16.12.2021 - 11:55
|
Actualització: 16.12.2021 - 16:15
Avui fa quaranta anys que es moria a València, Manuel Sanchis Guarner. El filòleg, historiador i professor de la Universitat de València va tenir un paper fonamental en l’elaboració del Diccionari Català-Valencià-Balear, treballant estretament amb Francesc de Borja Moll. També va ser fundador de l’Institut Universitari de Filolofia Catalana.
Per a commemorar aquest quarantè aniversari del seu traspàs, el doctor en filologia catalana i expert en toponímia, Jesús Bernat Agut, té un blog anomenat Imatgies i hi ha publicat un estudi que ha fet amb Àngela Buj Alfara sobre totes les plaques dels carrers o places que porten el nom de Sanchis Guarner arreu dels Països Catalans.
El nom de Sanchis Guarner és a cinquanta-set pobles o ciutats del País Valencià, a un del Principat i a dos pobles de les Illes.
Bernat Agut i Buj Alfara també han estudiat quin és l’apel·latiu que els municipis avantposen al nom en cada municipi. Per exemple, a Barcelona és filòleg, historiador i folklorista, i a Dénia és lingüista i historiador.
Aquest treball dedicat al filòleg valencià forma part d’un projecte més ample titulat Lingüistes al carrer. Sanchis Guarner ocupa el quart lloc amb seixanta vials. Pompeu Fabra dóna nom a dos-cents setanta-un, Ramon Llull a cent-vuitanta-cinc, i Enric Valor a vuitanta-quatre.
La violència contra el professor Sanchis Guarner
Com Joan Fuster, com a la llibreria 3 i 4, el professor Sanchis Guarner també va ser víctima de la violència de l’extrema dreta durant els anys de plom de l’anomenada batalla de València. El 4 de desembre del 1978, quan només faltaven dos dies per a la votació en referèndum de la constitució espanyola, Sanchis Guarner va rebre un paquet a casa, a la plaça de Cànovas de València. Un jove el va lliurar a Rosa Cabanilles, la seua dona. El paquet estava embolicat amb el paper d’una marca de torrons. La dona no el va obrir. El professor va sospitar, i el va obrir amb precaució. En veure uns cables solts va avisar la policia.
Francesc Bayarri explica al seu llibre, Matar Joan Fuster que un programa de televisió espanyola del mes de març del 1978 on es debat sobre la llengua dels valencians, serveix d’excusa per a alguns dirigents de la UCD i d’alguns mitjans de comunicació per a encendre la metxa del blaverisme. Un dels objectius era erosionar l’esquerra al País Valencià. La campanya va pujar de to i Sanchis Guarner i Joan Fuster entre molts més intel·lectuals es convertiren en objectius.
Josep Miquel Bausset recorda en aquest article que la violència contra el professor Sanchis Guarner no va ser mai investigada, ni els autors van comparèixer davant la justícia.
