24.09.2023 - 21:40
La coincidència en l’agenda és la metàfora més clara de la situació d’encavalcament que viuen la política catalana i espanyola: el debat de política general al Parlament de Catalunya i el debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo al congrés espanyol es faran alhora. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, començarà dimarts a parlar del referèndum, l’amnistia i el futur del govern a les deu del matí i, dues hores més tard, el dirigent dels populars encetarà l’estira-i-arronsa parlamentari que, dimecres, després de la primera votació fallida, engegarà el compte enrere per a la repetició electoral. No hi ha cap data que condicioni tant el futur dels partits independentistes a mitjà termini com el límit del 27 de novembre perquè Pedro Sánchez sigui investit. El PP s’aferra a l’esperança del transfuguisme per l’agitació interna i de la vella guàrdia del PSOE, i ERC i Junts es miren de reüll mentre Sánchez es prepara per al desglaç.
Els populars van provar de fer apujar la tensió aplegant ahir 40.000 manifestants a Madrid contra l’amnistia i la possible repetició d’un govern del PSOE amb Sumar després d’un pacte amb els partits independentistes. El PP exhibia una unitat aparent i assumia que el seu dirigent no seria president, amb Mariano Rajoy i José María Aznar que flaquejaven el qui probablement serà el cap de l’oposició espanyola, i l’omnipresent Isabel Díaz Ayuso. I agraïa a Vox el suport. A la Festa de la Rosa, a Gavà, Sánchez donava per fet que podria tornar a formar govern, criticava amb contundència les apel·lacions populars al transfuguisme del PSOE i subratllava que, d’ençà que era president, l’independentisme s’havia mogut dins els paràmetres de la constitució espanyola. Mentre els populars clamaven que Espanya es trencava, Sánchez els recordava: “Quan més a prop va ser de trencar-se va ser amb Rajoy i la declaració unilateral d’independència que es va aprovar al parlament.”
Amb l’intent fallit de Feijóo, s’espera que el PSOE es mogui. Ara per ara, els gests han anat acompanyats de sobreentesos i fets consumats. Deixar una porta oberta a l’amnistia, donar per feta amb insistència la investidura, avalar l’ús del català al congrés espanyol i prioritzar-lo davant el Consell d’Afers Generals perquè esdevingui llengua oficial a la UE. I Esquerra i Junts s’han mantingut igualment oberts a negociar, malgrat la insatisfacció permanent i sempre amb la rivalitat per a reivindicar-se constantment davant l’electorat. ERC insisteix que l’amnistia ja formava part dels acords per a la mesa del congrés espanyol. El PSC ho nega. Els comuns, també: “No m’agrada donar les coses per fetes. Vénen dies intensos i hem de ser prudents”, hi afegia divendres Jéssica Albiach.
L’agenda catalana és ara mateix l’espanyola: tot depèn d’aquestes negociacions. I no solament per si hi ha una repetició electoral, sinó per l’abast i les conseqüències d’un possible pacte que condicionarà el mitjà termini del moviment independentista. La possibilitat d’una amnistia (o alguna cosa semblant) també origina pressions internes dins unes organitzacions que acumulen condemnes i encausaments amb penes de presó, amb l’amenaça que hi pugui haver nous presos polítics, per no esmentar la incertesa permanent del futur dels exiliats i allò que significaria albirar-ne un possible retorn, començant pel de Puigdemont. Junts i ERC han deixat l’autodeterminació per a després de la investidura. Esquiven un blocatge garantit i diuen que intentaran que Sánchez en reconegui d’alguna manera el dret en canvi de l’estabilitat que necessitarà durant tota la legislatura. Tanmateix, els propòsits dels uns i els altres són pols oposats: els socialistes volen una amnistia de punt final, i, en canvi, els independentistes necessiten posicionar-la com una etapa més del procés.
I al Parlament de Catalunya? Malgrat els objectius compartits, no sembla que ERC i Junts puguin acostar-se durant el debat que tradicionalment era l’arrencada del curs polític, almenys respecte de la governabilitat. El partit de Puigdemont és decidit a fer oposició a Aragonès i a usar la carambola electoral per avançar en la disputa eterna per l’hegemonia independentista. Pretenen que l’estabilitat d’Aragonès continuï en mans del PSC. Això mentre Salvador Illa, amb la prioritat de la investidura espanyola oberta en canal, envia el missatge que no posarà en perill l’estabilitat del govern d’ERC. Els socialistes catalans s’han mostrat disposats a parlar del pressupost de l’any vinent, tot i que demanen d’avaluar amb el govern el compliment del d’enguany. Una altra cosa és què faran si l’amnistia apareix, com és previsible, en les propostes de resolució que es votaran divendres, com a colofó del debat. D’entrada, el PSC ho entomarà de manera reactiva, perquè vol centrar-se en qüestions com ara les energies renovables, l’educació i l’atenció primària.
Aragonès tampoc no parlarà solament de l’amnistia i de la necessitat de votar sobre la independència. Fonts del govern apunten que preveu de fer un discurs llarg que també inclourà un balanç de l’obra de govern, amb explicacions de tots els àmbits, i un capítol de propostes de futur per a millorar la vida dels ciutadans. De fet, apunten que no volen que el debat se supediti a l’agenda espanyola sinó que mantingui l’entitat com a debat principal de l’any.
Serà inevitable. Durant tres dies els titulars que donin tots dos parlaments s’aniran trenant: la finestra d’oportunitat que ha obert la investidura de Sánchez i l’opció de Junts per treure’n profit i alhora provar de diferenciar-se d’ERC, de què a Madrid donen els vots per descomptats, s’ha situat en el centre dels uns i dels altres. Aquests dies també es posaran a prova els límits del PSOE i d’ERC i Junts, al parlament i al congrés espanyol, abans d’entomar la fase decisiva d’una negociació de resultats incerts.
