Quan no hem de fer servir el pronom ‘hi’?

En aquest vídeo, l’entrevistador comet una errada sintàctica: fa ús del pronom hi innecessàriament i inadequadament. És a dir, fa servir un hi que no toca. Vegem-ho:

Diu: “La porta és tota una ressenya històrica. Què ens hi diu?” I l’entrevistada, en canvi, respon: “Ens diu que…”

Aquesta errada és com més va més freqüent i té un motiu concret: com que es va escampar tant la pèrdua dels pronoms en i hi (per influència del castellà), molta gent hi reacciona posant-los allà on no toquen. Doncs tinguem present això: és incorrecta una frase com ara Vés tu, jo no vull anar, que ha d’ésser Vés-hi tu, jo no hi vull anar. Però també és incorrecte, en aquest context, Què ens *hi diu? en lloc de Què ens diu?

Vegem en quins casos hem d’evitar aquest abús del pronom hi.

Errada 1: “Va dir que em telefonaria aquesta setmana, però no m’hi ha telefonat”

Imaginem-nos que algú ens ha dit que ens faria un truc aquesta setmana i no ho ha fet. Podríem dir Va dir que em telefonaria aquesta setmana, però aquesta setmana no m’ha telefonat. I com ho fem per evitar aquesta repetició? Podem substituir “aquesta setmana” per un pronom? No, un complement circumstancial de temps rarament es pot substituir per un pronom. La gramàtica del IEC ho explica així: “Els adjunts temporals emmarquen el conjunt de l’oració i, com a norma, no admeten la pronominalització.” Si ens mirem bé l’exemple, veurem que no cal ni repetició ni substitució. Simplement, Va dir que em telefonaria aquesta setmana, però no m‘ha telefonat.

Errada 2: “Llegeix i rellegeix Carner per descobrir-hi els secrets”

Quan no estem avesats a fer ús dels pronoms febles en i hi, ens pot passar que fem servir l’un en compte de l’altre. Si diem que algú vol descobrir els secrets de Carner i volem substituir “de Carner”, el pronom que hem de fer servir és en. Sempre que el complement comenci amb la preposició de, el substituirem pel pronom en. Per tant: Llegeix i rellegeix Carner per descobrir-ne els secrets.

Errada 3: “D’això, n’hi dic fer el passerell”

De vegades, sense adonar-nos-en, fem servir dos pronoms quan n’hem de menester un i prou. Observem aquesta frase: “Per mi, això és fer el passerell”. I ara suposem que la volem dir d’una altra manera, posant més èmfasi en l’acció que trobem ridícula. Podem posar “això” al començament i canviar el verb ésser per dir. I el resultat és D’això, en dic fer el passerell. Com veiem, el pronom en substitueix (o reprèn) el complement avançat, d’això. Aleshores, n’hi dic seria redundant, és a dir, si ja tenim el pronom que hi correspon, que és en, no cal afegir-n’hi cap més.

Errada 4: “Hi ha els que no saben escalar i els que no hi poden”

Suposem que volem dir Hi ha els que no poden escalar i els que no saben escalar. Per no repetir “escalar” el podem substituir pel pronom en, és a dir: Hi ha els que no poden escalar i els que no en saben. Amb el verb saber es pot fer aquesta substitució. En canvi, amb el verb poder, no. De manera que si girem la frase i diem Hi ha els que no saben escalar i els que no poden escalar, no és possible de pronominalitzar escalar, ni amb el pronom en ni amb el pronom hi. Simplement, podem eliminar-lo o bé recórrer a un sinònim genèric com ara fer, és a dir: Hi ha els que no saben escalar i els que no ho poden fer.

Errada 5: “No és sospitós si hi tenim en compte tots els aspectes esmentats”

Per a fer una substitució pronominal hi ha d’haver un referent, és a dir, cal que s’entengui exactament què substitueix el pronom. En la frase No és sospitós si hi tenim en compte tots els aspectes esmentats, a què es refereix el pronom hi? Pensem-hi i veurem que no té cap referent. Per tant, simplement cal escriure la frase sense cap pronom: No és sospitós si tenim en compte tots els aspectes esmentats.

Errada 6: “En aquesta casa tot s’hi fa a poc a poc”

Acabem de veure que de vegades hi ha qui fa servir el pronom hi sense tenir cap complement per a substituir. Doncs també pot passar que sí que hi hagi un element que pot semblar un antecedent, però que sigui un element que “emmarca” tota la frase i fa innecessària la substitució. És el cas, per exemple, de En aquesta casa tot es fa a poc a poc, en què no escau de substituir En aquesta casa ni pel pronom hi ni per cap altre.

Errada 7: “‘Sou bons’, diu. I hi afegeix: ‘Però no pas perfectes’”

Un cas semblant al de l’apartat anterior és el de les frases en què el pronom hi representa un element sobreentès. Imaginem-nos que expliquem que algú ens ha dit “Sou bons” i que ha completat la frase així: “Però no pas perfectes”. Per explicar aquesta seqüència ens solem servir del verb afegir. És clar que volem dir “afegir a allò que s’ha dit suara”, però ja se sobreentén. Per tant, dient afegir en tenim prou i no ens cal cap pronom: “Sou bons”, diu. I afegeix: “Però no pas perfectes”

Errada 8: “Encara els hi regales la mona?”

Un cas a part és el de la combinació els hi errònia, en compte de els. En aquest cas, si hi sobra el pronom hi és perquè no substitueix cap complement. En un exemple com Encara regales la mona als teus fillols?, si volem substituir als teus fillols, hem de menester un sol pronom, els, i no pas els hi. Hauríem de dir, doncs, Encara els regales la mona? És una errada molt escampada en àmbits informals, especialment en el català central.

En voleu saber més?

El gramàtic Josep Ruaix i Vinyet ha estudiat a bastament l’absència, l’ús i l’abús dels pronoms febles. Us en recomano aquests dos articles:

• Límits en l’ús dels pronoms febles “en”, “hi” 
• Pèrdua o substitució dels pronoms febles “en”, “hi”