Quants estats hi ha al món l’1 de gener de 2017?

A banda la confusió habitual entre país, nació i estat, calcular quantes entitats sobiranes hi ha al món no és tan senzill com sembla. Us oferim els còmputs actualitzats el primer de gener de 2017

Estats reconeguts universalment com a estats independents: 187
Si agafem per barem els estats membres de l’ONU que tenen un reconeixement total, és a dir, que no hi ha cap estat que en qüestioni l’existència, la xifra és de 187. Contra la impressió general, hi ha estats que, tot i ser membres de les Nacions Unides, tenen un reconeixement parcial.

Estats membres de les Nacions Unides: 193
Els estats membres de les Nacions Unides són 193, a més de la Ciutat del Vaticà i Palestina, que tenen el reconeixement d’observadors però no en formen part completament.

Hi ha sis estats membres de les Nacions Unides que no tenen un reconeixement complet. Són els següents:

–Armènia (no és reconeguda pel Paquistan).
–República de Corea (no reconeguda per Corea del Nord).
–República Popular de Corea (no reconeguda per Estònia, França, Corea del Sud i el Japó).
–Israel (hi ha 31 estats membres de les Nacions Unides que no en reconeixen l’existència; 4 estats no membres de l’ONU –Palestina, Illes Cook, Taiwan i la Ciutat del Vaticà també reconeixen l’existència d’Israel–).
–República Popular de la Xina (hi ha 18 estats membres de l’ONU que no en reconeixen l’existència; el 2016 São Tomé i Principe, que abans tenia relacions amb Taiwan, la va reconèixer).
–Xipre (Turquia no el reconeix).

Estats amb un reconeixement parcial: 8, per a sumar-ne 201
A banda els 193 estats membres de l’ONU, hi ha vuit estats més que són reconeguts per uns altres estats. Per a convertir-te en estat no cal que et reconegui ningú, però s’entén que un estat no és viable sense reconeixement internacional. Els estats que tenen algun reconeixement parcial són:

–Abkhàsia (reconeguda per quatre estats membres de l’ONU i sis que no ho són; el 2015 Vanuatu li va retirar el reconeixement que li havia concedit).
–Kossove (reconegut per 110 estats membres de l’ONU i tres no membres; el 2016 va ser reconegut per Surinam i Singapur).
–República de la Xina – Taiwan (reconeguda per 20 estats membres de l’ONU i el Vaticà; hi ha 47 estats més que tenen oficines de representació econòmica a Taiwan. El 2016 São Tomé i Principe va deixar de reconèixer Taiwan i va reconèixer la República Popular de la Xina; per primera vegada en dècades, també el president electe dels Estats Units, Donald Trump, va tenir una conversa oficial amb la primera ministra de Taiwan).
–República Turca del nord de Xipre (reconeguda per Turquia).
–Estat de Palestina (reconegut per 136 membres de l’ONU, on té un estatus especial, i per dos estats no membres; hi ha 50 estats membres de l’ONU més que mantenen alguna relació amb Palestina, generalment amb l’Autoritat Nacional Palestina).
–República Àrab Sahariana Democràtica (reconeguda per 47 estats membres de les Nacions Unides i un no membre; uns 37 estats més la van reconèixer en algun moment, però no ho consideren oficial ara; és membre de ple dret de la Unió Africana).
–República d’Ossètia del Sud (reconeguda per quatre estats membres de l’ONU i tres no membres).
–Ciutat del Vaticà (que condueix les relacions internacionals a través de la Santa Seu, amb un estatut especial a l’ONU).

Estats de fet: 6, per a sumar-ne 207
Als estats anteriors, cal afegir-hi sis estats de fet, que controlen i governen el seu territori, però que no són reconeguts de fet per cap estat membre de les Nacions Unides:

