09.04.2021 - 21:50
|
Actualització: 10.04.2021 - 09:34
Eren les acaballes del judici al Tribunal Suprem. Joan Josep Nuet ja havia deixat clar que la seva estratègia per a estalviar-se la condemna per desobediència, amb la inhabilitació per a càrrec públic i la multa que implica, era desmarcar-se del projecte independentista que el Parlament de Catalunya del 2017 va aprovar. Ell no era independentista, ni ho és, i per això es va deslliurar en un primer moment de la querella de la fiscalia contra els membres d’aquella mesa del parlament que va permetre la tramitació d’iniciatives que tenien a veure amb la independència, l’autodeterminació i el procés constituent. Però la jutgessa el va acabar incloent com a investigat durant la instrucció, i així va acabar, assegut tot sol al banc (la cadira) dels acusats al Tribunal Suprem com a diputat al congrés espanyol per ERC (els seus ex-companys ja van ser jutjats i condemnats pel TSJC la tardor passada). I d’aquesta cadira estant, aquell darrer dia de judici, ara fa un parell de setmanes, va fer una afirmació que impactava: “Us puc assegurar que vaig estar dos anys intentant d’impedir la independència.” I tanmateix, l’han condemnat a vuit mesos d’inhabilitació.
Per què va dir aquesta frase? Nuet mirava de fer entendre al tribunal que els advertiments que el 2017 va rebre com a membre de la mesa per Catalunya Sí que es Pot per part del Tribunal Constitucional tenien un punt de vaguetat i concreció. Perquè els demanaven que no desenvolupessin, que impedissin… Però què havien d’impedir, exactament? Això s’ho demanava Nuet davant del tribunal. “Què s’havia d’impedir? Evidentment, la independència. S’ha d’aturar la independència. Us puc assegurar que vaig estar dos anys intentant d’aturar la independència.”
Vet aquí la seva estratègia. La manera que tenia Nuet d’intentat d’aturar la independència era, segons que va dir durant el judici, “passar pel filtre constitucional” les iniciatives parlamentàries que presentaven els grups independentistes. El diputat pensava que aquest argument seria lloable als ulls dels jutges que l’escrutaven. I perquè quedés clar, va dir que donava tota la legitimitat al Tribunal Constitucional, que no va pretendre mai desobeir-lo, i que si va desobeir-lo, no n’era conscient, i que ell feia de polític, intentant de reconduir les propostes independentistes i adequar-les a la constitució espanyola.
En la sentència que el condemna, el Suprem ja li ho té en compte: “[Nuet] no ha discutit la funció del Tribunal Constitucional en un estat democràtic de dret. S’hi ha referit com l’òrgan jurisdiccional que té ‘la darrera paraula’ sobre allò que era objecte de debat al Parlament de Catalunya. I ell tenia l’ànim d’acatar allò que digués el Tribunal Constitucional, per més que pretengués la modificació de la constitució.”
I doncs, com és que l’han condemnat? Perquè el Suprem no en té prou. De fet, la condemna és bàsicament per haver permès la tramitació de la llei del referèndum. I això que Nuet es va oposar posteriorment a la votació per la via urgent d’aquesta llei, i que es va abstenir en la tramitació de la llei de transitorietat, i que havia aconseguit que la comissió d’estudi del procés constituent fos una comissió d’estudi i no legislativa, i que ell volia permetre el debat parlamentari i la possibilitat de canvis, matisos i modificacions que permet tot sovint en els texts legislatius… I això que ell, en definitiva, va “intentar d’aturar la independència”.
Però el Suprem li diu en la sentència que “el mandat [del TC] era clar, precís, i l’acusat va disposar de fonts de coneixement altament qualificades per a encaixar la seva conducta a les exigències. La seva desobediència fou, per tant, conscient i voluntària.” I encara més: “La desobediència fou conscient, reiterada en el vot d’admissió a tràmit i de les negatives a la reconsideració, i l’acusat no podia plantejar, com sí que va fer en altres ocasions a les quals ens referim, alternatives al compliment d’allò disposat en les resolucions del Tribunal Constitucional. O acatava, o desobeïa, no tenia cap altra alternativa, i va optar per desobeir.” El blanc o negre del Suprem. Nuet, pensant que venia del gris, va dir-los que en el fons allò que feia era negre (o blanc), però no l’han cregut.
