Quan espiar un president surt de franc

TEMA DEL DIA
Escortes. Quan el president Quim Torra va decidir d’impulsar l’Àrea de Seguretat Institucional (ASI), integrada per Mossos d’Esquadra que fan el servei d’escorta, l’oposició unionista i els comuns van posar el crit al cel. És un servei semblant al que hi ha a la Moncloa i a presidències de més països europeus, com ara el Regne Unit i Itàlia. Però com sempre, allò que és normal a Espanya és sospitós a Catalunya. L’oposició va dir que era un servei innecessari que havia estat creat seguint un criteri ideològic i no de seguretat. Una acusació que evidentment no han demostrat. L’ASI és integrada per setanta-un agents dels Mossos, depèn del Departament de Presidència i presta servei d’escorta no únicament al president Torra, sinó a tots els ex-presidents, tret de Carles Puigdemont, i a persones que ho requereixen.

Van ser agents d’aquest grup que van descobrir que la policia espanyola seguia el president Torra, si més no durant la jornada electoral del 10 de novembre, com ha revelat Eldiario.es. És un seguiment completament irregular, perquè la policia espanyola no té competències per a fer-ho, però se les agafa, sabent-se impune. Els seguiments a presidents de la Generalitat o a dirigents independentistes catalans per la policia espanyola i la Guàrdia Civil no són pas cap novetat. Al voltant del primer d’octubre del 2017 les forces de seguretat de l’estat seguien de prop els moviments del president Carles Puigdemont i el vice-president Oriol Junqueras, a més de nombrosos càrrecs del govern. En alguns casos aquesta vigilància, feta sempre per agents de paisà, era ben visible, per atemorir, i en alguns altres era més discreta.

El Ministeri d’Interior sempre ha negat aquests seguiments i ha expressat hipòcritament el seu suport a la tasca dels Mossos a Catalunya. Però la realitat és ben diferent, com s’ha demostrat. Les forces de seguretat de l’estat actuen a Catalunya com si els Mossos no existissin, amb l’excusa de preservar la unitat d’Espanya i protegits per la judicatura. Les detencions que va fer la Guàrdia Civil el 20 de setembre de 2017 i l’entrada al Departament d’Economia són el resultat d’aquesta activitat constant. La instrucció del jutge Llarena que va servir de base al Tribunal Suprem per a condemnar els dirigents independentistes anava farcida d’informes més o menys esotèrics de la policia espanyola i la Guàrdia Civil.

Aquest generós i diligent desplegament policíac espanyol a Catalunya amb l’excusa del procés contrasta amb la inhibició o desaparició durant els dies previs i posteriors als atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils. Aquí sí que es va deixar que fossin els Mossos que hi fessin front, cosa que van fer amb una reconeguda eficàcia. Tant que va caldre una campanya de desprestigi posterior, acusant la policia catalana de seguir els líders unionistes a partir d’uns papers trobats miraculosament a la incineradora de Sant Adrià de Besòs quan s’anaven a cremar després del referèndum de l’1-O. Hi va haver querelles contra els Mossos que van ser arxivades el gener d’enguany per un jutge de Barcelona.

La cridòria política i mediàtica organitzada per aquells suposats seguiments dels Mossos contrasta ara amb el silenci sobre el seguiment irregular al president Quim Torra. Com sempre, la doble vara de mesurar. La unitat d’Espanya està per damunt la llei, que només s’aplica contra l’independentisme. El seguiment a Torra restarà sepultat enmig d’un silenci còmplice, la impunitat de la policia espanyola es mantindrà i ningú del Ministeri d’Interior no n’assumirà responsabilitats. El conseller Miquel Buch n’ha demanat explicacions per carta al ministre Fernando Grande-Marlaska. Però, tot esperant una resposta previsible, de moment espiar un president elegit democràticament per un parlament surt de franc a Espanya.

