Quants diners europeus arribaran a les pimes?

“Cal treballar per finançar la recuperació i les reformes perquè les economies siguin més resilients i modernes. A més, tot el deute que es crea ara l’hauran de reemborsar les generacions futures. Per això, considero necessari de fer inversions i reformes encaminades a crear ocupació i tendir cap a economies més sostenibles i digitalitzades.” Aquest va ser el missatge que ahir va deixar la directora de la Unitat Especial de Recuperació de la Comissió Europea, Maria Teresa Fàbregas, durant l’acte digital “Els nous fons europeus. Com i quan arribaran a les pimes?”, organitzat per la PIMEC. I va afegir: “Les pimes tenen un paper important en aquest projecte i esperem que es beneficiïn d’aquests fons, perquè el mecanisme de recuperació augmentarà d’una manera important les inversions públiques.”

Quan van sentir aquestes paraules, estic segur que molts dels empresaris assistents a la trobada van respirar més tranquils. “Ens ho diuen des de Brussel·les, no des de Madrid”, van pensar. Probablement un dels motius de l’organització de l’acte va ser el neguit que hi ha entre els petits empresaris catalans de quedar-se amb les escorrialles, en vista de l’allau de milions que arribaran a l’estat espanyol –uns 140.000 milions, entre subvencions directes i préstecs– i la por que entre les grans consultores i les grans empreses acabin guanyant la partida final, una vegada més.

Potser per això durant l’acte també va dir-hi la seva el secretari general d’Indústria i Pimes espanyol, Raúl Blanco, de Saragossa estant: “Les línies que es van dissenyant, sobretot, van adreçades a les pimes”, va destacar. I encara va afegir allò que molts volien sentir de boca d’un càrrec del ministeri: “Aquí no es tracta de projectes presentats per les consultores Big-4 al govern espanyol, sinó que es tracta del pressupost de l’estat, de les convocatòries al BOE i de la presentació dels projectes de les empreses individualment.” Aquest és un dels punts clau: la transparència. Poder veure què s’ha presentat a Madrid i què han escollit per a presentar a Brussel·les. Sens dubte, és el punt que suscita més maldecaps i cabòries, perquè no seria la primera vegada que no hi ha joc net. I aquesta vegada això que ens hi juguem és decisiu per a moltes empreses i per al futur del país. Cal esperar que Europa ho exigeixi. Són els seus diners i diuen que avaluaran el govern espanyol, semestralment i anualment, respecte de les palanques de canvi del seu pla, que hauran d’adaptar-se als objectius marcats: transició verda, transició digital, cohesió territorial, igualtat de gènere… I que en faran una vigilància amb tots els ets i uts.

Em comenta Antoni Cañete, secretari general de la PIMEC, que la impressió que es va endur de l’acte va ser que aquest punt Europa el tractarà molt seriosament. “Són conscients que aquests diners que ens donaran, ells els han de manllevar i que això hipoteca la generació següent.” I em recorda algunes de les principals conclusions de la reunió. “La nostra economia ha de ser més resilient perquè situacions com la de la covid-19 no ens perjudiquin d’aquesta manera. El deute condicionarà les futures generacions i tots tenim una responsabilitat en la gestió d’aquests diners. El repartiment i la destinació dels fons seran clau per a la recuperació econòmica. Per això la participació de les pimes és crucial.” Tant de bo sigui així. Però, de moment, que es desbloqui ben aviat el fons que, ara per ara, Polònia i Hongria tenen captiu. I després, com sant Tomàs, ja ho sabeu…