27.08.2024 - 21:40
|
Actualització: 28.08.2024 - 08:31
La dièresi té dues funcions, totes dues lligades a la pronunciació. La primera és indicar que una u ha de sonar en els grups güe, güi, qüe, qüi, en què si no hi hagués la dièresi no sonaria:
- aigüera
- bilingüisme
- Pasqües
- aqüífer
La segona funció de la dièresi és assenyalar que un diftong es desfà o es trenca. És a dir, que on hi hauria d’haver un diftong (una sola síl·laba) hi ha un hiat (dues síl·labes). Pot passar que el diftong trencat sigui decreixent:
- països (pa-ï-sos)
- veïns (ve-ïns)
- Raül (Ra-ül)
- diürn (di-ürn)
O bé creixent:
- atapeïes (a-ta-pe-ï-es)
- produïen (pro-du-ï-en)
No sempre hi hem de posar dièresi
Hi ha vegades en què ens estalviem la dièresi. En primer lloc, si les regles ens permeten de posar-hi un accent:
- país (aguda acabada en vocal + s)
- veí (aguda acabada en vocal)
- produíem (plana acabada en una consonant que no és ni n ni s)
Segonament, en els sufixos -isme i -ista:
- monoteisme
- egoista
En tercer lloc, en l’acabament de verbs en infinitiu, gerundi, futur i condicional:
- produir
- traint
- beneirà
- conduiria
I finalment al costat de prefixos com ara anti-, contra-, neo-, gastro-…:
- antiinflamatori
- contraindicació
- neoimpressionisme
- gastrointestinal
