Quan la brutalitat s’emmascara en l’honor: els ‘crims d’honor’ al món

Kosar Bibi i Gulzar Bibi són dues germanes, de 22 i 28 anys, que van ser assassinades pel seu germà el dia que es casaven totes dues, a prop de Lahor, al Paquistan. L’assassí es va oposar a aquests matrimonis perquè les dones havien triat per elles mateixes les futures parelles, i ell volia que es casessin amb membres de la família. Koser i Gulzar comparteixen un mateix tràgic destí: van ser víctimes d’un crim d’honor.

Segons Human Right Watch, els crims d’honor ‘són actes de violència, usualment mortals, comesos per membres masculins de la família contra membres femenins que es creu que han portat a deshonrar la família’. A més, per salvar l’honor, aquests actes de violència han de fer-se davant de persones conegudes per demostrar que compleixen lleis, tradicions i costums aplicats per la comunitat.

Són unes quantes raons per les quals una dona pot ser atacada per barons coneguts seus: rebutjar un matrimoni concertat, ser violada, voler el divorci d’un marit abusiu, ser acusada de cometre adulteri i fins i tot tenir mòbil. La mera percepció que una dona es va comportar de manera que deshonrava la família pot ser suficient per a provocar un atemptat contra la seva vida.

Un simple dubte o rumors sobre certes qüestions sexuals, amor o amistats amb homes poden ser causes per perpetrar el crim d’honor, amb això no caldrà cap prova més. Les formes més comunes d’assassinar per honor són lapidar, cremar la víctima encara amb vida, ruixar-la amb àcid, escanyar-la o degollar-la. També la dona pot ser assassinada de diferent manera, com ara disparada, enverinada o apunyalada.

Segons Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), aproximadament cinc mil dones són assassinades cada any per aquests crims. No obstant això, aquesta xifra només correspon als casos que s’arriben a saber a través de reports policials o de les ONG. La xifra podria quadruplicar-se comptant els casos no reportats que queden invisibles. Moltes vegades aquests crims es registren com a accidents o desaparició de la dona.

La majoria d’aquests actes ocorren a l’Orient Mitjà, l’Índia i el Paquistan, on s’estima que més de mil dones són assassinades cada any. També a Kuwait, Qatar, els Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. A Egipte, el Marroc i més països africans també se’n registren uns quants casos. A part d’aquests països, també hi ha crims d’honor a Europa, al Canadà i als Estats Units, on la cultura de l’honor continua essent molt present entre comunitats immigrants.

Obligar les dones a fer com la família vol, mantenir l’autoritat masculina i privar-les dels drets bàsics com ara el simple fet de triar la seva futura parella són propòsits principals d’aquests crims i actes de violència. El dret de la vida de la dona es condiciona per l’obediència a les normes socials imposades al seu sexe.