La dièresi té dues funcions, totes dues lligades a la pronunciació. La primera és indicar que una u ha de sonar en els grups güe, güi, qüe, qüi, en què si no hi hagués la dièresi no sonaria:

• aigüera
• bilingüisme
• Pasqües
• aqüífer

La segona funció de la dièresi és assenyalar que un diftong es desfà o es trenca. És a dir, que on hi hauria d’haver un diftong (una sola síl·laba) hi ha un hiat (dues síl·labes). Pot passar que el diftong trencat sigui decreixent:

• països (pa-ï-sos)
• veïns (ve-ïns)
• Raül (Ra-ül)
• diürn (di-ürn)

O bé creixent:

• atapeïes (a-ta-pe-ï-es)
• produïen (pro-du-ï-en)

No sempre hi hem de posar dièresi

Hi ha vegades en què ens estalviem la dièresi. En primer lloc, si les regles ens permeten de posar-hi un accent:

• país (aguda acabada en vocal + s)
• veí (aguda acabada en vocal)
• produíem (plana acabada en consonant)

Segonament, en els sufixos -isme i -ista:

• monoteisme
• egoista

En tercer lloc, en l’acabament de verbs en infinitiu, gerundi, futur i condicional:

• produir
• traint
• beneirà
• conduiria

I finalment al costat de prefixos com ara anti-, contra-, neo-, gastro-…:

• antiinflamatori
• contraindicació
• neoimpressionisme
• gastrointestinal