–Nagorno-Karabakh (reconegut per tres estats que no són membres de l’ONU; cinc estats dels Estats Units i un d’Austràlia també l’han reconegut oficialment).
–Transdnièster (reconegut per tres estats que no són membres de l’ONU).
–Somalilàndia (estat que no reconeix oficialment ningú; dos estats membres de l’ONU hi tenen consolats i nou més, entre els quals la Gran Bretanya i els Estats Units, hi mantenen relacions ‘informals’. El 2016 els Emirats Àrabs Units hi han obert una base militar).
–Estat Islàmic de l’Irac i el Llevant (estat que no reconeix ningú. 16 estats li han declarat la guerra, una acció que tradicionalment es considerava un reconeixement indirecte, car el terme ‘guerra’ només es fa servir en clau interna –guerra civil–, o quan hi ha un enfrontament entre estats).
–República Popular de Donetsk (proclamada el 2014 i reconeguda només per un estat no membre de l’ONU; el 2015 es desféu el projecte de Federació de Nova Rússia que havia proclamat amb la República Popular de Luhansk. Ambdues són considerades per la societat internacional com a part d’Ucraïna).
–República Popular de Luhansk (proclamada el 2014 i reconeguda només per un estat no membre de l’ONU; durant el 2015 Luhansk es va adreçar a 15 estats membres de l’ONU demanant el reconeixement i tots s’hi van negar; el 2015 es va desfer el projecte de Federació de Nova Rússia que havia proclamat amb la República Popular de Donetsk; ambdues són considerades per la societat internacional com una part d’Ucraïna).

Territoris amb un estatus especial: 3, per a sumar-ne 210
–Jersey (possessió de la corona britànica; no forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea però sí del Consell Britànico-irlandès).
–Guernsey (possessió de la corona britànica; no forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea però sí del Consell Britànico-irlandès).
–Man (possessió de la corona britànica. No forma part del Regne Unit ni de la Unió Europea, però sí del Consell Britànico-irlandès).

Nacions o regions amb algun nivell de reconeixement que formen part d’institucions internacionals: 30, per a sumar-ne 240 
Hi ha encara 29 països que, sense haver proclamat la independència, tenen un nivell de relacions diplomàtiques que es podria equiparar al d’un estat, per la presència en algunes organitzacions internacionals, especialment organitzacions membres del sistema de les Nacions Unides.

–Illes Aland (membre del Consell Nòrdic).
–Anguila (membre observador de la UNESCO i membre de la Interpol).
–Aruba (membre observador de la UNESCO i de l’FMI; nació membre del Regne dels Països Baixos; membre de l’Associació d’Estats del Carib).
–Bermuda (membre de la Interpol).
–Caiman (membre observador de la UNESCO i membre de la Interpol).
–Illes Cook (membre observador de l’OIT i l’OMS).
–Curaçao (membre observador de la UNESCO i de l’FMI; nació membre del Regne dels Països Baixos; membre de l’Associació d’Estats del Carib).
–Escòcia (forma part del Consell Britànico-irlandès).
–Fèroe (membre observador de la UNESCO, de la FAO, del Consell Nòrdic i del Consell Àrtic; el 2016 va començar converses per integrar-se en l’EFTA).
–Gal·les (forma part del Consell Britànico-irlandès).
–Grenlàndia (membre del Consell Nòrdic i del Consell Àrtic).
–Guadalupe (membre de l’Associació d’Estats del Carib).
–Gibraltar (membre de la Interpol).
–Hong Kong (membre observador de l’FMI i membre de la Interpol. Té una delegació pròpia a la UNESCO però integrada en la delegació de la Xina).
–Irlanda del Nord (forma part del Consell Britànico-irlandès.)
–Macau (membre observador de la UNESCO, integrat en la delegació de la Xina i de l’FMI i membre de la Interpol).
–Martinica (membre de l’Associació d’Estats del Carib).
–Montserrat (membre observador de la UNESCO i membre de la Interpol).
–Niue (membre observador de l’OMS).
–Nova Brunswick (membre de l’Organització Internacional de la Francofonia).
-Nova Caledònia (durant el 2016 ha entrat a formar part del Fòrum de les Illes del Pacífic, del Comitè del Pacífic de l’OMS i de l’Organització de la Francofonia)
–Puerto Rico (membre observador de l’OMS i membre de la Interpol).
–Quebec (membre de l’Organització Internacional de la Francofonia).
–Samoa Americana (membre de la Interpol).
–Schleswig-Holstein (aquest estat federal alemany fou acceptat com a membre associat del Consell Nòrdic el 2016).
–Sint Maarten (membre observador de la UNESCO; nació membre del Regne dels Països Baixos; membre de l’Associació d’Estats del Carib).
–Tokelau (membre observador de la UNESCO, de l’OMS i de la FAO).
–Illes Turks i Caicos (membre de la Interpol).
–Valònia (membre de l’Organització Internacional de la Francofonia).
–Illes Verges Britàniques (membre observador de la UNESCO i de la Interpol).

Canvis de frontera
Finalment, el 2016 hi hagué dos canvis de frontera. Un entre Bèlgica i els Països Baixos i un altre entre l’Aràbia Saudita i Egipte, que cedí el control de les illes deshabitades de Sanafir i Tiran.