El calendari parlamentari: divendres s’elegeix la presidència i abans del 26 hi haurà el debat d’investidura

El nou Parlament de Catalunya es constituirà divendres, 12 de març, i el debat d’investidura haurà de ser, a tot estirar, dues setmanes més tard, el dia 26. El vice-president en funcions, Pere Aragonès, va signar la convocatòria del ple de constitució de la cambra ajustant-se a l’últim dia possible tenint en compte la lentitud amb què avancen les negociacions entre ERC, JxCat i la CUP, i la voluntat d’Esquerra de tancar un pacte de quatre bandes, també amb els comuns. Tot fa pensar que el pacte es pot fer públic just abans del ple, potser dijous.

La sessió constitutiva la presidirà el diputat electe de més edat, que tornarà a ser el republicà Ernest Maragall (setanta-vuit anys), i que anirà acompanyat dels dos diputats més joves, Alberto Tarradas (Vox) i David González (PSC), de vint-i-quatre i vint-i-sis anys, respectivament. Durant el ple es triarà el president o presidenta del parlament i la resta de membres de la mesa, que són dos vice-presidents i quatre secretaris. Els partits independentistes haurien d’arribar a divendres a un acord sobre la legislatura que els permeti de votar coordinadament. JxCat aspira a obtenir la presidència de la cambra, tenint en compte els seus resultats electorals i la hipòtesi que s’apliqui un repartiment de responsabilitats entre ERC i JxCat invertit al de fa tres anys. Però és un càrrec que també ha reivindicat la CUP.

Una cosa sí que sembla molt probable: que l’ocupi una dona, i des de fa dies sona el nom de la candidata de JxCat, Laura Borràs, que està pendent de la causa que fins ara ha investigat el Tribunal Suprem i que hauria de passar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de manera que podria ser inhabilitada durant la legislatura, amb la importància política que això tindria si presidís la cambra en aquell moment. També ha sortit a les travesses la consellera de la Presidència en funcions, Meritxell Budó. Però JxCat insisteix a dir que no han entrat a parlar de noms en les negociacions i al partit estan pendents dels moviments de Borràs. Quant a la CUP, un dels noms que ha sonat és el de Dolors Sabater. A ERC, segons que han declarat, els agradaria que fos una dona i d’esquerres. Malgrat que saben que no tenen possibilitats de sortir elegits com a presidents, el PSC ha proposat Eva Granados per a presidir la cambra i, En Comú Podem, Joan Carles Gallego, que podrien acabar formant part de la mesa. Tenint en compte els resultats electorals, als partits independentistes els correspondrien quatre membres de la mesa i, al PSC, dos. ERC, JxCat, la CUP, el PSC i els comuns negocien un pacte perquè Vox no pugui obtenir el setè.

Com s’elegeix la presidència del parlament? Un dels candidats ha d’obtenir la majoria absoluta de la cambra en la primera votació. Si no l’aconsegueix, es repeteix la votació entre els dos candidats que hagin obtingut més vots i surt elegit qui obté més suport. El vot, en aquest cas, s’exerceix secretament: cada diputat diposita en una urna un paper amb el nom del candidat. Després es fa una votació per a les dues vice-presidències, que obtenen els dos noms amb més suport i, tot seguit, una altra per a les quatre secretaries, i també surten elegits els quatre que obtenen correlativament més vots. En cas d’empat en qualsevol de les votacions, s’ha de repetir i, si no es desempata després de quatre intents, es considera elegit el candidat del grup amb més diputats. Després, el nou president o presidenta s’adreça a la cambra i declara constituït el parlament de la tretzena legislatura.

La constitució, a l’auditori, i amb Serret i Puig de diputats

Tenint en compte les particularitats de la votació i la situació de la pandèmia, el ple es farà a l’auditori de la cambra i no a la sala de plens. Així poden garantir la presència en un mateix espai dels 135 diputats, tot prenent les mesures adients per a contenir la covid-19. A l’auditori, per tant, es distribuiran 135 cadires separades entre si, amb dos passadissos centrals i un espai central per a l’urna on hauran d’introduir les butlletes. També hi haurà una presidència elevada per als membres de la mesa. Abans de divendres, els diputats electes han d’haver enllestit tots els tràmits per a agafar l’escó: presentar la credencial expedida per l’administració electoral, fer la promesa o el jurament de respectar la constitució espanyola i l’estatut, presentar una declaració dels càrrecs públics que ocupen i de les activitats professionals i declarar els seus béns i patrimoni. És previst que Carles Puigdemont hi renunciï, perquè és incompatible amb l’escó al Parlament Europeu. Això farà córrer la llista de JxCat per Barcelona i Josep Costa és el pròxim candidat tot i que, segons fonts de Junts, no està decidit que agafi l’escó. També és previst que siguin diputats Meritxell Serret, que ha renunciat al càrrec de delegada del govern davant la Unió Europea perquè és incompatible, i Lluís Puig, que ja ha començat els tràmits. D’entrada, dependrà de la mesa d’edat que tots dos puguin exercir divendres el dret de vot des de l’exili i, després, ho haurà de determinar la mesa del parlament que surti elegida per a la resta de plens.

Debat d’investidura, a tot estirar, el 26 de març

Després de la sessió constitutiva, la nova presidenta o president del parlament farà una ronda de contactes amb tots els grups parlamentaris per a demanar-los si presenten candidat o bé a qui donen suport per a la investidura del president de la Generalitat. En un termini màxim de dues setmanes (deu dies hàbils), ha de proposar un nom. És a dir, a tot estirar el 26 de març. El president del parlament té potestat de determinar si el candidat té la disposició d’aconseguir la majoria necessària, i de no convocar-lo a la investidura si creu que és inviable. Per això és difícil que Salvador Illa, que d’ençà de la campanya electoral ha mantingut que es vol presentar a la investidura, pugui sotmetre’s realment a un debat. És més probable que els partits independentistes arribin a la data límit amb un acord per a investir Pere Aragonès.

Comença el compte enrere

El candidat, a la primera sessió, presenta el seu programa de govern i fa un bescanvi d’intervencions amb els partits. En aquesta sessió, que pot allargar-se un parell de dies, el candidat ha d’aconseguir la majoria absoluta. Si no, es fa una altra sessió al cap de quaranta-vuit hores en què tan sols necessita obtenir més vots a favor que no en contra. Si tampoc no obté prou suport, el president de la cambra ha de fer una altra ronda de contactes amb els grups i tornar a convocar el ple amb el mateix candidat o amb un de nou. Però el temps, a partir de llavors, és ajustat, perquè la primera votació fallida activa el compte enrere automàtic de dos mesos per a la dissolució de la cambra i la convocatòria d’unes altres eleccions, cinquanta-quatre dies després. En aquest termini màxim de dos mesos s’hauria d’investir un president per evitar de repetir les eleccions.