Quan l’excés de burocràcia ofega les petites empreses

La CEOE elabora cada any una curiosa anàlisi. Consisteix a comptar el nombre de pàgines publicades pels butlletins oficials d’àmbit estatal i autonòmic. Doncs resulta que la xifra obtinguda el 2023 va ser d’1.275.465. Per a entendre amb perspectiva la magnitud d’aquesta xifra, diu que per a poder estar completament al corrent de les novetats legislatives publicades l’any passat caldria haver llegit unes 3.494 pàgines cada dia. I per donar una idea del volum que significa aquesta xifra posa l’exemple que si col·loquéssim una pàgina damunt d’una altra, amb la burocràcia publicada a tot l’estat espanyol l’any passat, aconseguiríem l’altura actual de la Sagrada Família, 127 metres. Jo no ho he comptat, però Déu n’hi do!

En vista d’aquesta productivitat normativa frenètica, que no presenta pas símptomes de relaxar-se, sembla lògic que els afectats, sobretot les empreses, es queixin de l’excés de normes que han de complir, tot sabent que moltes vegades tenen una utilitat mínima. I, en canvi, signifiquen un entrebanc important per a fer més feina positiva. Ara ha estat la PIMEC qui ha alçat la veu, demà serà un altre…

“Cal una reforma profunda per a simplificar, digitalitzar i millorar la coordinació dels processos administratius, amb un èmfasi especial en les necessitats de les empreses de dimensió menor. Si no és amb una administració àgil i eficient no podrem construir un entorn que afavoreixi el creixement empresarial i la innovació”, deia el president de la PIMEC divendres, en la presentació de l’estudi “Burocràcia i competitivitat empresarial: diagnòstic i propostes”, elaborat per l’Observatori de la PIME de Catalunya. I tot seguit, ampliava el ventall dels afectats per l’excés actual: “Una administració més eficient no tan sols beneficia les empreses sinó també el conjunt de la societat.” El fet és que les conclusions de l’informe no són gens idònies per a poder desenvolupar una activitat empresarial, en condicions d’entorn normatiu acceptables, sobretot enfront dels nostres competidors estrangers, en ple segle XXI.

El president de l’Observatori de la PIME de Catalunya, Oriol Amat, va ser l’encarregat d’exposar aquestes conclusions, que reflecteixen els problemes principals que crea el nostre sistema administratiu. I va comentar un seguit d’aspectes negatius que hom suposa que són allunyats d’un país de la Unió Europea. Referint-se al cas català, va sorprendre molta gent dient: “La producció normativa ha crescut significativament aquests darrers anys a Catalunya, amb una mitjana de 905 normes anuals, en contrast amb la mitjana de les altres comunitats autònomes, que és de 498.” Gairebé el doble; on anem?

Tot seguit, ho va contextualitzar, i va parlar de la quantitat, però també de la qualitat. En l’índex de qualitat reguladora del Banc Mundial, l’estat espanyol obté una puntuació de +1, per sota de la mitjana de la UE (+1,2), “fet que demostra que hi ha un bon marge de millora”. I afegí que l’estat espanyol també ocupa, en aquest camp, posicions baixes en rànquings internacionals com ara l’índex de competitivitat de l’IMD (posició 40 entre 67 països) i els informes del Banc Mundial, cosa que demostra que les càrregues administratives que ens concerneixen són molt més feixugues que no les de la mitjana dels països de l’OCDE.

Heus ací, doncs, uns quants indicadors què l’entorn normatiu de les pimes catalanes és massa complex i obliga a dedicar-hi un esforç innecessari. Fixem-nos-hi bé. Segons l’estudi, s’ha calculat que les pimes dediquen 41,1 hores mensuals de mitjana a gestions amb l’administració pública, és a dir, un temps equivalent a més d’una setmana laboral completa d’una persona cada mes. Aquesta càrrega s’agreuja –això em sembla molt fort– pel fet que el 69,6% de les empreses han de presentar una documentació que l’administració ja posseeix, i que un 25% d’empreses ha d’aportar cinc documents repetits o més. A més, el temps mitjà de resolució de tràmits arriba fins a cent trenta-sis dies, que evidencia la tendència a superar els terminis legals, que són de noranta dies. Sobre aquest punt en concret, no ha d’estranyar que el 22,3% de les empreses considerin que els retards en els tràmits són un obstacle molt important per a innovar o llançar nous productes o serveis, mentre que un 14,9% creu que afecten “significativament”.

La conseqüència directa de tot plegat és que la burocràcia excessiva té un impacte negatiu en la competitivitat empresarial, perquè –diu– “dificulta el creixement, la innovació i la inversió”.

Aquestes dades, que són la base de l’estudi, provenen d’una enquesta exhaustiva feta als socis de la PIMEC. I la valoració que fan de la situació es reflecteix clarament en les xifres que hem anat veient. Globalment, resulta que la normativa suspèn, en termes tan importants com la claredat de definició i la facilitat d’interpretació, amb una puntuació mitjana de 2,29 sobre 5 que li atorguen les empreses. Aquesta situació, juntament amb el fet que el 81,5% de les empreses diu que té dificultats per a estar al corrent de la normativa vigent –no donen l’abast a pair i aplicar l’allau de noves obligacions–, evidencien un sistema que “impedeix el normal desenvolupament empresarial, es troba desconnectat de la realitat i incrementa la desconfiança en les institucions”.

Resulta comprensible que quan als enquestats els demanen quins consideren els principals problemes que han d’afrontar, quant a càrrega administrativa, en surtin tres de destacats, assenyalats per més de la meitat dels empresaris: la falta d’agilitat de la gestió administrativa, la quantitat excessiva de normativa i la complexitat de la normativa, en si mateixa.

D’acord amb totes aquestes dades, Oriol Amat va destacar que per superar les deficiències estructurals del sistema administratiu català caldria iniciar un “cercle virtuós”, en què cada millora de simplificació i qualitat reguladora contribueixi a enfortir la competitivitat empresarial, millorar la confiança en les institucions i, alhora, fomentar el creixement econòmic i la cohesió social. La PIMEC fa una crida a les administracions per a deixar enrere els diagnòstics reiteratius i passar ràpidament a l’acció.

L’estudi proposa, finalment, amb un enfocament pràctic, un reguitzell de solucions, i en prioritza deu, que es podrien començar a aplicar de seguida, aprofitant les eines i marcs legals ja existents. De les deu propostes, jo en destacaria quatre. La primera, frenar l’allau normativa, establint una pausa legislativa per a consolidar i millorar les normes existents. La segona, donar un impuls addicional a la Finestreta Única Empresarial (FUE). La tercera, aplicar una formació contínua al personal públic, enfocada, sobretot, a la qualitat normativa, la gestió digital i les tècniques d’avaluació per a millorar els serveis prestats. I la quarta, aplicar una simplificació administrativa per als municipis petits i zones rurals.

Em sembla un estudi interessant, ben elaborat i que apunta els aspectes més complexos que compliquen la vida de les pimes i els impedeixen un desenvolupament més ràpid, en uns moments en què tot això és un entrebanc. És hora de posar fil a l’agulla. Amat ho va destacar: “Ja tenim els diagnòstics i les estructures necessàries. Ara és l’hora d’actuar, de començar aquest cercle virtuós i d’enfocar els esforços a reforçar les estructures existents i amb un canvi de mentalitat en la gestió administrativa, posant les empreses i les persones al centre de les polítiques públiques.”