La posició de Nuet no va ser ben bé la mateixa que la de Lluís Coromines, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet ni, és clar, Carme Forcadell. Però tots tenien en comú que van permetre el debat parlamentari. Nuet ha fet una defensa marcadament diferent de la dels seus companys de mesa, perquè ha defensat explícitament l’autoritat del TC i ha remarcat la voluntat d’ajustar-s’hi en tot moment. Però tots han estat condemnats.
El cas del conseller Solé
Dir allò que penses que al tribunal li agradarà sentir per evitar la condemna, o per estovar-la, no serveix pas de res en aquesta causa general de la qual s’han anat derivant tants judicis polítics. Nuet, en el seu, ho ha provat. També ho va provar el conseller Bernat Solé, jutjat i condemnat a començament d’any pel TSJC per desobediència per haver permès la votació del Primer d’Octubre a Agramunt quan n’era batlle.
El cas de Solé és diferent, perquè el seu discurs de fermesa en la defensa del dret de vot i d’haver-lo fet possible com a batlle en el referèndum del 2017 es va dissoldre gairebé fins a desaparèixer en la declaració davant del tribunal.
Solé ha estat condemnat a un any d’inhabilitació i a una multa de 16.800 euros per un delicte de desobediència greu a resolucions judicials. Perquè el tribunal entén que va tenir un paper actiu en l’organització de l’1-O a Agramunt i va desobeir decisions del Tribunal Constitucional que advertien de les conseqüències d’aplicar les lleis de desconnexió aprovades el setembre del 2017 al Parlament de Catalunya.
En el judici, el conseller va defensar-se dient que ell no havia desobeït el Tribunal Constitucional, que ell no es va vincular de cap manera en l’organització de l’1-O com a batlle, que no va donar-hi cap suport logístic el dia del referèndum, que no va avisar els votants del perill que vingués la Guàrdia Civil, que no els va ajudar a amagar les urnes, i que no va fer cap crida directa i sense embuts a anar a votar l’1-O en un acte polític que es va fer uns dies abans al municipi. I això que hi havia una crònica publicada a la revista del poble, Sió, sobre la jornada del referèndum, escrita pel director de la publicació, un home jubilat i apassionat que va relatar l’èpica del moment l’endemà de la votació. La defensa de Solé va consistir a dir que aquella publicació era amateur, que no la feien pas professionals, i que allò que s’hi relatava no era exacte ni s’ajustava del tot a la realitat. I tanmateix, fou condemnat.
Davant l’amenaça i la repressió, tota defensa és legítima, però és clar que és igualment ineficaç quan la maquinària judicial fa temps que ha engegat un càstig polític que ha d’anar executant i que té clar que no s’aturarà. Els membres de la mesa i Mireia Boya es van reafirmar en els actes i decisions que van prendre, i el president Torra també, i el vice-president Oriol Junqueras en la primera sessió del judici al Suprem, i Tamara Carrasco, perseguida encara per la fiscalia fins a les darreres instàncies judicials, també ho va fer en el seu judici. I qui més alt i clar ho va fer fou el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, amb el seu “ho tornarem a fer” davant Marchena. L’estratègia no canvia pas l’actitud del repressor, però sí que marca la dignitat del reprimit, i el missatge que trasllada a la societat.
