Més de cent quaranta policies i guàrdies civils, perseguits per la violència de l’1-O

Les càrregues per a provar d’impedir que el referèndum del Primer d’Octubre fos una jornada de normalitat democràtica van deixar un balanç de 1.066 ferits atesos, danys en una setantena de centres i una persecució policíaca que, entre més actuacions, va portar a blocar 29 aplicacions informàtiques i 144 dominis.

Els sis mil policies espanyols i guàrdies civils van actuar principalment en municipis petits, de menys de dos mil habitants, sense un criteri tècnic clar més enllà d’atemorir la població per evitar una mobilització en massa. La major part de càrregues, el 60%, es va concentrar a la ciutat de Barcelona i al Gironès, concretament a Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, i els dies després del referèndum hi va arribar a haver sis-centes denúncies de ciutadans.

La manca de col·laboració de les institucions espanyoles en la investigació ha estat un dels obstacles principals per a depurar responsabilitats. Tanmateix, unes quantes causes es mantenen obertes i són vora de cent quaranta els policies espanyols i guàrdies civils investigats o processats.

Dosrius: un procés ple d’entrebancs encara actiu cinc anys més tard

Al jutjat de Mataró encara hi ha en fase d’instrucció la causa conjunta de vint-i-quatre ferits del municipi de Dosrius en les càrregues al casal de les Cotxeres de Canyamars i l’escola el Castell de Dosrius.

Ara com ara, hi ha quaranta-tres guàrdies civils investigats i en aquests cinc anys han arribat a declarar una vuitantena de testimonis als jutjats, entre agents, votants ferits i més testimonis, com ara els autors de les gravacions que es van fer amb telèfons mòbils i que han de ser verificades per l’administració de justícia.

La causa ha tingut una manca de col·laboració evident de la fiscalia, que, tal com explica l’Associació de Juristes pels Drets Humans, malgrat que hauria de tenir una actuació imparcial i neutral, no ha comparegut ni una sola vegada en les diligències.

El jutjat va aconseguir que la Guàrdia Civil espanyola lliurés la relació de tots els agents que hi van actuar, que van declarar i són investigats a l’espera que es tanqui la fase d’instrucció i es decideixi quins van a judici i quins no. Tanmateix, els advocats dels ferits del Primer d’Octubre es van trobar amb una sorpresa: després de demanar informació sobre un agent que un ferit greu –que va necessitar punts de sutura– havia identificat a les gravacions, es va veure que tenia un número de TIP que no apareixia en la llista facilitada per la Guàrdia Civil. És a dir, la llista no és completa del tot.

És previst que en les setmanes vinents declari aquest agent, que ha estat investigat pocs dies abans no prescrivissin –el primer d’octubre d’enguany– els delictes de lesions que li poden ser imputats. Després d’aquesta darrera declaració, la jutgessa haurà de decidir si arxiva el cas, si el tira endavant i, si és així, quins agents i per quins delictes acaben davant el tribunal.

CÀPSULES DE L'1-O: Casal de les Cotxeres (Canyamars) – Guàrdia Civil
Més, al vídeo "40 minuts de l'HORROR de l'1-O" (https://t.co/BVUwyrEFvJ) i a @CAT_memoria. pic.twitter.com/HkU59724s7

— Miquel Strubell fill (@miquelstrubell) October 17, 2018

El Gironès: una macrocausa que es vol fragmentar

Els advocats voluntaris que van presentar la querella en nom de dos-cents ferits i dels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis són a tocar del judici contra les càrregues policíaques en aquests tres municipis del Gironès.

El juny del 2021, el jutjat va enviar a judici vint-i-set policies espanyols, que van actuar a Girona, i un guàrdia civil, que va actuar a Aiguaviva, per delictes de lesions i lesions lleus. El guàrdia civil va ser identificat disparant l’aerosol de gas pebre contra els veïns, tot i que el manual d’actuació recull explícitament que és prohibit de ruixar aerosols a les mucoses.

Ara el procés és pendent de la resolució de recursos a l’Audiència de Girona. Els advocats voluntaris s’oposen a la decisió del jutjat de dictar interlocutòries d’obertura de judici oral perquè es jutgin actuacions policíaques a cada col·legi electoral per separat.

Creuen que hi ha una causa comuna i que hi ha una unitat d’acció i de direcció i que, per tant, tot això s’hauria de resoldre en un sol judici. En canvi, la fiscalia i les defenses dels agents també han presentat un recurs, però en aquest cas perquè es tanqui el cas perquè consideren que no hi ha indicis per a jutjar els policies.

