Quan no hem de fer servir el pronom ‘en’?

Una de les errades sintàctiques més escampades, per influència del castellà, consisteix a no fer ús dels pronoms febles en i hi. Tot sovint sentim frases “coixes” com ara “Pel preu d’un, t’emportes dos” (en lloc de “te n’emportes dos”), en què, simplement, hem copiat el castellà “Por el precio de uno, te llevas dos”. El pronom en substitueix, en general, un complement començat per la preposició de (Parlen de política → En parlen) o bé un complement directe sense article (“Comprem maduixes → En comprem”). 

Avui parlarem de l’altre extrem, és a dir, de quan fem servir en allà on no toca. Per simplificar l’explicació, en veurem i n’exemplificarem uns quants casos i, al final, recomanarem dos articles on podreu ampliar-ne la informació.

Errada 1: “La causa n’era una altra”

En general, quan el complement del nom forma part del subjecte no el podem substituir. Suposem que ens expliquen el motiu que ha fet que algú s’arruïnés. I en un punt de l’explicació ens diuen: “Molta gent es pensava que l’addicció al joc l’havia dut a la ruïna.” Tot seguit, per desmentir aquesta idea, ens podrien dir: “Però la causa de la ruïna era una altra.” I si no volem repetir “de la ruïna”, que és el complement de “causa”, com ho fem? Seria correcte dir “Però la causa n’era una altra?” No. En un cas com aquest, simplement, hem de prescindir del pronom: “Però la causa era una altra.”

Errada 2: “Un exemple n’és Irlanda”

Un cas semblant a l’anterior, però amb una solució diferent. Imaginem-nos la frase “La independència d’un país no sempre ha servit per a salvar una llengua. Un exemple n’és Irlanda.” Ací tampoc no seria correcta aquesta solució, és a dir, substituir amb el pronom en el complement del nom (“Un exemple d’això és…”) perquè forma part del subjecte. Com en l’errada 1, podem deixar la frase sense pronom: “Un exemple és Irlanda.” Però, en aquest cas hi ha una altra solució: avantposar el verb i, ara sí, amb pronom: “N’és un exemple Irlanda.” Podem dir, doncs, que si el subjecte va després del verb sí que podem substituir-ne el complement; si no, no.

Errada 3: “He visitat unes quantes llibreries i me n’he enamorat de dues”

Quan un complement començat amb preposició conté un quantitatiu no podem substituir el nom que l’acompanya. La frase de l’enunciat, sense substitució, seria: “He visitat unes quantes llibreries i m’he enamorat de dues llibreries.” Per evitar la repetició, n’hi ha prou de suprimir “llibreries” i dir: “…i m’he enamorat de dues.” Però, compte, això passa perquè el complement comença amb preposició. És a dir, una frase com ara “He visitat unes quantes llibreries i n’he retratades dues” seria correcta, perquè el complement “dues llibreries” no va precedit de preposició (és un complement directe).

Errada 4: “Se n’adona de tot”

En l’ús dels pronoms, tot sovint ens trobem duplicacions o pleonasmes, és a dir, que fem servir un pronom per a substituir un complement, però no el substituïm, de manera que el diem dues vegades. El verb “adonar-se” va seguit d’un complement començat amb la preposició “de”; per tant, el podem substituir pel pronom en. En lloc de dir “L’enganyava i es va adonar que l’enganyava” diem “L’enganyava i se’n va adonar”. Però si fem servir el pronom, per un seguit, hem d’eliminar el complement, perquè el pronom ja el representa. Per això diem que en la frase “Se n’adona de tot” hi ha una duplicació: el pronom en i el complement (“de tot”): havíem de dir, simplement, “S’adona de tot”. Passa una cosa semblant quan a la frase hi intervenen pronoms relatius com ara “del qual” i hi mantenim el pronom en. Per exemple, a la frase “Ha abandonat el Partit Liberal, del qual en va ser militant cinquanta anys” també hi sobra el pronom en, perquè el complement (“del qual”) no l’hem pas substituït.

Errada 5: “Se’n van quedar sense”

Una errada que s’ha escampat molt és la substitució pronominal del nom que acompanya la preposició sense. Quan vulguem evitar la repetició d’un mot precedit de sense, simplement l’hem d’eliminar. “Van voler comprar les entrades l’endemà i es van quedar sense” (i no pas: “se’n van quedar sense”).

Errada 6: “N’hi havia molta gent”

En el català meridional, una frase com “N’hi havia molta gent” és corrent en la llengua parlada. De fet, la Gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans recull (accepta?) aquest ús, que explica així: “En els registres informals, en valencià haver-hi incorpora sempre en: N’hi havia molta gent” (p. 705). És un ús que, paradoxalment, no hem sabut a la Gramàtica Normativa Valenciana i que desaconsellem de totes passades. 

Errada 7: “És de Manresa i n’ha fet un estudi dels habitants”

Un dels casos més habituals d’hipercorrecció en l’ús del pronom en consisteix a servir-se’n per substituir un complement del nom d’un complement del nom. Suposem que parlem d’una manresana que ha fet un estudi dels habitants de la seva ciutat. La frase, sencera, seria: “És de Manresa i ha fet un estudi dels habitants de Manresa.” Com veiem, “un estudi” va acompanyat d’un complement del nom (“dels habitants”), alhora seguit d’un altre complement del nom (“de Manresa”). Per evitar la repetició de “de Manresa”, no podem substituir-ho pel pronom en, perquè és un complement del nom d’un complement del nom. Solucions: un sinònim (“i ha fet un estudi dels habitants de la ciutat”), una simplificació per a eliminar un complement del nom (“i n’ha estudiat els habitants”) o el possessiu (“i ha fet un estudi dels seus habitants”), per bé que aquesta darrera solució, del nostre punt de vista, és poc natural, perquè “Manresa” no és cap persona.

Errada 8: “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor n’influeix més en les preferències”

Una errada semblant a l’anterior és provar de substituir un complement d’un nom d’un complement introduït per una preposició qualsevol (complement de règim). El verb influir, per exemple, sol anar seguit de la preposició en (“influir en el govern”, “influir en una decisió”, etc.). Imaginem-nos que diem “influir en les preferències” i que a “les preferències” hi afegim un complement: “les preferències dels joves”. Doncs “dels joves”, com que és complement d’un complement de règim, no ho podem substituir. És a dir, la frase “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor influeix més en les preferències dels joves” no la podem simplificar així: “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor n’influeix més en les preferències.” La solució més natural és canviar “les preferències dels joves” per “les seves preferències”, de manera que tindríem “Faig un estudi sobre els joves per esbrinar quin factor influeix més en les seves preferències”.

Si en voleu saber més:

Us recomanem dos articles per a aprofundir en aquest tema:

• Un estudi exhaustiu i molt exemplificat del gramàtic Josep Ruaix i Vinyet: “Límits en l’ús dels pronoms febles ‘en’ i ‘hi'” (pdf)
• Un apunt molt entenedor de la professora de la Universitat de Barcelona Neus Nogué Serrano: “El pronom ‘en’ en funció de complement de nom”