ampli” de partidaris de l’autodeterminació i l’amnistia per als presos independentistes. Junts va presentar Laura Borràs com a candidata. Finalment, el resultat va ser molt ajustat per la primera plaça. El PSC i ERC van empatar a 33 escons, i Junts en va obtenir un menys, 32.
La situació va ser tan anòmala, que l’endemà d’aquesta majoria independentista, la fiscalia va recórrer contra el tercer grau dels presos polítics i va demanar-ne la suspensió cautelar. Menys d’un mes després, els jutges de vigilància penitenciària els van tombar. A més, cal tenir en compte que tant el president Torra com el vice-president Aragonès havien estat espiats il·legalment amb el programari Pegasus mentre exercien el càrrec.
Un dels fets més destacats, més enllà del manteniment de la majoria independentista, va ser l’enfonsament de Ciutadans, que va passar de ser primera força i tenir 36 escons a quedar-se solament amb 6. I d’ací, a la desaparició actual. Tot i romandre una majoria favorable a un estat independent, Aragonès va necessitar, per a la investidura, el vot favorable tant de Junts com de la CUP amb un compromís clar: “Presento la meva candidatura per a culminar la independència de Catalunya”, i amb un breu discurs va defensar el pacte de govern per a “fer inevitable” l’amnistia i l’autodeterminació.
El pacte de govern es va trencar poc més d’un any i mig després, i la legislatura va acabar precipitadament, amb la impossibilitat d’aprovar un pressupost i la convocatòria de les eleccions del 12 de maig de 2024. Si no s’haguessin avançat, i amb el termini de quatre anys, seria ara quan s’haurien fet les eleccions.
