27.09.2015 - 06:00
El 27 de setembre de 1975, dos mesos abans de la mort al llit del dictador Francisco Franco, van tenir lloc les últimes execucions de presoners polítics del règim feixista (documentari). Malgrat una important onada de protestes a tot el món, aquell dia foren afusellats a Cerdanyola del Vallès, Burgos i Madrid els militants d’ETA-pm Jon Paredes Manot (‘Txiki‘) i Angel Otaegi, i els membres del Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic (FRAP) José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz.
Les execucions eren el resultat de tot un seguit de consells de guerra sumaríssims, fets a corre-cuita i amb moltes irregularitats, que van condemnar a mort onze persones. Al final, el consell de ministres del 26 de setembre en va indultar sis per la pressió internacional i en va confirmar la pena de mort a cinc, executades per afusellament l’endemà.
Assassinat al cementiri de Cerdanyola
Jon Paredes Manot, més conegut per ‘Txiki’, havia nascut a Zalamea de la Serena (Extremadura) el 20 de febrer de 1954. El 1964 es va traslladar a viure a Zarautz amb la família, on deu anys després va entrar a ETA-pm. El 30 de juliol de 1975, juntament amb Iñaki Pérez Beotegi (‘Willson’), fou detingut prop de la plaça de Llucmajor de Barcelona i després de cinc dies de tortures a la comissaria central va ingressar a la presó Model, on es va declarar en vaga de fam en protesta per les condemnes als membres d’ETA José Antonio Garmendia i Angel Otaegi.
El 15 de setembre les autoritats castrenses van acusar-lo d’haver estat l’autor de l’assassinat del policia Ovidio Díaz López en un atracament a Barcelona. Els seus advocats, Magda Oranich i Marc Palmés, sols van tenir quatres hores per a estudiar la causa i presentar l’escrit de conclusions provisionals, on es deia que Txiki havia negat la seva participació en l’atracament perquè aquell dia es trobava a Perpinyà.
La sentència el va condemnar a la pena de mort, que va executar un grup de voluntaris de la Guàrdia Civil al costat del cementiri de Cerdanyola del Vallès el 27 de setembre, a dos quarts de nou del matí. El municipi ha organitzat al llarg de l’any uns quants actes de record, com la concentració avui mateix a les deu al cementiri, amb intervencions obertes. També hi ha una iniciativa per a dedicar-li un carrer.
Homenatges als afusellats
En ocasió del quarantè aniversari dels afusellaments, la Plataforma per la Memòria del País Valencià organitza una concentració d’homenatge als antifeixistes assassinats a les nou del vespre a les Torres de Quart.
Abans, tot d’associacions de memòria històrica i familiars de Txiki i Otaegi organitzen un acte a la una del migdia al frontó Aritzbatalde de Zarautz. Pels impulsors no es pot entendre l’escenari polític actual sense entendre el context polític de fa quaranta anys i les seves conseqüències: ‘No es pot entendre l’Euskal Herria d’avui sense saber la veritat sobre aquells afusellaments. De la mateixa manera que no es pot entendre la militància de ‘Txiki’ i Otaegi sense ésser conscients de les dramàtiques ferides que va deixar la rebel·lió franquista del 1936.’