MÉS QÜESTIONS
Compromís cerca la manera de fer-se visible al congrés espanyol. Els resultats de Compromís a les eleccions espanyoles no van ser els esperats i la coalició amb la formació Més País, d’Íñigo Errejón, tampoc no va dur gaires beneficis, perquè no ha aconseguit ni tan sols formar grup parlamentari propi al congrés espanyol, on tenen tres escons. Amb tot, Compromís manté el diputat Joan Baldoví, que ja tenia la legislatura passada. Però el diputat és enquadrat dins un grup mixt conformat per 21 diputats, amb formacions ideològicament molt diferents. Per mirar de sortir d’aquest galliner, Compromís cerca fórmules per a fer un grup parlamentari propi amb més formacions, cosa que sempre dependrà de la mesa del congrés, presidida de nou per Meritxell Batet. Una via seria aplegar-se amb més formacions nacionalistes, com ara Junts per Catalunya, la CUP i el BNG. Però les dues formacions independentistes catalanes no hi semblen gaire interessades. La CUP ja ha dit obertament que no i Junts per Catalunya en recela. L’altra opció seria sumar quinze diputats del grup mixt al marge d’ideologies, només per interès de tenir més temps i més recursos pel fet de tenir grup, però la distància entre algunes formacions ho dificulta també. De moment, Baldoví, que avui ha promès el càrrec comprometent-se a defensar els interessos del poble valencià, arrenca la legislatura en un macrogrup mixt de 21 diputats que no ajuda gens a fer sentir la veu del País Valencià a Madrid.

L’ex-batlle d’Alacant Ángel Luna pren possessió com a Síndic de Greuges. Relleu a la Sindicatura de Greuges. El polític i advocat Ángel Luna ha pres possessió del càrrec i, aprofitant que avui és el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, ha promès de treballar perquè es resolguin els retards intolerables en les declaracions de discapacitats. Un fet, ha dit, que s’allarga excessivament. Luna, que ha estat diputat al congrés espanyol, senador, diputat a les Corts i batlle d’Alacant entre 1991 i 1995 pel PSOE, ha refermat el compromís personal amb la independència i la imparcialitat de la institució. Precisament sobre la funcionalitat de la institució, ha demanat la col·laboració de les Corts perquè s’atenguin les queixes i s’ha compromès a intentar difondre la institució arreu del País Valencià, perquè fins ara s’utilitza més a Alacant que no a València o Castelló.

Armengol acusa Vox de tenir una obsessió malaltissa amb els Països Catalans. L’entrada de l’extrema dreta al parlament balear ja ha dut tensió als debats. La presidenta Francina Armengol ha acusat Vox de tenir una obsessió malaltissa amb els Països Catalans. Ho ha dit quan el portaveu de la formació ultra, Jorge Campos, li ha demanat si considera que les Illes Balears formen part dels Països Catalans, a partir d’una proposició de llei tractada al parlament fa sis anys. Armengol ha evitat de respondre-hi, dient que eren a la sessió de control al govern i ha recordat al portaveu de Vox que li paguen per defensar els interessos de les Illes Balears. També ha lamentat que amb l’entrada de Vox a les institucions ja no hi hagi una unanimitat en la defensa dels més vulnerables, en al·lusió als menors i a les víctimes de violència masclista, perquè és un partit que vol fomentar la crispació i dividir la societat amb el discurs de l’odi.

Més per Mallorca demana la transferència de les competències en llengua. Més per Mallorca ha reunit la primera executiva després de la quarta assemblea general i ha començat a traçar les línies d’acció política de la formació a partir d’ara. El nou coordinador general, Antoni Noguera, ha concretat el full de ruta anunciat divendres, després d’assumir el càrrec. Noguera ha rebut l’aval dels òrgans de direcció per a fixar les demandes prioritàries al govern de l’estat espanyol. Coincidint amb la constitució de les corts espanyoles, l’executiva ha aprovat un document base d’exigències, que servirà també per a marcar l’acció política del senador Vicenç Vidal. Les demandes inclouen les reclamacions històriques en matèria de finançament, la millora de les inversions en infrastructures de sanejament i subministrament, el conveni ferroviari i, en matèria de drets, la derogació de la reforma laboral, de la llei mordassa i el 155 digital i obrir un diàleg sobre el model territorial de l’estat espanyol. La primera executiva també ha decidit d’articular els mecanismes per a millorar la fluïdesa dins el govern. La intenció és de millorar els canals de comunicació entre els partits que hi donen suport. Tot amb l’objectiu de coordinar i fer complir els Acords de Bellver.

LA XIFRA
30.000 euros de sanció hauran de pagar els mitjans andorrans que publiquin anuncis de prostitució, si s’aprova la modificació del codi penal que han presentat els grups demòcrata, liberal i Ciutadans Compromesos al Consell General.

TAL DIA COM AVUI
El 3 de desembre de 1842 l’exèrcit espanyol, comandat pel general Espartero, bombardà la ciutat de Barcelona des del castell de Montjuïc per sufocar una revolta popular. El balanç final fou de 462 edificis destruïts i entre 20 i 30 morts.