12.06.2018 - 22:00
|
Actualització: 13.06.2018 - 00:40
À Punt, la nova televisió pública valenciana, va tornar a emetre aquest diumenge, 10 de juny de 2018, quatre anys i mig després de l’apagada de Canal 9, el 29 de novembre de 2013, quan el govern del PP la va tancar amb una ordre judicial, vint-i-quatre anys després de la inauguració, amb un deute de 1.300 milions d’euros i una plantilla sobredimensionada superior als 1.600 treballadors. Anys de manipulació, censura informativa, saqueig, llistes de paraules i de persones prohibides. L’única televisió autonòmica que han tancat a l’estat espanyol, cosa que va fer del País Valencià, des d’aleshores, l’única regió europea amb llengua pròpia sense mitjans públics de comunicació.
Però aquesta no va ser l’única apagada que hem patit els valencians. Televisió de Catalunya va deixar d’emetre al País Valencià el febrer del 2011, després de vint anys d’emissió ininterrompuda, a causa d’una denúncia de l’executiu del Partit Popular a la Generalitat Valenciana, que considerava que els repetidors instal·lats per Acció Cultural del País Valencià per portar TV3 al País Valencià vulneraven la llei 1/2006 de la Generalitat del sector audiovisual.
TV3 va començar les emissions el 1984 gràcies a la implicació i a l’aportació econòmica de milers de valencians i valencianes. Tot van ser bastons a les rodes, una llarga sèrie de conflictes i entrebancs van aconseguir finalment d’impedir que es pogués gaudir lliurement d’una opció informativa nacional i en català, i exercir el dret a la lliure informació i a la lliure comunicació als habitants del País Valencià. Recordem, si més no, les querelles contra Acció Cultural interposades pel delegat del govern socialista Eugeni Burriel, que el maig del 1985 va precintar el repetidor de TV3 instal·lat a Sueca argumentant-ne –com després va fer el govern del PP– la il·legalitat. Quatre anys més tard, l’estratègia va ser lleugerament diferent: el ministre espanyol de Transport, Turisme i Comunicació, José Barrionuevo, amb el beneplàcit i la connivència del president de la Generalitat valenciana, el socialista Joan Lerma, va atorgar les freqüències que utilitzava TV3 a Canal 9. Aquesta vegada, els arguments van ser uns suposats problemes tècnics, però es tractava d’una decisió política que pretenia impedir la recepció de TV3 al País Valencià, com ho demostra el fet que abans d’aquesta resolució s’havien assignat unes altres freqüències a TVV. El ministre va arribar a enviar la Guàrdia Civil per precintar els repetidors. Finalment, el govern del PP ho va aconseguir, després d’un primer intent que va ser avortat per la ciutadania. El jutjat del contenciós número 1 d’Alacant va autoritzar l’accés al repetidor de la serra de la Carrasqueta, al terme municipal de Xixona, per ‘procedir a l’execució forçosa de l’ordre de cessament de les emissions de televisió, mitjançant l’apagada i el precintament dels equips corresponents’. La matinada del 10 de desembre de 2010, amb nocturnitat i traïdoria, els funcionaris de la Generalitat Valenciana van apagar el repetidor. El febrer del 2011, l’apagada va ser total. A hores d’ara, només es pot veure TV3 a través dels operadors privats.
L’any 2013, els presidents Artur Mas i Alberto Fabra van signar un acord de reciprocitat de les emissions de Canal 9 i TV3 que va ser ratificat per les Corts Valencianes i va tenir el vist-i-plau del senat espanyol. El tancament d’RTVV pocs mesos després, però, va impedir-ne la reciprocitat.
El pacte condicionava la reciprocitat ‘a la disponibilitat de l’espectre radioelèctric necessari, l’assignació del qual competeix al Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme’. Aquest requisit vinculava la recuperació del senyal de TV3 a l’obtenció d’un nou múltiplex per al govern valencià. Precisament, un dels dos múltiplexs que la Generalitat Valenciana va perdre l’any 2014 com a conseqüència de l’ofensiva recentralitzadora del govern del PP i, especialment, per la reducció dels canals de TDT perquè la telefonia mòbil ocupés aquest espai de manera progressiva.
Actualment, l’únic múltiplex valencià està reservat en un 50% per als dos canals privats. Las Provincias, que ha llogat la llicència a Bom TV; i Mediterráneo TV, propietat de la Conferència Episcopal. La cadena propietat de l’Església catòlica fa el mínim de producció perquè el Consell no pugui retirar-li el permís del qual gaudeixen fins al 2026. I l’altra meitat, per a les televisions de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació.
La millor solució per a tornar el senyal de la ràdio i la televisió de Catalunya és un segon múltiplex. El Consell valencià, tal com recull la segona versió de l’acord del Botànic, l’ha demanat al govern de Madrid, però la resposta ha estat sempre negativa.
Sense un segon múltiplex, la reciprocitat quedaria limitada a TV3. L’experiència balear d’incloure quasi la totalitat dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ha estat dolenta, ja que bona part s’emeten en una qualitat pitjor. Limitada a TV3, però possible, incomprensiblement el govern valencià no l’ha posat en marxa, tot i les reiterades promeses electorals.
L’any 2016, el president Carles Puigdemont va rebre al Palau de la Generalitat el president valencià Ximo Puig. Fruit d’aquella cimera, ambdós feren l’anunci de la reciprocitat de les emissions entre TV3 i la futura televisió pública valenciana. La tornada del senyal es produiria al final d’aquell any, tot just quan era previst que el nou Canal 9 es posés en marxa.
L’any 2017, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, va fer una promesa en un acte públic: ‘La reciprocitat amb TV3 està assegurada. Tan bon punt es pose en marxa l’actual À Punt, pot fer-se efectiva. Jo mateix m’encarregaré de fer les accions perquè siga possible.’
Ja som al 2018, i els valencians i les valencianes celebrem la posada en marxa d’À Punt. En total podem veure cinquanta canals, excepte IB3 i TV3. El tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià va representar un cop letal a les possibilitats de construir un espai de comunicació en català, ja que si no es permet que TV3, À Punt o IB3 es puguin veure arreu dels Països Catalans, perdem una eina de difusió de la llengua i la cultura catalanes. És un fet que cada dia tenim accés a més televisions en llengües, continguts i orientacions polítiques més i més diverses. La resposta d’un govern no pot ser mai la censura d’un canal en particular sinó precisament garantir l’accés dels ciutadans a l’oferta més àmplia, com a expressió de pluralitat informativa i de llibertat d’expressió. Són els ciutadans i les ciutadanes els qui han de poder triar què volen veure i què no, sense imposicions polítiques de cap tipus. Ara més que mai, cal demostrar la voluntat de construir el país i guanyar espais als mitjans de comunicació.
