12.12.2018 - 21:50
|
Actualització: 12.12.2018 - 22:54
Els partits catalans van gastar conjuntament un total d’11,79 milions d’euros en la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre de 2017, segons un informe de la Sindicatura de Comptes. L’organisme considera que cap partit no va incomplir el límit màxim de despesa i publicitat marcat per la llei electoral.
El partit que més diners va gastar va ser Ciutadans, amb gairebé tres milions d’euros (2,99), seguit pel PSC, amb 2,4 milions. La despesa electoral d’aquestes dues formacions suma gairebé la meitat del total.
Les eleccions van tenir un caràcter excepcional: van ser convocades pel govern espanyol amb l’aplicació de l’article 155 i amb gran part dels dirigents dels partits independentistes empresonats o a l’exili. A aquesta situació, cal afegir-hi que JxCat, ERC i CUP només van gastar 3,83 milions d’euros, és a dir, menys d’un terç de la despesa (32,7%), però, en canvi, van aconseguir la majoria absoluta d’escons.
La despesa de les formacions independentistes contrasta doncs, amb el comportament de Cs, PP i PSC, que van obtenir el 42% dels diputats amb el 59% de la despesa.
JxCat és la formació que més aportacions va rebre de persones físiques o jurídiques (128.463 d’euros), molt més que no pas Cs (89.595), la formació que més va gastar i que va obtenir la major part del finançament d’aportacions del partit mateix (2,5 milions).
Si es relaciona la despesa i el resultat electoral, resulta que el PP és el partit al qual va sortir més car cada escó: 415.674 euros cada un dels quatre diputats; seguit del PSC, amb 141.966 euros per escó. Aquestes van ser les úniques formacions que es van endeutar per a la campanya electoral: 804.194 euros el PSC i 433.423 el PP.
Un enviament molt car
La sindicatura constata un cost molt elevat per als partits en l’enviament de la propaganda als domicilis particulars, i demana que s’estudiï la conveniència de reduir aquesta despesa en el futur.
Els partits s’han compromès unes quantes vegades a fer-ne un de conjunt –un únic sobre amb la propaganda de tots– per reduir despeses, però no ho han acabat fent mai.
Cal assenyalar que quasi el total de l’enviament és subvencionat pels grups parlamentaris. Les formacions que no en tenen, com la CUP i el PP, no reben cap mena de subvenció per a aquest aspecte.
El partit que més va gastar en la propaganda als domicilis va ser Ciutadans, amb 939.906 euros, una despesa que sobrepassa el límit subvencionable i que supera el cost de tota la campanya de la CUP i dels comuns.
Una nova manera de fer campanya
La tramesa de propaganda va ser una part molt important de la despesa dels partits en la campanya electoral, amb un total de 4.058.696,02 euros (3,4 milions subvencionats). Tanmateix, d’ara endavant aquest aspecte pot deixar de tenir gran part de la importància que té ara.
La nova llei de protecció de dades permetrà d’enviar propaganda electoral per missatgeria instantània, correu electrònic o per via de missatges a les xarxes socials sense que l’usuari hi hagi donat el consentiment.
A més, hi ha una gran polèmica per la capacitat dels partits de crear ‘perfils ideològics’, és a dir, rastrejar dades personals i opinions polítiques a les xarxes socials o qualsevol altra font d’accés públic. L’objectiu seria poder enviar propaganda personalitzada a cada elector. La mesura ha suscitat un debat intens. L’Autoritat de Protecció de Dades diu que vetarà aquesta pràctica, que considera il·legal, per bé que la interpretació és molt oberta i l’aplicació que tindrà en el futur encara és una incògnita.
El senat espanyol aprova la llei que permetrà l’spam amb propaganda electoral personalitzada