20.02.2018 - 05:00
Respon JORGE OLCINA:
Els núvols es formen per condensació del vapor d’aire en l’atmosfera. Malgrat la seua aparença senzilla, suau i generalment gràcil, i les seues formes variades com cossos suspesos en l’aire, el procés de formació d’un núvol és un mecanisme fisico-químic molt complex i en gran part encara desconegut. La veritat és que els núvols, en gairebé totes les varietats existents excepte els estrats de boira que es dipositen a terra, romanen surant en l’aire gràcies al fet que el seu pes pot ser sostingut per corrents d’aire ascendent que es desenvolupen sota la seua base, o vents horitzontals que les desplacen.
La massa d’un núvol depén del seu gènere (major o menor desenvolupament vertical i dimensions en general) i de la constitució interna (pluja, pluja gelada, neu, calamarsa). Una mesura d’aproximació de la massa d’un núvol es pot realitzar a partir de la densitat. Així, per exemple, un cumulus mediocris té una densitat mitjana calculada de mig gram per metre cúbic. És a dir, cada metre cúbic de núvol pot contenir, de mitjana, mig gram d’aigua. Les dimensions d’un cúmul d’aquest tipus solen ser de 1.000 metres de llarg, per 1.000 metres d’ample i 1.000 metres d’altura. Per tant, s’aproxima al volum d’un cub de mil milions de metres cúbics. Coneixent la densitat (0,5 g / m3) i el volum (1.000 x 106 m3), es calcula la quantitat d’aigua (massa) que pot contenir; en aquest cas 500.000 quilograms, és a dir, mitja tona mètrica d’aigua, o el que és el mateix 500.000 litres, és a dir, 500 m3.
En un gran cumulonimbus de gran desenvolupament vertical, ben carregat de pluja i calamarsa al seu interior, la massa d’aigua continguda pot arribar a un milió de tones, el que equival a un milió de m3 d’aigua; és a dir, disposem d’un hectòmetre cúbic d’aigua sobre els nostres caps quan un cumulonimbus se situa sobre nosaltres. La resta de gèneres nuvolosos, en contenir menys aigua en el seu interior, no són tan pesats.
Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode
Jorge Olcina, Institut de Climatologia de la Universitat d’Alacant.
