Quan podrà entrar en vigor l’amnistia?

  • La reforma del senat espanyol que prepara el PP pot allargar els terminis i fer que no entri en vigor fins a la primavera · Una vegada entri en vigor, els jutges tenen dos mesos per a aplicar-la

VilaWeb
Arnau Lleonart
13.11.2023 - 19:35
Actualització: 13.11.2023 - 20:24

El PSOE ja ha registrat al congrés espanyol la llei d’amnistia. Malgrat que primerament l’independentisme pretenia que fos aprovada abans de la investidura de Pedro Sánchez, els partits han estirat els terminis i ho han fet impossible. Ara s’obre un període que, anant bé, pot durar sis setmanes i, anant malament, es pot allargar fins a la primavera si el PP hi posa entrebancs al senat espanyol, on té majoria absoluta. De fet, el PP tramita una reforma del reglament del senat pensada específicament per endarrerir-ne l’aprovació, perquè dotaria la mesa del senat de la capacitat d’avaluar la conveniència de tramitar per urgència o no les proposicions de llei, una circumstància que fins ara era definida pel congrés espanyol.

Anem a pams. Després de l’entrada al registre de la proposició de llei, cal que la mesa del congrés espanyol la tramiti. La voluntat dels partits que la impulsen és que pugui entrar en vigor tan aviat com sigui possible, de manera que la cosa més probable és que decideixin de tramitar-la pel procediment d’urgència, que redueix els terminis establerts a la meitat. Després, s’enviarà al govern espanyol perquè la prengui en consideració, un tràmit per al qual té trenta dies, però que pot enllestir en un de sol. Si no s’hi manifesta en contra, la junta de portaveus del congrés espanyol ja pot convocar un ple i incloure la proposició de llei a l’ordre del dia.

Un precedent d’una tramitació ràpida amb la qual podem comparar aquest cas és la modificació del codi penal espanyol que va derogar el delicte de sedició. Aleshores, van passar gairebé sis setmanes entre l’entrada a registre de la proposició de llei al congrés espanyol i l’aprovació definitiva de la llei al senat. Però cal tenir en compte que les comparacions s’acaben quan la llei fa al pas al senat, que el PP controla amb majoria absoluta. No pot vetar-ne la tramitació, però sí endarrerir-ne els terminis, i, de fet, ja ha avisat que ho faria.

Amb la derogació de la sedició van passar tretze dies entre l’entrada al registre i el primer ple al congrés espanyol, que vota la presa en consideració. És un moment clau en el procés perquè els grups polítics que la proposen han de defensar-la públicament a la tribuna del congrés. Una vegada aprovada, la proposta de llei d’amnistia passarà a la comissió de Justícia, en què els partits tindran set dies per a presentar-hi esmenes. Si hi ha esmenes a la totalitat, com és previsible que en presentin el PP i Vox, s’hauran de debatre en un altre ple. Després és moment de les esmenes parcials, que s’aborden a la comissió. S’ha de redactar un informe sobre les esmenes abans de set dies i, després, es debaten i es voten. Del resultat, en surt un dictamen, que s’envia al president del congrés espanyol abans de vint-i-quatre hores perquè convoqui un tercer ple per debatre-les i votar-les de manera definitiva. Si s’aprova, la proposta de llei s’envia al senat, en què comença un nou procés. Amb el cas de la reforma del codi penal espanyol, tot aquest procés va durar trenta-quatre dies d’ençà de l’entrada a registre.

La maniobra del PP per a adormir la tramitació

Ara com ara, el senat espanyol no pot definir si les propostes de llei que li arriben s’han de tramitar per urgència o no, atès que ho determina el congrés. Tanmateix, la reforma del reglament que preveu de fer el PP, que té la majoria absoluta al senat, donaria la capacitat de canviar el criteri d’urgència, si així ho vol. Si una proposta de llei es tramita d’urgència, el reglament preveu que el pas pel senat duri vint dies, a tot estirar. En canvi, en els procediments ordinaris el termini és de dos mesos. Ara, hi hauria un escull extra: el gener és un mes inhàbil, de manera que el procés al senat s’acabaria allargant tres mesos en total.

En aquest termini, el ple del senat espanyol hauria de votar la proposta de llei d’amnistia i el PP faria servir els cent vint senadors per oposar-s’hi. Això no la descartaria, però forçaria el congrés espanyol a haver d’aixecar-ne el vet. Per fer-ho, cal convocar un nou ple en què es voti per darrera vegada. Si aleshores aconsegueix una majoria absoluta, la llei d’amnistia serà aprovada i entrarà en vigor el dia que es publiqui al Butlletí Oficial de l’Estat espanyol.

Entre una cosa i una altra, si la llei d’amnistia es presenta avui, no entrarà en vigor fins a començament de març.

Una vegada entra en vigor, quan s’aplica?

La llei d’amnistia defineix en el títol III de l’articulat el procediment per a aplicar-la. Els encarregats d’aplicar-la seran els òrgans judicials, administratius o comptables responsables de cada causa, i descriu com s’hauria de fer en cada etapa dels diferents processos. L’amnistia s’haurà d’aplicar de manera “preferent i urgent”, sigui quin sigui l’estat de tramitació del procediment judicial o administratiu, i sempre “en un termini màxim de dos mesos“.

Les parts de cada procés judicial, administratiu o comptable en què s’apliqui la llei d’amnistia tindran dret de presentar-hi recurs en contra. Tanmateix, la llei estableix que, malgrat que es presentin els recursos, no podran tenir efectes suspensius de l’amnistia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor