Quaranta anys de TV3: quinze personalitats en miren el passat i el futur

Aquest mes ha fet quaranta anys que van començar les emissions de TV3, un moment històric per a Catalunya que implicava tenir, per primera vegada, una televisió plenament en català. Aquest moment va marcar moltes persones que el van viure, tant de dins estant com de fora, però hi ha molts productes de la cadena que també han marcat altres generacions de catalans, més joves. Parlem amb personalitats de diferents edats i oficis sobre la seva relació amb TV3: quins records tenen més presents i quins creuen que són els desafiaments del futur de la televisió.

“TV3 ha de pujar al carro de les innovacions tecnològiques, però no n’hi haurà prou si no recupera la comunió amb la societat”

Salvador Alsius, periodista 

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—La comunió que, els primers anys de la seva existència, es va crear amb una part molt gran de la societat catalana, una porció de població que era molt transversal de tots els punts de vista. Personalment, una aventura professional incommensurable.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Ha de pujar al carro de totes les innovacions tecnològiques, les imaginables i les inimaginables. Però aquesta condició necessària no serà suficient si, al mateix temps, no mira de recuperar aquella comunió amb la societat catalana a la qual em referia en la resposta anterior.

“TV3 ha deixat enrere la televisió de les tietes”

Raül Balam, cuiner

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Tinc quaranta-set anys, així que recordo quan va néixer TV3. Sobretot, les tardes que esperàvem que comencés la programació, amb els dibuixos de Pac-Man. Però el que realment em va marcar va ser el Bona cuina, presentat per Jaume Pastallé. Van venir a Sant Pol i van gravar un plat de la mare. Era el primer cop que sortíem a la televisió i recordo que va fer conill desossat amb escabetx. Ens vam passar tot el dia gravant i jo i la meva germana anàvem darrere la càmera mirant com funcionava això de la tele, perquè no ho havíem vist mai. Hi havia realitzadors, maquilladora… També recordo molt Dit i fet, un programa que feien els dissabtes a la tarda i que consistia a enfrontar dos pobles, amb una prova que es feia als pobles i una altra al plató. Quan va tocar a Sant Pol, la prova era buscar cotó fluix. Em vaig passar tota la tarda buscant-ne per tot el poble!

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Crec que el desafiament de TV3 ja ha començat ara, amb aquesta nova plataforma que serà a la carta, plena de pòdcasts i programes que no s’emetran per la televisió. S’ha de modernitzar, com ho fan totes les cadenes. Crec que TV3 fa una molt bona feina: ha deixat enrere la televisió de les tietes i aposta per coses com Eufòria o Planta Baixa, que trenca esquemes del que és un programa d’entreteniment de la tarda.

“Falta humor a TV3, hi falten sitcoms“

Nil Cardoner, actor

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—El que més recordo és veure amb els meus pares diferents sitcoms com ara Jet Lag, Plats Bruts, L’un per l’altre… i recordo molt adormir-me amb ells mirant aquestes sèries. Els moments amb família.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Falta humor a TV3, hi falten sitcoms. El problema és que ara hi ha molts filtres que no deixen passar l’humor que no té segones lectures. Com l’humor racista, sexista, homòfob… Això, per una banda, és bo, però per l’altra caldria que els filtres es milloressin per deixar passar l’humor intel·ligent. Ara no es pot fer un humor més negre, amb segones lectures. Per exemple, el meu humorista de referència és Ricky Gervais, que és en moltes polèmiques, però és un humor molt intel·ligent que permet d’obrir portes per parlar de molts temes. I això és el que fa falta a TV3. És una mica el que feien en Joel Díaz i en Manel Vidal, però malauradament els van fer fora.

