27.03.2024 - 21:40
A, m’avisen, és un traïdor i un venut. Ho diu B. Tanmateix, C opina que A és un traïdor i un venut, però que B ho és exactament igual. Cosa a què respon D dient que A, B i C són tan traïdors l’un com l’altre i que tan sols ell, D, és autèntic. Però aleshores apareix un E que diu que sí, que és veritat que A, B i C són tots uns traïdors i uns venuts, però que cal anar amb molt compte, perquè D en realitat és una operació camuflada de A, B i C amb la intenció que no canvie res de res. I per tant només E ha de ser considerat el pur i el bo. Advertiment a què respon tot indignat un tal F que diu que ca!, que E és un titella en mans de A, B, C i D i que sembla mentida que no ho vegem tots, que ell, F, és l’únic i l’autèntic, aquell a qui caldria elegir.
Podeu substituir vosaltres mateixos les lletres de l’alfabet per noms o sigles de partits independentistes i ens trobarem negre sobre blanc el ridícul panorama que vivim aquests dies.
Jo he fet l’exercici amb noms i cognoms reals, amb noms de partits, partidets, grupuscles i comptes de Twitter que afirmen que són un moviment. I he arribat no pas fins a la lletra F sinó fins a la J! Segons que es veu, ací ja no queda ningú dret i fins i tot els més desconeguts dels desconeguts tenen un detractor indignat que ens explica no pas què pensa políticament o què vol, sinó que menteix, que no és com sembla, que un dia va fer allò o açò, que no sabem de què parlem, que és un infiltrat o que treballa per a Espanya –sobretot això darrer, que ara és la gran moda.
I el cas és que quan no penses en gran el món se’t fa petit. Tan petit que et pots passar el dia obsedit a denunciar algú que denuncia algú que denuncia algú que denuncia algú que, en realitat, no té ni la més remota possibilitat d’entrar al parlament.
La culpa que hàgem arribat ací, una mica, és de tothom. I de tot allò que ha passat aquests darrers sis anys. De tot allò que ha passat de lamentable –que també han passat moltes coses bones i espectaculars. Però el resultat és francament preocupant.
I no em referesc a l’atomització en grups i grupuscles –a mi ja em sembla bé que es presente a les eleccions tanta gent com siga possible, perquè els votants ja netejaran l’ambient. No. Ací parle d’això tan de moda ara de convertir la política en un debat pseudo-psicològic –ja em perdonareu la paraulota– sobre la personalitat dels candidats i sobre les seues intencions íntimes. Un debat que no serveix de res, que no amplia les perspectives de la gent, ni presenta idees i objectius, ni deixa apreciar què ha fet cadascú. Perquè tot passa a tenir explicacions esotèriques i irracionals, impossibles de contrastar.
M’agradaria pensar que la precipitació amb què ens han endossat les votades en té part de la culpa i que la gent –quan es calme un poc la cosa– recuperarà el seny i tornarà a pensar tranquil·lament per ella mateixa, sense deixar-se arrossegar per tant de parany emocional. A reflexionar. Amb el cap i amb la panxa, però si pot ser una miqueta més amb el cap que no amb la panxa.
De tota manera, sort que només queden quaranta-pocs dies…
PS. El model de VilaWeb es basa en el fet que uns quants paguen una quota voluntària perquè així les informacions que publiquem puguen ser d’accés obert per a tothom, cosa que afavoreix l’expansió del model de país i de món que probablement, amb els matisos que calga, tots compartim i volem. Tanmateix, per a continuar-ho fent necessitem imperiosament augmentar el nombre de subscriptors. Si ja ho sou, moltíssimes gràcies. Però si llegiu cada dia VilaWeb sense pagar res, us demane per favor que reflexioneu i penseu si podeu fer un petit esforç i subscriure-us-hi, o bé fer una donació voluntària, anant a aquesta pàgina. Us n’estarem molt agraïts.