El jutjat instructor sosté que les actuacions responen a decisions individuals dels agents i descarta que hi hagués cap direcció ni responsabilitats de la cúpula. Si finalment es fan els judicis per separat, pot haver-hi vuit judicis, un per a cada col·legi en què s’ha identificat algun policia, mentre que dos casos es podrien arxivar.

Més enllà del guàrdia civil d’Aiguaviva, en el cas de Girona hi ha 3 agents identificats a l’SMO de Sant Narcís, 6 a Taialà, 3 al Dalmau Carles, 5 al col·legi Bruguera i 10 a l’Escola Verd. En canvi, no s’ha identificat cap dels agents de Pedret i del centre cívic Ernest Lluch.

Barcelona: una jornada amb quatre-centes cinquanta conductes desproporcionades

La causa per les càrregues del Primer d’Octubre a Barcelona ha acabat amb seixanta-cinc agents policíacs investigats pel jutjat d’instrucció número 7. Ara, el jutge ha de decidir quins agents van a judici i amb quins càrrecs.

A Barcelona hi ha tres acusacions particulars –Irídia, Òmnium i l’ANC–, que han fet una pericial que inclou més de quatre-centes cinquanta conductes desproporcionades. El col·lectiu d’advocats Irídia fa d’acusació popular i particular de tretze víctimes, per agressions en set escoles: l’institut Pau Claris, l’institut Ramon Llull, l’escola els Horts, l’escola Mediterrània, l’escola Àgora, l’escola Prosperitat i l’escola Infant Jesús. Per aquests fets hi ha imputats vint-i-quatre agents de policia, quatre dels quals són comandaments que feien de caps de nucli.

A Barcelona també hi ha oberta la causa de Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una bala de goma en una càrrega al carrer de Sardenya i s’investiga en una causa separada. En aquest cas, s’investiga l’agent que va disparar tres trets i el màxim comandament sobre el terreny; tots dos són processats per delictes de lesions greus.

A més, un informe pericial de Mossos va confirmar que dos superiors jeràrquics també hi eren en el moment dels trets, i van autoritzar l’ús de les bales de goma a una distància curta i a l’altura del cap. Per aquest motiu, Irídia va presentar un recurs perquè també siguin processats.

Bages: uns casos flagrants i la via del TC oberta

A Fonollosa hi ha tres guàrdies civils investigats per una detenció il·legal i, amb la instrucció ja tancada, el jutjat d’instrucció de Manresa ha de decidir si porta el cas a judici. Els agents de la Guàrdia Civil espanyola van reconèixer els fets davant la magistrada, però els jutjats de Manresa van sobreseure el cas i l’Audiència de Barcelona ha ordenat que es reobri.

Malgrat que les càrregues de Castellgalí o Fonollosa s’han arxivat, encara hi ha uns quants recursos que les poden fer reobrir. La causa judicial contra el guàrdia civil que hauria agredit l’ex-regidor d’ERC Jordi Pesarrodona a l’escola Juncadella de Sant Joan de Vilatorrada va ser sobreseguda, però hi ha interposat un recurs a l’Audiència de Barcelona. Un cas semblant és el de la causa de les càrregues a l’institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, que també són pendents que es resolgui el recurs contra l’arxivament.

Veïns de Bages han portat les càrregues policíaques de Callús al Tribunal Constitucional espanyol, i el recurs d’empara ha estat admès després d’haver estat arxivat el juny del 2019 perquè no es van poder identificar els policies autors de les lesions.

Per contra, hi ha causes judicials que persegueixen els organitzadors del referèndum. Encara hi ha uns quants batlles investigats pel Primer d’Octubre. Almenys dos batlles en aquell moment que han estat condemnats, l’ex-batlle d’Agramunt Bernat Solé, i l’ex-batlle d’Alcarràs, Miquel Serra, i n’hi ha sis més que ara com ara són investigats, inclosa l’ex-batllessa de Figueres Marta Felip, l’ex-batlle de Sabadell Maties Serracant i l’ex-batlle de Dosrius Marc Bosch.

També hi ha oberta la causa del jutjat 13 de Barcelona, que afecta una trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat que el 2017 ocupaven la segona fila de l’independentisme i que va causar les detencions i escorcolls del 20 de setembre de 2017. Aquest macrojudici es preveu que es faci l’any 2024.