“Ja fa dotze anys de la desconnexió de TV3 al País Valencià i la trobem molt a faltar”

Carolina Ferre, periodista

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—TV3 va marcar, sobretot, la meua adolescència. Ja fa dotze anys de la desconnexió de TV3 al País Valencià i la trobem molt a faltar. Ara ja no tant, perquè es pot veure per plataformes i perquè hi ha molta més oferta, però per a mi era un exemple a seguir i un exemple de la televisió que volíem fer. Recorde molt el Filiprim, amb Josep Maria Bachs. Era un senyor espectacular, divertidíssim, alhora seriós… I, sobretot, era molt fan de La cosa nostra, amb l’Andreu Buenafuente, en Santi Millán, en Jordi Évole… Eixos dos són els que més recorde. Més tard, i vivint a Catalunya amb els meus fills, també he viscut molt el Super3. Ah, i Les Teresines! TV3 ha estat tot un referent.

—Quins desafiaments screieu que té la cadena?
—El futur de les televisions autonòmiques de parla catalana hauria de ser conjunt. Hi hauria d’haver més coproduccions, unir-nos més i fer més coses junts. No sé si s’hauria de fer una televisió única, però sí més connectades.

“Quan vaig acabar el meu primer directe tenia la sensació d’estar esgotada”

Mari Pau Huguet, periodista

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—El record que sempre tindré més present és el primer dia, els inicis. Recordo perfectament el moment en què m’enfronto a la càmera i entro en directe. Era el 3 de maig de 1986, ha plogut bastant… En aquell moment era un sac de nervis i, quan vaig acabar aquest primer directe, de menys d’un minut, tenia la sensació d’estar absolutament esgotada. I també recordo els companys, la gent que et fa costat, i cada programa que vaig fer. Era com obrir una caixa de sorpreses plena de moltes altres capsetes sorpresa. I això passa cada dia quan baixes a plató, entres en directe i contactes amb els espectadors. És una experiència inoblidable i irrepetible.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—El futur de TV3 el veig molt bé: més jove, sa, fresc… A vegades sembla que la televisió podria desaparèixer per l’arribada de nous sistemes tecnològics, de les xarxes o de les plataformes, però TV3 encara ha crescut més i ha obert moltíssimes finestres i possibilitats. Això és brillant, perquè vol dir que totes les opcions poden conviure juntes. Recordeu que fa anys sempre es deia que possiblement la televisió es menjaria la ràdio i que la ràdio acabaria desapareixent, i al contrari, ara hem estat capaços d’unir televisió i ràdio i que convisquin, de fer que un mateix programa de televisió s’escoli a la ràdio i al revés. TV3 cada vegada s’aplica més a les noves tecnologies i això és un gran avantatge. Malgrat totes les opcions, la televisió convencional sempre tindrà espectadors davant la pantalla i això és molt positiu i és admirable, i ens hem de felicitar tots plegats.

“La Marató em va despertar el cuc del periodisme”

Abraham Orriols, periodista

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—El que més recordo són les ficcions, perquè sóc dels que van esmorzar i berenar amb Shin-Chan i Doraemon tota la infantesa. Vaig créixer amb Ventdelplà a l’escola i amb Polseres Vermelles a l’institut. Però el que més em va marcar va ser La Marató. Hi vaig anar de públic un parell d’edicions i em sembla que va ser aleshores, veient la televisió en directe i per dins, quan aquesta feina em va cridar l’atenció. No estic segur que entengués la importància de La Marató, però no tinc cap dubte que em va despertar el cuc del periodisme.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Adaptar-se als canvis sense perdre la seva essència. Ha de continuar interessant i atraient l’audiència, que cada vegada té més ofertes i en més suports, i fer-ho sense trair els seus valors fundacionals: difondre i promoure la llengua i la cultura catalanes. Això vol dir mantenir el rigor, la credibilitat i el sentiment de pertinença que genera entre els catalans i alhora evolucionar als nous hàbits de consum.

