Quan restituir no era anticonstitucional

Aquesta setmana, s’ha publicat la sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre els recursos presentats pel parlament i Podem contra l’aplicació de l’article 155. La resolució ha passat desapercebuda, a causa del soroll polític que hi ha hagut, i arriba tard, com és habitual. VilaWeb se’n va fer ressò en aquesta informació de Roger Graells. El TC avala l’aplicació del 155 contra la Generalitat en la seva totalitat menys en un punt, la regla que impedia la publicació de disposicions normatives i actes al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) sense l’autorització de la Moncloa. Això significa que el TC declara inconstitucional el blocatge de Mariano Rajoy a la restitució dels consellers del govern de Carles Puigdemont que pretenia fer el president Quim Torra. Els quatre consellers destituïts amb el 155 que van voler ser restituïts eren Jordi Turull i Josep Rull, actualment empresonats, i Toni Comín i Lluís Puig, tots dos exiliats. Però la Moncloa va blocar la publicació dels seus nomenaments al DOGC.

Per entendre la importància de la resolució cal remuntar-nos al maig del 2018. Quim Torra va ser escollit president el 14 de maig, però l’aplicació del 155 no s’aixecaria fins que hi hagués govern. En aquell moment, la intenció de Torra era restituir els consellers de Carles Puigdemont, però el govern de Rajoy exigia consellers ‘nets’ de càrregues judicials. La figura de Torra ja complia aquests requisits, després de les investidures fallides de Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull. Rajoy no en tenia prou i mantenia el xantatge del 155 per a condicionar el nomenament de consellers. El 19 de maig, Torra va signar el nomenament dels quatre consellers, però el govern espanyol es va negar a publicar-los al DOGC i, per tant, el nomenament no es va consumar. Aquesta facultat que es va atorgar Rajoy és la que el TC ha resolt ara que no li corresponia. És a dir, que la restitució dels quatre consellers s’hauria pogut fer perquè era potestat del president de la Generalitat.

La pressa que li posaven els partits que volien fer un govern ‘efectiu’ que permetés d’aixecar el 155 va obligar Torra a cedir i els quatre consellers van renunciar per carta. Finalment, va fer un executiu amb cares noves i sense càrregues penals, renunciant a la restitució. Un any i escaig després ha plogut molt, però l’anècdota ajuda a explicar les causes de la desorientació estratègica actual de l’independentisme. L’estratègia de l’acatament al marc legal ha permès de recuperar el govern, però no pas l’autogovern, que és sota llibertat vigilada. Avui mateix, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert judici oral contra el president Torra per desobediència, per no haver acatat l’ordre de la Junta Electoral espanyola de retirar la pancarta amb el llaç groc de la façana de la Generalitat. Per la justícia espanyola, la Junta Electoral està per sobre del govern de la Generalitat. La fiscalia espanyola vol que el TSJC l’inhabiliti durant un any i vuit mesos i que l’imposi una multa de 30.000 euros. És el tercer president de la Generalitat consecutiu que té problemes amb la justícia, després de Carles Puigdemont i Artur Mas. Els dos primers van posar les urnes, Torra només ha posat una pancarta, però pot acabar inhabilitat.

El govern tampoc és ‘efectiu’ en qüestions més quotidianes, les que afecten la vida de la gent, com els agrada dir als partits unionistes. El mateix TSJC ha tombat el reglament de l’impost sobre begudes ensucrades, un dels pocs tributs propis de la Generalitat. Una Generalitat que continua tenint els comptes intervinguts i que no pot fer front a la crisi oberta per l’acolliment de menors no tutelats perquè no té prou recursos, malgrat les bones intencions de la DGAIA. Tampoc no hi ha recursos per als bombers, tal com es va demostrar en l’incendi de la Ribera d’Ebre. La llista seria llarga, però la realitat es va imposant.

Tornar a parlar de restitució, després d’una setmana com la que ha viscut l’independentisme, pot semblar extraterrestre. Però les conseqüències de les decisions que s’han anat prenent durant aquesta legislatura van aflorant. Es va optar per acatar, per no desobeir, i el resultat és el que és. La restitució és impossible, però si l’independentisme mira de recosir a Ginebra la unitat estratègica que esquinça a Barcelona, l’experiència hauria de servir d’alguna cosa.

