De què han servit les reunions entre presidents a la Moncloa?

La fotografia de Quim Torra i Pedro Sánchez serà la del desglaç? Les reunions oficials entre els presidents de la Generalitat i els presidents espanyols han estat la darrera dècada un mitjà per a prendre públicament la temperatura de la relació entre els dos governs. Una posada en escena que ha ocupat molts titulars però que no ha servit per a desencallar negociacions de pes. Durant els mandats d’Artur Mas i de Carles Puigdemont van permetre guanyar temps en un context de tensions creixents entre la Moncloa i el Palau de la Generalitat després de la retallada de l’estatut i, excepcionalment, van marcar punts d’inflexió en els canvis d’etapa.

La més rellevant fou el 2012. Mas va convocar eleccions després d’haver-se reunit amb Mariano Rajoy a la Moncloa i d’haver donat per impossible el pacte fiscal. L’èxit inesperat de la Diada va empènyer llavors el dirigent de CiU a començar a escenificar el punt i final de la legislatura per defensar una consulta d’autodeterminació. La reunió va solemnitzar el gir definitiu. Sánchez i Torra pretenen ara obrir una nova fase de diàleg i la reunió de demà pot implicar un altre gir: l’aparent calma després de la tempesta. Ara, els darrers moviments i gesticulacions  no han ajudat a generar el millor clima, avisen a Palau, tot i que tampoc condicionen el resultat de l’entrevista.

L’aprovació i l’anunci d’impugnació de la moció que refermava els objectius polítics de la resolució del 9 de novembre de 2015 o la instrucció als ambaixadors del ministre d’Afers Estrangers, Josep Borrell, perquè actuïn com Pedro Morenés a Washington, han escalfat l’ambient. A més, el govern insisteix que en la reunió cal tractar els temes de fons, com el referèndum, i no estira-i-arronses de gestió autonòmica.

Reunir-se ‘per fer-ho’
Puigdemont només es va reunir oficialment una vegada amb Rajoy a la Moncloa, el 20 d’abril de 2016. Uns mesos abans, una broma d’un programa de ràdio Flaixbac al president espanyol havia deixat al descobert la disposició de Rajoy de veure’s amb el president català, com si fos teatre, tot i la voluntat declarada de Puigdemont de culminar el procés d’independència. ‘Per fer-ho’, va dir, malgrat les sabudes diferències.

En la reunió, el qui era president de la Generalitat aleshores va redoblar l’aposta de Mas, duplicant els vint-i-tres punts del document que el seu predecessor havia lliurat a Rajoy, i afegint-hi el referèndum. No en va sortir cap acord, i tots dos van delegar als vice-presidents l’escrutini de possibles vies d’entesa. Rajoy no va deixar tampoc de judicialitzar la política, com li demanava Puigdemont.

El gener següent es van tornar a trobar, aquest cop en secret. Rajoy li insistia que havia d’assistir a una trobada de la conferència de presidents. En un context de tensió creixent amb Madrid, Puigdemont no va accedir a fer-se la fotografia del cafè per a tothom sense poder-hi exposar la necessitat del referèndum. A partir de llavors, el contactes es van produir a través d’intermediaris. Així va ser els dies més decisius de l’octubre de l’any passat, quan Puigdemont es debatia entre l’avançament electoral i la declaració d’independència després de l’1-O. Cap dels dos presidents no va confiar mai en l’altre.

Mas i Rajoy: unes quantes reunions secretes
Hi va haver tres reunions oficials de Mas i Rajoy, i algunes més de discretes. El president espanyol va arribar a reconèixer que Mas era el president amb qui més s’havia reunit. Abans d’aquell 20 de setembre de 2012, la data del cop de porta al pacte fiscal, s’havien trobat el febrer anterior, amb l’estabilitat pressupostària com a qüestió principal a resoldre. El procés ni s’albirava. En canvi, el setembre, Mas va donar explicacions del cara a cara a la delegació de la Generalitat a Madrid, i no a la Moncloa. La distància s’aguditzava; el procés acabava d’engegar. ‘Això no ha anat bé’, va dir Mas en la compareixença:

Després Puigdemont va mantenir aquesta compareixença a la delegació. Torra també ho farà demà.

El 2015, en una intervenció al Parlament, Mas va confessar que s’havia trobat discretament uns quants cops amb Rajoy durant ‘cinc o sis hores’ per parlar del pacte fiscal. No hi va haver mai cap acord. El març i l’agost del 2013 també es van reunir en secret, aquesta vegada amb la consulta sobre la taula, sense aconseguir llimar les discrepàncies de fons.

El 30 de juliol del 2014 fou quan Mas va portar-li els vint-i-tres punts. Eren de gestió ordinària i compliment estatutari. El president espanyol els va desar en un calaix: la consulta els allunyava, tot i que volien continuar parlant. El desplegament de l’estatut estava del tot encallat, la comissió bilateral embarrancada, Madrid no reconeixia cap dels deutes amb Catalunya ni es comprometia a renovar el model de finançament, caducat el gener d’aquell any.

Els presidents espanyols no entren a Palau
El president de la Generalitat ha ofert a Sánchez que la pròxima reunió que mantinguin sigui el setembre al Palau de la Generalitat. Però els presidents espanyols no solen fotografiar-se a la galeria gòtica. Només ho fan els dirigents dels partits espanyols que es volen reunir amb el president català. Rajoy no va trepitjar mai el Palau com a president i tampoc els funcionaris de l’estat espanyol durant els mesos d’aplicació del 155. El cert és que no van demanar d’entrar-hi, recorden fonts del govern, i es reunien en algunes altres dependències del departament de la Presidència. José Luis Rodríguez Zapatero sí que va tenir una trobada oficial amb José Montilla a Barcelona el març del 2010, però va ser al Palau de Pedralbes. Faltaven tres mesos per a la sentència del TC contra l’estatut.

Algunes de les trobades més rellevants dels darrers temps no han estat, precisament, entre presidents. Una fou la del 21 de gener del 2006 entre Mas i Zapatero: la del pacte de l’estatut. Mas jugava les seves cartes com a dirigent de CiU abans que el congrés espanyol no passés el ribot a la carta catalana. Va ser discreta, però després hi va haver fotografia i Josep Antoni Duran i Lleida s’hi va afegir. Més lluny encara queda l’estampa de Zapatero al balcó de Palau el dia de la presa de possessió de Pasqual Maragall, el 20 de desembre de 2003. El líder del PSOE encara no havia arribat a la Moncloa i celebrava la formació del primer tripartit amb Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Saura, tots somrients. Ara, en el mateix balcó hi ha una pancarta que reclama la llibertat dels presos polítics i els exiliats.