28.11.2020 - 21:50
Fa uns dies parlàvem d’un vi fet a mitges entre un celler de les Salines i un altre de les Alberes de la banda del Rosselló, amb nom d’agermanament: El teu mar i les meves Muntanyes. Un vi amb el gust de mar de les vinyes de garnatxa vella de tres colors de Banyuls, del Domaine Yoyo, i la frescor de les vinyes velles de carinyena de tres colors d’Agullana, del celler Còsmic. I vam citar un paràgraf de Josep Pla, que apareix a l’Homenots dedicat a Aristides Maillol. L’escultor va néixer i va morir a Banyuls de la Marenda (1861-1944), una terra imprescindible per a entendre’l, que per a Pla forma part del territori que ell anomena el golf de la Selva, que va del Port de la Selva fins a Banyuls, Portvendres i Cotlliure. I escriu Pla: “Com a rossellonès, Maillol és català; com a home del golf de la Selva, els seus lligams amb el nostre país no són solament històrics, sinó explícits i concrets.”
Tenim ganes de continuar mirant aquestes terres vinícoles del Rosselló, explorant la relació de Maillol amb aquest paisatge i posar a l’abast del lector un document poc conegut, excepcional, testimoni d’un Aristides Maillol a Banyuls, entre vinyes, a la dècada dels quaranta del segle XX: el film Aristides Maillol, sculpteur.
Però primer, continuem una mica més amb la visió de Josep Pla: “En tot intent de fer un retrat de Maillol, s’ha de tenir present, em sembla, el seu paisatge, la seva naturalesa, perquè fou un home que, a diferència de gairebé tots els altres, visqué deliberadament i voluntàriament dins de la naturalesa. En les formes arcaiques de la vida de Banyuls es pot trobar la naturalesa humana de Maillol; en el camí (flanquejat d’una riera) del pla de les Abelles i del coll, hi ha la seva naturalesa geogràfica, física.”
En vida de Maillol, la llengua parlada per la gent de Banyuls era majoritàriament el català. Banyuls era un poble rural, de pescadors i vinyaters, gent de mar i de vinya, una vinya plantada en costers, amb l’arquitectura de la pedra seca sobre una terra magra, només apta per a ceps amb capacitat de patiment i de fer arrels ben llargues i fondes.
Així es mostra al film Aristides Maillol, sculpteur, una peça de gairebé vint-i-cinc minuts que va enregistrar Jean Lods, recreant un dia possible de la vida de Maillol a casa seva, al seu estudi i entre les seves vinyes de Banyuls. Una peça feta el 1942, dos anys abans que l’escultor traspassés. En aquest document descobrim escenes de la vida de la gent senzilla de Banyuls, vinyaters i pescadors. És en aquest context natural, rural, entre vinyes, que trobem Maillol a casa seva, sortint cap a l’estudi, revisant esbossos de nus i retocant una escultura. La veu en off parla de l’art de Maillol, de la bellesa mediterrània, d’aquesta essència que va trobar a la Grècia arcaica. Al minut 21.28, Maillol saluda en català unes joves que, enmig de les vinyes, ‘desfullen’ uns ceps plens de fullatge, i un pastor amb un bon ramat de cabres també saluda l’escultor. Tothom coneix Maillol i tothom se li adreça amb respecte, amb un “Bon dia, senyor Maillol”. Ell, mentre passeja pel bosc, canta una cançó en català. I tot i que s’ajuda d’un bastó i tot i que es troba a la vuitantena, Maillol va ben lleuger. La peça s’acaba amb l’escultor assegut en un turó alçat, des d’on veu les alberes i les seves vinyes i diu que és un paisatge magnífic.
Us oferim el film sencer: Aristides Maillol, sculpteur.
Aquest film es va mostrar per primera vegada a Barcelona el 2015, a l’exposició Maillol i Grècia, que es va fer al Museu Frederic Marès. Aleshores n’era el director Josep Maria Trullén, i va comissariar la mostra Àlex Susanna, que va recuperar el film, peça amb què es tancava l’exposició. També va descobrir una sèrie de fotografies esplèndides d’aquest viatge iniciàtic que Maillol va fer a Grècia el 1908, juntament amb el comte Kessler (autor de les fotografies i mecenes de l’artista) i l’escriptor austríac Hugo von Hofmannsthal; un viatge que va ser clau per a conformar el seu concepte de bellesa basada en l’art de la Grècia clàssica. Perquè per a Maillol, Grècia era el començament. L’exposició va mostrar La Mediterrània, una de les escultures més significatives de l’obra de Maillol, que prefigura l’inici de l’escultura moderna.
Arran d’aquesta exposició, també vam saber que Maillol es feia ell mateix el vi que prenia a casa seva i que els seus nebots-néts avui encara en fan i tenen un celler en actiu, Domaine Berta Maillol. Yvon Berta Maillol va explicar a VilaWeb que Aristides elaborava el vi a la manera tradicional de Banyuls, que es regia per la llei dels vins dolços naturals.
El vi del Rosselló és un vi d’essència mediterrània, com l’escultura La Mediterrània representa l’essència artística de Maillol. Un escultor, per cert, amb nom de cep, de cep verge.