DIARI D’UN JUDICI POLÍTIC
- Dia 1, 12 de febrer: Les defenses comencen a l’atac i assenyalen el pitjor temor de Marchena
- Dia 2, 13 de febrer: La set de venjança fa caure la fiscalia espanyola en un parany
- Dia 3, 14 de febrer: La passió de Junqueras i la solidesa de Forn es mengen les acusacions
- 17 de febrer: ‘Això és inquietant’: impressions des de dins del Suprem en l’arrencada del judici
- Dia 4, 19 de febrer: L’enfonsament de la causa contra el procés, vist des de dins la sala
- Dia 5, 21 de febrer: Alerta amb la falsa eufòria: la fiscalia sap a què juga
- Dia 6, 22 de febrer: Avui esclata a la sala del Suprem la seva més gran vergonya
- 25 de febrer: Els corbs del Tribunal Suprem: l’arma amagada de Vox
- Dia 7, 26 de febrer: La importància de l’instant de pànic de Marchena amb Cuixart
- Dia 8, 27 de febrer: Radiografia del somriure trencat de Soraya Sáenz de Santamaría
- Dia 9, 28 de febrer: Marchena es treu finalment la màscara i Zoido obre una nova escletxa
- Dia 10, 4 de març: El primer gran trumfo de la fiscalia patina i insinua un pla sinistre
- Dia 11, 5 de març: El perill real de Pérez de los Cobos i el martiri d’Enric Millo
- Dia 12, 6 de març: La principal arma contra els Jordis fa figa i els fiscals es desesperen
- Dia 13, 7 de març: Per què a Marchena no li importa que peguessin a les nostres àvies?
- Dia 14, 11 de març: Xavier Melero desactiva dos artefactes perillosos a la sala del Suprem
- Dia 15, 12 de març: Desesperació al Tribunal Suprem amb ‘un tal Toni’
- Dia 16, 13 de març: La presa de pèl de Marchena amb el patiment d’un testimoni a la sala
- Dia 17, 14 de març: Les revelacions de Trapero commocionen el Suprem i desarmen la rebel·lió
- Dia 18, 19 de març: Els guàrdies civils pateixen al Suprem per les mentides i per l’arbre enverinat
- Dia 19, 20 de març: Com s’escaparan les defenses del parany en què les fa caure Marchena?
- Dia 20, 21 de març: El poder de les mirades d’odi dels catalans
- Dia 21, 25 de març: Marina Roig fa que el fiscal Zaragoza es mossegui l’ungla: un guàrdia civil trontolla
- Dia 22, 26 de març: Baena demostra per què és perillós per a Marchena i per al judici sencer
- Dia 23, 27 de març: El mirall europeu entra al Suprem i Marchena esclata
- Dia 24, 28 de març: L”artefacte incendiari’ d’un guàrdia civil al Tribunal Suprem
- Dia 25, 2 d’abril: Una puntada de peu als testicles que Marchena no pot menystenir
- Dia 26, 3 d’abril: Ferran López sorprèn amb Puigdemont i fa el testimoni més transcendent del judici
- Dia 27, 4 d’abril: Quan Melero diu prou a la fatxenderia de Zaragoza i a la mentida de Vox
- Dia 28, 9 d’abril: Un mal moment d’un policia espanyol revela el gran parany als Mossos l’1-O
- Dia 29, 10 d’abril: Les rialles al Suprem amb els testimonis dels policies amaguen un pla
- Dia 30, 11 d’abril: El gest enutjat de Benet Salellas, la paciència al límit dels advocats amb Marchena
- Dia 31, 15 d’abril: Així ho han anat cuinant al Suprem: cap a una condemna amb mentides impunes
- Dia 32, 16 d’abril: La gravetat de la tenalla entre Marchena i Madrigal contra Marina Roig
- Dia 33, 17 d’abril: L’ombra de la tortura empaita els caps policíacs de l’1-O
- Dia 34, 23 d’abril: Vox i el bluf de les ‘armes de guerra’: vergonya a la sala, triomf al bar
- Dia 35, 24 d’abril: Un mosso per la República ajuda a revelar l’autèntica cara de Manuel Marchena
- Dia 36, 25 d’abril: La tarda en què David Fernàndez va revolucionar el judici al Tribunal Suprem
- Dia 37, 29 d’abril: Lluís Llach cohibeix el mal geni de Marchena i remou els fantasmes del Suprem
- Dia 38, 30 d’abril: La força de les llàgrimes ofegades al Suprem i el presagi d’un jutge que remuga
- 5 de maig: La premsa espanyola ja escriu la sentència, i així tracta les víctimes de l’1-O
- Dia 39, 6 de maig: El testimoni enverinat d’un mosso fa perillar la defensa de Jordi Sànchez
- Dia 40, 7 de maig: La revelació de Joan Bonanit al Suprem, o com els votants guanyen els fiscals
- Dia 41, 8 de maig: Un Marchena com més va més irritable comença a caure en errors importants
- Dia 42, 9 de maig: Mala maror al Suprem amb el policia espanyol independentista i el futur incert del judici
- Dia 43, 13 de maig: El dia que Àlex Solà no es va deixar humiliar per Manuel Marchena
- Dia 44, 14 de maig: El dia més vergonyós del judici, la gran patinada de Marchena
- Dia 45, 22 de maig: Dos professors desmunten en mitja tarda l’estratègia dels dos-cents policies al Suprem
- Dia 46, 23 de maig: La tarda que els advocats van fer marxar un guàrdia civil del Suprem
- Dia 47, 27 de maig: L’eurodiputat Junqueras, el gran maldecap de Marchena en l’acabament del judici?