“El que més ha marcat la meva generació és el pendó de la Sue Ellen”

Ada Parellada, cuinera

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—El que més ha marcat la meva generació és el pendó de la Sue Ellen, va ser impressionant. Veure aquella gent americana parlant en català va marcar moltíssim, ens va fer a tots més catalans i vam veure que podíem insultar, parlar de coses íntimes i barallar-nos en català. El català es va fer popular. També tinc records amb les meves participacions als matins i les tardes, cuinar en directe és molt difícil! Va ser una experiència molt interessant i constructiva, però amb una dificultat extrema, encara no n’he après. Ara quan veig els cuiners que cuinen en directe m’agenollo, són uns autèntics herois!

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Hem de continuar lluitant pel manteniment de la llengua catalana com a llengua de carrer, d’escola, de pati, d’universitat, de discoteca, de veïnatge… És el gran repte. Un dels objectius i un dels sentits d’aquesta cadena és que el català sigui dins la casa de tots. I què vol dir una llengua catalana sense una cultura important, sòlida, consolidada i absolutament extensa perquè arribi a tothom? Demano a TV3 que no vulgui emular televisions amb altres continguts més competitius i que mantingui aquesta seriositat, aquest criteri, aquest savoir faire que sempre hi ha estat i que tant estimem. I, evidentment, quan parles de cultura també parles de cuina i quan parles de cuina, de cultura, parles de territori i parles d’identitat.

“Va ser molt maco poder dir: ‘Avui comencem TV3, la nostra televisió'”

Joan Pera, actor i doblador

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Recordo molt la primera emissió de TV3, perquè em va tocar presentar el primer programa amb Àngels Moll. Va ser un moment important, però jo no li’n vaig donar gaire, d’importància. Algú em va preguntar: “I què faràs, presentaràs el cinema, faràs algun programa?” Vaig contestar que jo no en sabia, de presentar. Però va ser molt maco poder dir: “Avui comencem TV3, la nostra televisió”.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—En general la televisió té una cosa dolenta, que és que tu fas un programa i és un desastre, però si el mantens, si entres en la rutina, funciona. Tot pot anar bé, només cal mantenir-ho. Això és bo i és dolent, però en general trobo bé la programació actual. Abans, la televisió catalana era molt diferent de l’espanyola. Hi havia coses que TV3 no faria mai. De fet, quan va comprar L’esclava Isaura, un serial del Brasil, molta gent va preguntar-se com podia ser que TV3 fes un serial. Ara, en canvi, ho veiem normal. Fa anys, hi havia un cert nivell i crec que en general ha baixat una mica, s’ha perdut una mica l’humor intel·ligent que era tan nostre. Però en general tenim una molt bona televisió, i els Telenotícies, sobretot, són molt bons.

“TV3 es va crear per normalitzar el català i una cadena és un instrument molt car per a no assolir l’objectiu”

Mont Plans, actriu

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—El primer record que tinc de TV3 és l’emoció de sentir parlar la meva llengua a la televisió.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Crec que TV3 es va crear per normalitzar el català i una cadena de televisió és un instrument molt car per a no assolir l’objectiu. Per això va ser creada, i aquest és el seu desafiament: una televisió de qualitat en la llengua del país, sense excuses.

“El meu xiquet es va fer gran amb el Super3 i ara gairebé ja no mira la televisió”

