30.07.2019 - 05:00
Respon MANEL PERUCHO PLA:
Segons la teoria del Big Bang, l’Univers estava concentrat en un punt tot just abans de la gran explosió que el va formar i com a conseqüència de la qual se’n va produir l’expansió. La primera llum que podem veure de l’Univers primigeni és la radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l’anglès cosmic microwave background). Es tracta d’una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l’Univers tenia només entorn de 300.000 anys. Aquesta radiació ens arriba del moment en què es desacoblen la llum i la matèria. Abans d’aquest instant, l’Univers era opac i la llum no s’hi podia propagar. Les petites inhomogeneïtats observades en aquesta radiació revelen petites diferències de densitat, que són la llavor de les grans estructures cosmològiques i la formació de galàxies, per acumulació de matèria entorn dels petits excessos inicials.
No obstant això, el que estem veient no són les mateixes galàxies que tenim al nostre entorn en un moment inicial, sinó que veiem la llum que ens arriba de punts de l’Univers tan distants a nosaltres que han necessitat tot aquest temps per arribar.
Allò que podem veure de l’univers està en completa asincronia, ja que qualsevol objecte que observem es troba en el passat a causa del temps que requereix la llum per creuar distàncies tan grans com les que ens en separen. Tanmateix, una mateixa galàxia no pot estar a dues distàncies diferents i la veiem tal i com era en el moment en què se’n va emetre la llum que arriba als nostres telescopis. Aquest temps ve determinat per la distància, que és necessàriament única, de la galàxia a nosaltres, tot tenint en compte que l’Univers s’expandeix i que aquesta distància creixerà amb el temps.
Sí que hi ha, no obstant, una manera de veure una mateixa galàxia en dos instants distints, donada per l’efecte de lent gravitatòria: la gravetat dels cúmuls de galàxies pot corbar els raigs de llum que provenen de galàxies distants, de manera que en veiem diverses imatges (donades per les projeccions dels raigs corbats en el pla del cel). Si la trajectòria d’un dels raigs de llum és lleugerament més llarga que la d’un altre, es crea una diferència temporal entre les dues imatges. En qualsevol cas, la diferència temporal entre elles és de l’escala de mesos a anys.
En resum, l’expansió de l’Univers augmenta la distància entre les galàxies, però com que cada galàxia ocupa un sol element de volum en l’espai (altrament estaria en dos llocs al mateix temps), la imatge que n’observem ve determinada per la distància que ens en separa.
Podeu llegir més Perquès en la web de Mètode
Podeu enviar les vostres preguntes a través de la web https://perques.metode.cat.
Manel Perucho Pla és Professor Titular al Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Facultat de Física i membre de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.
