Quan la gent s’ajuda

Comencem per la definició de cada terme. Segons el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, gremi és la reunió de persones del mateix ofici o professió subjectes a certes ordinacions. I confraria és l’associació de persones, generalment laiques, però amb un patronatge religiós, unides per a un fi de pietat o de caritat, o de defensa i d’ajuda mútues, sovint amb el mateix ofici.

Amb aquest aclariment s’inicia també el recorregut per l’exposició “Quan la gent s’ajuda. Confraries gremials de Barcelona”, que recorda el paper fonamental organitzatiu, reivindicatiu i solidari dels menestrals, i el seu protagonisme històric a la ciutat de Barcelona. La mostra és estructurada en cinc àmbits temàtics que detallen l’organització, la feina, la participació ciutadana dels gremis, la devoció religiosa i l’assistència social gremial. Manuscrits i més documents antics, alguns dels quals són peces inèdites de fons particulars, han estat seleccionats com a elements representatius d’allò que es vol dir, comenta el comissari de la mostra, l’historiador de l’art Albert Domènech i Alberdi. L’exposició es podrà visitar fins el 10 de setembre a la Casa de la Pia Almoina, seu del Museu Diocesà de Barcelona, a la plaça de la Catedral.

Precisament dins la catedral molts dels antics gremis i confraries tenen els patrons a qui s’encomanaven per superar els entrebancs, personals i professionals. Cada santa o sant patró té, en la seva història de vida, algun element que el relaciona amb l’ofici dels qui més el veneren. Sant Josep, pel seu ofici esdevé protector dels fusters; Sant Marc és patró dels sabaters perquè va curar un sabater. Sant Miquel, la imatge del qual s’acompanya d’unes balances, és el patró dels botiguers, i Santa Marta, dels taverners. La devoció va fer que al segle XII, quan es van començar a crear els gremis, els menestrals també anessin conformant confraries religioses, que tenien cura de les capelles dels seus patrons i participen en les festes religioses de la ciutat, especialment a les processons pels carrers. “Hem d’entendre que els gremis són reflex de la seva època, en un moment en què no hi havia separació entre la societat i la religió (l’estat i l’Església)”, puntualitza Domènech. Tal com s’explica en l’espai de l’exposició dedicat a la devoció gremial –“Quan la gent prega”–, “per fomentar la devoció dels confrares, els seus membres rivalitzaven aconseguint preuades relíquies per al culte, que eren l’orgull de la confraria”.

Organització, feina i poder a la ciutat

Allò que va motivar la creació dels gremis va ser la voluntat dels menestrals d’ajudar-se mútuament, fer sentir la seva veu i participar en les decisions que afectaven la vida pública, en una societat jeràrquica, la medieval, i en què predominava l’agricultura, apunta Domènech. “Els membres dels gremis s’impliquen en els problemes de l’ofici que comparteixen. Els gremis defensen els drets laborals”, afegeix. I aquesta defensa dels drets dels qui es guanyaven la vida amb aquests oficis, en tallers particulars, passava per una organització estudiada dels gremis. Tal com s’explica en un dels plafons de la mostra, no era solament una organització interna dels tallers, sinó també sobre el funcionament de l’ofici i de la competència, els aspectes salarials i la qualitat dels productes, entre més qüestions.

En l’àmbit civil, els gremis van participar de manera activa en el govern de la ciutat de Barcelona, per mitjà del Consell de Cent, i els agremiats fins i tot assumien la seva participació en la defensa de la ciutat, com a part de la Coronela, una força armada integrada per la ciutadania, preparada per a lluitar en cas d’atac o setge.

Nomenclàtor

Amb la industrialització, molts oficis de caràcter més manual van anar desapareixent. També els gremis, perquè la Il·lustració va veure que les ordinacions –el conjunt de normes recollides en els estatuts d’una organització, en aquest cas, dels gremis– eren incompatibles amb els canvis econòmics del segle XIX. Perquè l’estructura gremial implicava un fort proteccionisme en defensa dels interessos comuns dels seus membres, però alhora era un impediment a la llibertat de comerç i indústria, segons que es diu en el discurs narratiu de la mostra.

Tot plegat va anar portant a la decadència dels gremis, i de la dedicació a certs oficis. Avui, amb prou feines trobem ningú que ens repari unes sabates i, tant a Barcelona com a fora, costa molt de trobar llauners, electricistes i bons paletes per a fer tasques molt precises. Ben diferent d’aquella època medieval, quan començaven a formar-se els gremis. Aleshores, els tallers dedicats a un mateix ofici s’anaven agrupant en un mateix carrer. Tal com s’explica a l’exposició, “en el moment d’anomenar els carrers de Barcelona, el nomenclàtor va agafar el nom de l’ofici que caracteritzava un carrer o una plaça”. Ho veiem avui encara passejant pel barri del Born i per uns altres del districte de Ciutat Vella. Hi trobem el carrer dels Assaonadors, el dels Carders, dels Mirallers, dels Flassaders, dels Cotoners, i tants noms d’oficis més.

Origen de mútues

Als petits tallers, els menestrals anaven fent el seu jornal mentre aquella unió sota el paraigua dels gremis i confraries els feia sentir el suport d’una defensa comuna del seu benestar. L’ajuda mútua es demostrava amb l’aportació de petites quotes que feien de coixí per a les adversitats, precedents de les mútues asseguradores i de la seguretat social mateixa. De fet, alguns gremis van acabar esdevenint societats de socors mutus, i, uns altres, associacions de treballadors que donarien pas als sindicats actuals vinculats a moviments socials internacionals.

L’ajuda que s’havien procurat els uns i els altres, tant els membres d’un mateix gremi – dels fusters, dels sastres, dels forners, dels llibreters…–, com els confrares, membres de confraries –com ara la dels pescadors i dels mestres sabaters de Barcelona–, la veiem avui en col·lectius de treballadors, com ara el sindicat de les Kellys o el dels manters. Ells també tenen el seu protagonisme en aquesta exposició a la Casa de la Pia Almoina. Darrere les proclames de les netejadores d’habitacions d’hotel, per exemple, amb missatges com ara: “L’excel·lència en el servei passa pel respecte i les condicions dignes de les treballadores. Si ens toquen a una, ens toquen a totes”, hi veiem l’esperit originari dels gremis de suport mutu entre els qui treballen en un mateix ofici.

D’aquesta manera, l’exposició “Quan la gent s’ajuda. Confraries gremials de Barcelona” esdevé una mà allargada entre aquelles primeres lluites pels drets laborals i les d’avui, perquè, tal com justifiquen els organitzadors de la mostra: “A partir d’aquesta mirada al passat gremial de la ciutat, es vol donar claus d’interpretació per al present. La societat del segle XXI continua generant desigualtat i vulnerabilitat, i per això la gent continua organitzant-se a partir de la solidaritat horitzontal i l’ajuda mútua.”