20.07.2017 - 02:00
Si una tarda qualsevol de 1940 haguéssim passejat pel centre de Barcelona, per exemple a la plaça de Catalunya, hauríem pogut visitar el Consolat General d’Alemanya, el Banc Alemany Transatlàntic i la Cambra de Comerç Alemanya. Al passeig de Gràcia, just al costat de la Jefatura Provincial del Movimiento, hauríem pogut prosseguir la ruta germanòfila amb l’Oficina d’Informació Turística d’Alemanya, i dos carrers més amunt, s’hi trobava la Casa Alemanya de Barcelona, acompanyada del Consolat General d’Itàlia, la Casa dels Italians i l’Institut de Cultura Italiana.
Aquestes són algunes de les imatges que ens recorda Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), un llibre editat per L’Avenç i patrocinat i emparat per l’Ajuntament, escrit pels historiadors Mireia Capdevila i Francesc Vilanova. El volum és el resultat de 3 anys de recerca per diferents arxius fotogràfics i hemeroteques de tot Catalunya, que han acabat amb la selecció d’unes 300 fotografies –que en podrien ser moltes més igual d’impactants que les que han passat el tall, segons expliquen els seus autors– a partir de les quals es mostra una visió panoràmica de la transformació de Barcelona en una ciutat oficialment amiga del nazisme i del feixisme italià.
I és que, a les mesures repressives i a l’intent de rentat de cervell col·lectiu que segueixen tota victòria militar, s’hi va sumar un zel especial en el cas de la capital catalana, una ciutat “rojo-separatista” que havia d’expiar els seus pecats esquerranosos i republicans. En aquest context, el llibre explica com el règim de Franco va posar un especial interès a visualitzar qui eren els nous aliats de les autoritats, transformant l’aparença del cor de la ciutat i organitzant nombroses anades i vingudes dels representants dels nous poders.
Podeu llegir l’article sencer a Núvol, el digital de cultura