- Dia 48, 28 de maig: Desconcert total al Suprem: la fiscalia s’embolica amb vídeos exculpatoris
- Dia 49, 29 de maig: Un silenci estremidor a la sala i uns ulls com taronges dels magistrats
- Primer de juny: Els fiscals menystenen quatre mesos de judici i s’emboliquen amb una reunió decisiva a Palau
- 2 de juny: La maniobra dels fiscals perquè els presos triguin anys a sortir de la presó
- Dia 50, 4 de juny: Sense escapatòria: així és el camí del càstig que els fiscals dibuixen a Marchena
- 5 de juny: Impacte a Madrid pel tomb sorprenent de Seoane i la desautorització als fiscals
- 10 de juny: L’interruptor de Marchena: una estratègia minuciosa de quatre mesos al Suprem
- Dia 51, 11 de juny: Les defenses retraten la barroeria dels fiscals i la por de l’estat per l’1-O
- Dia 52, 12 de juny: Final del judici: els presos desafien la mirada glacial de Marchena
- 19 de juny: Els draps bruts de Javier Zaragoza, l’ideòleg de la causa general
- 21 de juny: El primer capítol de la condemna, amb insult a l’ONU inclòs
- 6 d’octubre: Tres fets greus que deixen via lliure a Marchena
- 8 d’octubre: Què pot passar dilluns a Luxemburg amb Oriol Junqueras?
- 13 d’octubre: Guia per a llegir la sentència: set claus i un símptoma de crisi d’estat
- 16 d’octubre: El greu atac de Marchena contra ‘la ciutadania rebel’ de Catalunya
- 3 de novembre: Comencen els paranys en el llarg camí de la sentència contra el procés cap a Estrasburg
- 20 de gener del 2020: El moment que Trapero va restar atònit amb els votants de l’1-O
- 25 de gener del 2020: Els despropòsits més vergonyosos dels fiscals al judici contra Trapero
- 1 de febrer del 2020: L’arrogància de Millo durant l’1-O és avui una arma contra Pérez de los Cobos
- 8 de febrer del 2020: Guàrdies civils venjatius passant males estones amb l’advocada Tubau
- 15 de febrer del 2020: Tres patriotes espanyols en una reunió conspirativa uns quants dies abans del 20-S
- 7 de març del 2020: L’home que va sentir què es deien Trapero i Cobos quan van quedar sols en aquell despatx
- 13 de juny del 2020: La por dels fiscals del cas Trapero: a punt de perdre quan guanyaven sense haver de jugar
- 20 de juny del 2020: El rerefons de les llàgrimes d’Olga Tubau
- 22 de juliol del 2020: ‘Per què sóc aquí?’ Una conversa del gènere fantàstic entre Mireia Boya i un fiscal empipat
- 14 d’octubre del 2020: Exploreu el camí que va obrir Marchena sense saber-ho
- 22 d’octubre del 2020: Per què la sentència sobre Trapero és una bomba dins l’estat profund
- 4 de desembre del 2020: Un 36.2 encobert: així és l’estratègia del Suprem per a humiliar els presos polítics
- 26 de gener del 2021: Una conspiració de togues contra l’independentisme al TC que ara culmina
- 23 de març del 2021: Judici a Nuet, el no independentista de la mesa a qui també van perseguir