Joan Reig, músic

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Nosaltres veníem d’una època en blanc i negre i TV3 va ser aire fresc, per tant, em va marcar especialment l’inici. A banda de la normalització de la llengua en el món audiovisual, el que em va sorprendre més van ser les ganes de fer coses d’avantguarda, d’agafar realitzadors com en Manuel Huerga i de fer programes com Arsenal o Sputnik. A TV3 hi treballaven els millors periodistes de música del país, i ara tot això, malauradament, ha desaparegut. Era una televisió amb vocació de servei, i això es va notar molt i van fer escola. Jo crec que moltes televisions que han vingut darrere han imitat moltes coses que feia TV3. Coses modernes, trencadores, una nova manera de fer televisió.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—No em veig capacitat per parlar dels desafiaments perquè avui dia la televisió ja no es mira. El meu xiquet es va fer gran amb el Super3 i ara gairebé ja no mira la televisió, sinó que la televisió se la fa ell amb youtubers, tiktokers… Molts ja tenen aquests canals i no tornen, i ho trobo a faltar, perquè veig que ja no mira gairebé continguts en llengua catalana. Sí que llegeix i escolta música en català, però en l’audiovisual anem perdent la batalla. S’hauria d’avançar en el sentit de posar el català a les noves tendències audiovisuals i les xarxes, però se m’escapa, perquè abans competies amb les altres televisions, però ara competeixes amb tot el món d’internet, i la nostra cultura és petita. El desafiament és buscar un forat i que les noves generacions s’hi enganxin.

“Vaig néixer el mateix dia que TV3”

Regina Rodríguez Sirvent, escriptora

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Jo diria que m’han marcat dues coses. La primera, que vaig néixer el mateix dia que TV3, el 10 de setembre de 1983. Per això sempre m’ha fet molta gràcia la imatge de Joan Pera iniciant les emissions, simbòlicament i emocionalment sempre m’ha agradat molt la imatge. Però si m’hagués de quedar amb el que més m’ha marcat, sense cap mena de dubte és Bola de Drac. No sé quantes vegades he vist el primer capítol de Goku i quantes vegades més el veuré… I, evidentment, no ho puc fer de cap altra manera que no sigui en català.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Potser perquè vaig néixer als vuitanta, la meva inèrcia és posar sempre TV3, i crec que el gran desafiament és tornar a aconseguir això de manera general. Un Goku, un One Piece, un Naruto... Tot el que fan ara i també la informació de qualitat, que s’ha fet sempre, els documentals en clau Catalunya i quilòmetre zero que sempre m’han interessat. Però crec que el gran desafiament és en l’àmbit d’entreteniment, i cal saber escollir molt bé què oferir, sobretot a les noves generacions.

“TV3 té el repte de mantenir l’estàndard altíssim que tenia”

Cristina Sánchez Miret, doctora en sociologia

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—No sé per què, però recordo El capità Enciam i L’esclava Isaura! Es va convertir en la televisió de capçalera, a casa meva miràvem TV3, no hi havia una altra cosa. El meu fill té vint-i-quatre anys i també recordo molt, en una segona etapa, tot el món del Super3 i l’InfoK. El nen va poder viure de manera normalitzada en català, va poder créixer socialitzant en català. Sempre anàvem a veure pel·lícules en català al cinema, però un dia vam anar en colla a veure’n una en castellà i quan havien passat deu minuts el nen va preguntar “mama, per què no parlen en català?”. I és un nen que té família que parla les dues llengües…

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—El català continua essent una part important de TV3, però aquesta idea d’eina de país en el sentit de preservar un bé cultural tan gros com una llengua no es té present. És una televisió pública i, per tant, ha de fer molt més que entretenir. I TV3 té el repte de mantenir l’estàndard altíssim que tenia. Valia la pena mirar TV3, ja no perquè fos en català, que en aquell moment va ser molt important, també perquè era una televisió d’una gran qualitat en tots els àmbits: esportiu, innovació, entreteniment, informació… Em sap greu dir-ho, perquè m’estimo molt TV3, però ara no manté aquest estàndard. També entenc que hagin de buscar continguts per a la gent jove, que se’ls escapa a totes les cadenes, però no s’han d’oblidar de la gent gran, perquè si t’oblides del present acabaràs tenint un problema, cal mirar les piràmides poblacionals. A més, cal no perdre la profunditat i reflexió, ara tot es passa per sobre. Encara som una societat llegida i amb intenció d’estar ben informada, és un tret distintiu de la societat catalana, i TV3 va fer una gran feina en això i ara no la fa.

