Quan Perejaume mira el Maresme com un camp

Aquest cap de setmana s’inaugura a quatre centres d’art i un cinema del Maresme l’exposició de Perejaume ‘Guardar a fora’. Cinc instal·lacions de gran impacte. Hi ha alguns precedents d’exposicions fragmentades en l’espai, però aquesta s’estructura a partir del territori, amb obra nova, amb formats diferents (videoinstal·lació, instal·lació sonora, dibuixos, land art…) Una proposta que juga amb els contraris, la contradicció i la paradoxa, que fa una lectura de la comarca entesa com un camp i que la connecta. Les cinc parts d’aquesta proposta les han impulsades el centre d’art Can Manyé d’Alella, la sala d’exposicions Espai Casinet del Masnou, el MAC Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac i el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar. N’és el comissari Jaume Coscollar.

El Maresme com un camp

Perejaume parla com el poeta que també és, perquè la seva mirada és poètica i agrària, dos elements que queden palesos a les cinc propostes de ‘Guardar a fora’, que trenquen una exposició i uneixen materials heterogenis. Això ha permès a l’artista una gran llibertat a l’hora de relacionar àmbits diversos. “També genera la possibilitat que les obres s’amaguin. I això està molt bé, perquè a les obres els agrada d’amagar-se. Només així sobreviuen. I tan sols que hi siguin, ja fan companyia”, explica.

I continua Perejaume: “La manera que les obres tenen d’estavellar-se als topònims és un cant a la intervenció sobre la realitat palpable. Això que hem anomenat instal·lacions permet d’intervenir a tocar el món. I això és un privilegi enorme, un valor incalculable.” I ha explicat que l’escriptura plana en la realitat del seu treball i que per això a totes les propostes hi ha molt de negre.

“’Guardar a fora’ és una paradoxa, un reclam. A banda, hi ha la confiança en la capacitat de l’oblit, l’oblit com a valor. Recordar és guardar a dintre, mentre que oblidar és guardar a fora, amb la confiança que també perdura.” I ha posat l’exemple de quina funció fa un arxiu i quina un femer agrari, dos elements que preserven allò que hem de saber: “Mentre que un arxiu carrega en el passat i no deixa d’ocupar espai, el femer no carrega en el passat sinó que el reprèn cada vegada. El femer és una fugida endavant a la vida que es descompon. El femer, una paraula tan bonica, una expressió imbricada en la nostra cultura, des del naixement a l’estable.” I ha fet el paral·lelisme del naixement i l’estable i el paradís i la pèrdua. I ha tancat dient: “Hi ha també a ‘Guardar a fora’ la celebració que no tot sigui nosaltres mateixos, una possibilitat de cabuda.”

Perejaume ha treballat totes cinc instal·lacions com un camp comarcal (“el camp no s’acaba mai, és una paraula pletòrica”). I ha explicat breument cada proposta: “A Alella la proposta s’acosta a l’exercici de l’escriptura geogràfica com a suport. Uns picarols gegants són arrossegats per un camí i van dringant aleatòriament segons per on travessen. I també és l’escriptura òptica que mostrem en unes soles de suro posades a la sorra, que agafen la forma de ditades, de pètals blaus del mar.”

“Al Masnou aquests pètals blaus de les onades de la mar els genera una instal·lació dins la mar amb uns aspersors que reguen la mateixa mar. Representa el regadiu de la comarca. Es torna a propiciar la paradoxa. Volem que la mar creixi, s’alci.”

I al camp de cultiu més elevat de les Cinc Sènies, que encara sobreviu als afores de Mataró, trobem la tercera proposta, impactant: un femer daurat amb pa d’or, el mateix material amb què es dauraven els retaules. I és la creació d’un diàleg entre Mataró, ciutat essencialment barroca, i la idea de sacralitzar i profanar. Representa el país abans dels retaules cremats. Una crítica a la depredació urbanística que ha sofert la comarca. Daurar un femer és una idea que feia molt de temps que Perejaume volia materialitzar i que és essencialment efímera, que aguantarà depenent de l’oratge.

A Caldes d’Estrac Perejaume ha penjat vint-i-quatre dibuixos del sol. “El sol que surt de l’aigua cada matí, que ve de l’Orient. La història neix a l’Orient i després ve cap aquí i arriba a Grècia i arriba a Itàlia… I sempre esperes que arribi aquí una plenitud, però no ha acabat d’arribar mai. Es va quedar a Roma.”

“I a Sant Pol vaig trobar una foto antiga on es veia la sorra de la platja plena de bestiar, fent funcions de corral. Quina potència! I com s’ha empobrit la sorra amb els anys, com s’ha fet trista. Als jardins del Pla de Sant Pol hem cobert el tronc d’una palmera indiana de cent cinquanta anys amb un suro portat del Montgròs que la protegeix.” Aquesta és, com a Mataró, una instal·lació a l’espai públic.

Les limitacions d’una sobre legislació

Perejaume ha posat l’accent en la dificultat que implica haver treballat en un marc tan legislat: “Un entorn tan legislat com l’actual no permet d’actuar lliurement. Si es fa una volta més a aquest artifici legal, es farà impossible de desenvolupar una proposta com aquesta. I, en general, que no ens faci possible simplement créixer. Aquesta és una realitat agra, feréstega.”

El títol de l’exposició, ‘Guardar a fora’, també ens remet inevitablement a la força que té el fora després d’haver patit el confinament i que s’hagin reduït d’una manera tan significativa les llibertats individuals.

Una biennal d’art del Maresme

El Maresme és una comarca allargada, tant, que es parla de l’Alt Maresme i el Baix Maresme, amb la ciutat de Mataró com a espai que fa de frontera entre totes dues. Històricament una banda ha tirat cap a Barcelona i l’altra cap a Girona, segurament també perquè és una comarca que se la reparteixen dos bisbats. I, amb tot, el Maresme té una entitat paisatgística, orogràfica de rieres i rials, de mar i muntanya i urbanística comuna. Tota la comarca és marcada pels pobles de dalt, que toquen a la Serralada Litoral, i els pobles de baix, que toquen a mar. Una comarca molt urbanitzada i que, tot i la falta de miraments i de la implacable imposició de la indústria del totxo, com ha passat a la majoria de comarques catalanes, el Maresme conserva encara una identitat pròpia.

Perejaume, nascut a Sant Pol, coneix bé aquest territori, que és el seu, i és per això que l’exposició pren un valor afegit, perquè connecta uns quants municipis del Maresme, els posa en diàleg i convida l’espectador a transitar per la comarca, de nord a sud o de sud a nord i de mar a muntanya o de muntanya a mar. Un diàleg ric i necessari. De fet, la iniciativa va néixer d’aquests centres d’art, que van començar a treballar en la possibilitat de crear una biennal. La idea no es descarta, però tal com ha explicat Gisel Noè, portaveu dels centres d’art, “la voluntat és de fer la biennal, però serà imprescindible que les institucions públiques s’hi impliquin més per a fer-la possible”. El projecte ha rebut el suport econòmic més important dels municipis implicats i també hi ha col·laborat la Generalitat de Catalunya. I, d’una manera gairebé simbòlica, la Diputació de Barcelona i el Consell Comarcal del Maresme. Dependrà d’ells que la biennal d’art del Maresme pugui ser una realitat.

L’exposició ‘Guardar a fora’ conté un programa d’activitats que complementa les instal·lacions.