Ribó tanca l’acord amb el PSPV aigualint la vice-batllia de Sandra Gómez. La petició del PSPV per a pactar el govern de l’Ajuntament de València era crear una vice-batllia per a Sandra Gómez, però Joan Ribó s’hi oposava. Això ha tingut encallades les negociacions des de la setmana posterior a les eleccions. Al final, la solució ha estat crear-ne dues, una per a Gómez i una altra per a Compromís, de manera que el càrrec queda aigualit i no es pot visualitzar un número dos del consistori, que és el que volien els socialistes. La segona vice-batllia l’ocuparà Sergi Campillo. Per arribar a aquest acord han hagut de passar set setmanes. Joan Ribó va ser reelegit batlle el 15 de juny amb els vots dels deu regidors de Compromís –per primera vegada, la força més votada a la ciutat– i els set del PSPV-PSOE, que va renunciar a presentar cap candidatura, la qual cosa va donar la majoria absoluta (17 de 33 regidors) al bloc d’esquerres enfront del de dretes. A més de dues vice-batllies, hi haurà nou àrees de govern, la majoria per a Compromís.

Plataforma per a promoure la llengua als clubs de futbol valencians. Simpatitzants del València CF, del Vila-real CF i del Llevant UE han deixat la rivalitat de banda per unir-se per una causa comuna: l’ús i la normalització de la llengua dels equips de futbol. D’aquesta manera ha sorgit Juga en Valencià, una associació que impulsa accions perquè el català tingui més visibilitat en el futbol. Volen estendre-ho a l’afecció però també als estadis i, fins i tot, a les plantilles dels clubs. Tot va començar fa uns mesos, a partir d’una proposta de Plataforma per la Llengua al País Valencià sorgida dels afeccionats. Una manera d’aparcar les diferències ideològiques i competitives per centrar-se en la defensa de la llengua. A partir d’un grup de WhatsApp, els seguidors dels equips van començar a reunir-se i, finalment, el passat 4 de juliol van constituir-se com a associació. Ara són una trentena de persones, però aspiren a aglutinar molta més gent. Algunes penyes també hi han volgut participar, és el cas de la Tòtil del Llevant i la Colla Blanc-i-Negra. A les comarques de l’Alacantí i del Baix Vinalopó, també s’hi han afegit els seguidors de l’Hèrcules CF, de l’Elx i del CE Castelló. Ara són en període d’inscripció dels socis.

El govern recorrerà al Suprem espanyol per exigir la gestió total de Cabrera. El Consell de Govern ha donat el vist-i-plau a interposar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem espanyol per a gestionar les aigües exteriors del Parc Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera, incorporades com a superfície marina protegida amb la recent ampliació del parc. La portaveu del govern, Pilar Costa, ha explicat que el recurs s’interposava contra els paràgrafs segon i tercer de l’apartat tercer de la part dispositiva de l’acord del consell de ministres espanyol del primer de febrer de 2019, pel qual s’ampliaven els límits del parc amb la incorporació d’espais marítims que hi confrontaven. En aquest apartat es determina que la gestió de les aigües exteriors marines que s’inclouen al parc corresponen a l’administració de l’estat i, per argumentar-ho, s’especifica que no hi ha evidències científiques que avalin la continuïtat amb l’ecosistema terrestre. En contra d’això, el govern interpreta que l’administració competent per a gestionar el parc no és pas l’estat espanyol, sinó el govern de les Illes, tal com ho ha fet des del traspàs d’aquestes competències l’any 2009. Així mateix, entén que l’ampliació del parc és una conseqüència directa de l’interès de l’executiu balear, que és qui ha instat i impulsat l’ampliació dels seus límits.

LA XIFRA
600 passatgers no han pogut viatjar després de la col·lisió entre el ferri Jaume III de Baleària i la nau Alcántara de Transmediterrània. Totes dues embarcacions són les encarregades de connectar Menorca i Mallorca. L’accident ha estat a les vuit del matí, quan el buc de Baleària maniobrava al port d’Alcúdia. No hi ha hagut cap dany personal perquè els passatgers, ni la càrrega, encara no havien embarcat.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de juliol de 1909 començava l’embarcament de 40.000 reservistes al port de Barcelona per defensar interessos espanyols al Rif. La crida, que afectava sobretot classes populars que no podien pagar i evitar la lleva, es va fer entre protestes que van desembocar en la Setmana Tràgica.