“Em vaig fer fan de l’APM per YouTube i les casualitats de la vida han fet que ara hi treballe”

Nerea Sanfe, reportera i influenciadora

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Els primers records que tinc de TV3 són de quan era menuda, perquè jo tinc el carnet del Club Super3, n’era molt fan i mirava els dibuixos a TV3, en català. Era molt fan del Tomàtic, que crec que ens felicitava els aniversaris i tot. Em posaven els dibuixos tant de Canal 9 com de TV3 i els meus preferits eren Les tres bessones, que per a mi són en català tant sí com no. I, després, era molt fan de la sèrie Minoria absoluta, sobre una família nombrosa. Tot això passava quan podíem veure TV3 al País Valencià, que ara ja no podem. Però gràcies a YouTube també em vaig fer molt fan de l’APM, que enguany fa vint anys, i les casualitats de la vida han fet que ara hi treballe.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Tot i que té molts anys darrere, la cadena té molta projecció de futur. En un any, han estrenat una plataforma digital molt potent que té molta presència a les xarxes socials i molts continguts multimèdia i transmèdia. Crec que s’enfoca molt en el present i en el futur. Espere que la durada de TV3 siga llarga, s’enfoque en tota mena de públic, d’edats i de gustos –que ja ho fa– i crec que és el bon camí. També és una cadena referent pública per a informar, entretenir i de tot un poc.

“El principal desafiament és mantenir en l’eix central la llengua catalana”

Màrius Serra, escriptor

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—N’hi ha molts i de molt diversos, des de La vida en un xip, d’en Puyal, a l’Arsenal, del Manuel Huerga, passant per figures detonants com Max Headroom, el Monzó del Persones Humanes o la sèrie Els joves. Però si m’he de quedar amb un sol moment, diria la secció que en Tísner feia al Bon dia, Catalunya a partir d’objectes que el portaven a evocar moments de la seva biografia.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—El principal desafiament és mantenir en l’eix central la llengua catalana, en totes les seves varietats, com a raó de ser de la cadena, i aconseguir una implantació real en tots els territoris on es parla el català que inciti a les televisions públiques valenciana i balear a competir per aquest mateix espai comunicatiu.

“TV3 va eixamplar el ventall de gent que podia sentir-se orgullosa de pertànyer a aquesta terra”

Imma Tubella, doctora en ciències socials i catedràtica en comunicació

—De tots els records que teniu sobre TV3, quin és el que més us ha marcat?
—Suposo que, com la majoria de gent, el moment en què es va prémer el botó i va aparèixer el logo de TV3, que era tan fantàstic i modern. També la sintonia que ens va acompanyar durant molts anys. Finalment, es feia realitat una infrastructura d’estat, perquè TV3 va néixer com a eina de normalització lingüística i m’hauria agradat que hagués estat també una eina potent de normalització nacional. Sempre sóc crítica amb això, però no es pot negar que va ser una eina de cohesió social importantíssima. Va eixamplar el ventall de gent que podia sentir-se orgullosa de pertànyer a aquesta terra. Hem tingut molts somnis, projectes i utopies, però aquest s’ha fet realitat.

—Quins desafiaments creieu que té la cadena?
—Agafar embranzida i recuperar el temps perdut. Feia molt de temps que es veia que la televisió havia de canviar. Les noves generacions no entenen d’escaletes, entenen de continguts. Per tant, s’han de fer molts continguts i en català, més que preocupar-se per escaletes i audiències. En aquest moment, la Corporació és en un projecte de plataforma. Anem amb uns quants anys de retard i espero que els recuperi tan bé com pugui amb aquesta plataforma. El desafiament que té és no perdre audiència o que es quedi amb una audiència de la tercera edat. És una audiència molt digna, però el futur són els joves i s’ha de recuperar aquesta audiència. I no crec que es recuperi fent programes dirigits exclusivament als joves, sinó creant continguts i més continguts i inundant la xarxa.