26.05.2016 - 11:28
|
Actualització: 26.05.2016 - 11:29
Existeixen diferents postures entorn l’ús de l’energia nuclear i les energies renovables, però què en sabem realment? Quin tipus d’energia és més eficient? Quin impacte ambiental té cadascuna? I, sobretot, cap a quin model energètic estem avançant?
EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
L’eficiència energètica es refereix a la utilització d’energia que obté uns majors resultats. Un sistema energètic és més eficient que un altre en la mesura que pot desenvolupar més treball amb la mateixa inversió d’energia.
En matèria d’eficiència, la construcció d’una central nuclear implica un cost alt, que s’arriba a amortitzar passats uns 25-30 anys. Tot i això, requereixen una inversió constant de capital, aproximadament uns 30 milions a l’any per central. A nivell energètic, però, tenen un baix cost de producció energètica. Durant el procés es consumeix poc urani, i això comporta certa estabilitat econòmica, a més d’una reducció dels costos.
Un dels problemes que comencen després de la construcció de les primeres centrals nuclears a l’estat espanyol és que aquestes solen tenir una durabilitat de quatre dècades, tot i que sembla que aquesta data de caducitat està subjecta a les millores tecnològiques existents. Els defensors de l’energia nuclear demanen una liberalització del mercat energètic que no privilegiï ni penalitzi cap actor. “Hem d’anar tots a una, sent competitius: no podem ser dels que vivim de subvencions, ni que ens crucifiquin a impostos”, considera Eugeni Vives, portaveu de la Societat Nuclear Espanyola.
Pel que fa al sector de les renovables, la producció energètica en sí mateixa no té cap cost, ja que les fonts de subministrament depenen del propi clima i els recursos naturals a l’abast. Això fa que aquestes fonts siguin poc gestionables, per tant cal diversificar les fonts d’energia. La inversió inicial que es fa en la producció de les infraestructures es recupera en uns 6 mesos.
En els darrers 10 anys s’ha millorat la tecnologia del sector de les renovables de manera important. L’exemple més clar és l’energia solar fotovoltaica, que ha reduït en un 80% el seu cost de producció. Tot i l’auge de la investigació en el sector, el marc jurídic d’alguns països com l’estat espanyol no és favorable a les renovables, amb la intenció de privilegiar altres fonts d’energia. Manel Romero, soci cofundador de SUD Renovables i delegat d’UNEF a Catalunya, creu que l’energia solar fotovoltaica ja està preparada per entrar al mercat energètic: “És una energia que ha demostrat que no li calen primes, que pot competir per sí sola contra les energies convencionals”.
IMPACTE MEDIAMBIENTAL
Un dels problemes més coneguts de l’energia nuclear és el dels residus. N’hi ha de baixa activitat (eines, plàstics, materials utilitzats pel manteniment), de mitja activitat (resines, filtres, etc.) i d’alta intensitat (el combustible utilitzat, reciclable en un 90%). Els hospitals i laboratoris amb material radioactiu també generen residus de baixa i mitja activitat. Haurien d’anar a parar als cementiris nuclears, que són temporals per la perillositat i la perdurabilitat d’aquests residus.
Pel que fa als gasos hivernacle emesos durant l’extracció i l’enriquiment del combustible, i durant la producció de l’energia nuclear, podrien equiparar-se als de l’energia eòlica: hi ha un consum molt baix de combustibles fòssils. No s’ha d’oblidar però, que l’impacte mediambiental més greu de l’energia nuclear provindria dels possibles accidents que es puguin donar en la producció.
Pel que fa a les energies renovables, segons Greeenpeace tenen un impacte mediambiental nul. Tot i això hem de tractar aquest no-impacte com a relatiu, ja que depenent del tipus d’energia pot afectar negativament en l’entorn, tan a nivell visual com en l’ecosistema. A més, també cal tenir present l’impacte ambiental que es genera en la producció de les infraestructures.
Des del sector de les renovables hi ha una voluntat de reduir aquest impacte al mínim. Francesc Carulla, gestor del Parc Eòlic de Barbers, apunta que els aerogeneradors, com qualsevol activitat humana, “tenen un impacte, però el seu és visible i controlable. Mai generaran un problema que no puguis anticipar i compensar”.
MODEL ENERGÈTIC
Però, quin seria el model energètic proposat pels defensors de cada tipus d’energia? Des dels partidaris de la nuclear, s’aposta per un model mixt que combini l’energia nuclear amb altres fonts d’energia. A més, creuen necessària la liberalització del mercat energètic. Aquest model seria l’única alternativa viable per un futur sense combustibles fòssils. Segons Eugeni Vives “si pensem en un futur sense energies basades en la combustió, no podem deixar de tenir en compte l’energia nuclear”.
Des dels defensors de les renovables, veuen possible un model basat al 100% en les energies renovables. Per a que això sigui possible, creuen necessari descentralitzar la producció energètica i afavorir l’autoabastiment, a través d’un model econòmicament sostenible que generi llocs de treball. Ja hi ha hagut experiències reals a petita escala d’aquest model energètic, i hi ha previsions científiques de viabilitat.
Evidentment, el model 100% renovables no és un model que es pugui implantar a curt termini, sinó que és necessària una transició paulatina en processos de duració variable (des dels 5-15 anys al 35). El que sí exigeix immediatesa pels defensors d’aquest model és la supressió “ràpida” de les energies fòssils, utilitzant el gas -que és menys contaminant- com a font no renovable de transició. Així, poc a poc s’avançaria cap a xarxes o microxarxes intel·ligents, combinades amb altres teconologies afins com el cotxe elèctric. El projecte “Renovables 2050” de Greenpeace fa una proposta clara: “consumir menys, optimitzar el consum i produir des de les pròpies cases”.
El poble d’Ascó (Tarragona) és un exemple clau, ja que combina els dos tipus d’energia: la nuclear, a les centrals d’Ascó-Vandellós, i l’eòlica, al parc eòlic de Barbers. Amb poc més de 1600 habitants, la tasca principal del poble i l’Ajuntament és l’energia nuclear. Veiem què en pensen:
