28.10.2020 - 19:50
Potser és moment de fer una mica de memòria sobre la injecció de diners més gran que mai haurà arribat a l’estat espanyol d’Europa estant. Dels 140.000 milions d’euros destinats a Espanya pel Fons de Recuperació Europeu, 72.700 milions hi arribaran en transferències (ajudes directes), segons càlculs de govern de Sánchez. La resta, 67.300 milions, serà en préstecs, si bé Madrid, ara com ara, sembla que els vol deixar de banda. Al seu torn, aquests 72.700 milions sembla que s’articularan en dos instruments que canalitzaran els recursos.
Per una banda, hi haurà el Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència, que té la finalitat de donar suport a la inversió i les reformes dels estats per facilitar que es recuperin i que puguin afrontar la transició ecològica i digital; aquest mecanisme acapara 59.000 milions. I, per una altra banda, l’anomenat REACT-EU, un fons estructural per a cobrir despeses extraordinàries derivades de la covid-19, per a donar suport als serveis sanitaris, a les polítiques actives d’ocupació, als serveis socials… L’estat espanyol rebrà 12.400 milions d’aquest fons, dels quals uns 10.000 milions es destinaran a les comunitats autònomes i la part restant s’enviarà al Ministeri de Sanitat perquè pugui repartir-lo entre les comunitats per a adquirir vaccins, reforçar l’atenció primària i renovar el material sanitari. Aquests diners s’aniran lliurant entre el 2021 i el 2023.
És curiós que, ara com ara, encara no hi hagi un protocol que concreti la manera com les empreses poden optar a demanar aquests fons. Tan sols sabem que les companyies interessades hauran de presentar projectes o plans, segons les convocatòries que facin els ministeris, com s’afirma al Pla de Recuperació i Resiliència, publicat pel govern espanyol el proppassat dia 7.
Per anar fent caliu, abans-d’ahir a Madrid, dins la conferència de presidents autonòmics, es va fer una sessió tècnica en què va participar el conseller d’Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa. Una de les coses que es van constatar a la reunió és que, malgrat el compromís de la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leynden, de situar les regions i les ciutats al centre del programa anomenat Next Generation EU, serà l’estat espanyol que centralitzarà els recursos i en decidirà la distribució. I com serà aquesta distribució? Com quedaran les pimes? ‘La Comissió ens ha dit que el pes de les pimes es deixarà a consideració de cada estat, i a hores d’ara encara no sabem res del pla que prepara l’estat espanyol’, va comentar el conseller.
La preocupació, és clar, és que les pimes puguin quedar arraconades del mannà europeu i el rebin els de sempre. I la por té un fonament, perquè el paper que hi tindran les comunitats autònomes serà secundari, com van respondre els representants de la Comissió a una pregunta explícita de Tremosa, quan van certificar que els estats seran els seus interlocutors. ‘No hi haurà un procés competitiu, obert i transparent com el que regeix en els altres fons europeus, i això és una mala notícia per a Catalunya’, va constatar el conseller. Ve’t aquí un interrogant important que no afecta tan sols Catalunya sinó també les pimes del País Valencià, les Illes i totes les altres comunitats. Això sí, el president Pedro Sánchez va anunciar als presidents autonòmics que seran els governs respectius els encarregats d’executar directament més del 50% dels projectes del Pla de Recuperació. Veurem com s’articula aquesta promesa.
Que l’estat espanyol utilitzi íntegrament els 140.000 milions d’euros –és a dir, també els crèdits– que les institucions europees posen a la seva disposició és absolutament necessari, segons el conseller. Com també ho és que es garanteixi que els diners es destinen a finançar ‘projectes concrets i no despesa corrent’. La Comissió Europea ha assegurat que els pagaments que es facin aniran condicionats a objectius. Això tranquil·litza una mica.
De totes maneres, s’ha de saber la lletra petita. El 30 d’abril és la data límit per a presentar els projectes a Brussel·les, però la resta són paraules. He preguntat a Berta Pérez, responsable de projectes europeus de la Cambra, quin moviment veu entre els empresaris per a presentar projectes. Em diu que el mes vinent la Cambra farà una comunicació per aclarir a les empreses tot allò que es pugui saber fins llavors. ‘Fins ara tenim informació genèrica, però cap indici sobre els detalls. No sabem ni per quins canals el govern de Madrid pensa fer arribar aquest 50% dels recursos que han dit que destinaran a les comunitats autònomes. Quant als empresaris, comencen a preguntar, però l’únic que podem fer nosaltres, ara com ara, és avaluar els projectes que ens presenten i establir si entren en el marc definit per la CE’, diu Pérez.
En definitiva, sembla prou clar que l’estat té una gran oportunitat de fer les coses d’una manera diferent de com ens té acostumats. Veurem si l’aprofita. Però és bo que Catalunya s’avanci tant com pugui i faci bé els deures –encara que hagin de passar per Madrid–, perquè sembla que allà, si més no fins ara, no hi ha tanta pressa.
