11.04.2019 - 21:50
No hi ha certeses, sinó un gruix de vot volàtil, promiscu, que es decidirà a última hora i que ho decantarà tot. La campanya electoral de les espanyoles comença aquesta matinada amb una sola garantia: hi ha un 40% d’indecisos segons el CIS, un 33% al Principat segons el CEO. Seran els més cobejats aquests quinze dies vinents. Els que ja han decidit de canviar de vot han dibuixat als sondatges les fugides a combatre en els quarters electorals de cada partit. Formats de campanya clàssics (ara un acte aquí, ara un míting allà) i titulars fugaços per a una societat que majoritàriament no ha trepitjat mai un pavelló per a escoltar cap líder polític, que com més va més es forma una opinió per l’impacte sincopat del mòbil, que farà festa per Setmana Santa i que vota guiada per emoció. No s’esperen missatges complexos ni un debat de fons, sinó eslògans i promeses de menys de cent quaranta caràcters.
L’amenaça a la unitat d’Espanya, amb Catalunya al centre, pot remoure els ventres de les bosses anticatalanistes de l’estat, amb Vox com a agitador de la dreta. Per ací anirà, també, el 28-A. Què volen els espanyols per a Catalunya? Mà de ferro o una promesa limitada de diàleg? Allò que en surti serà decisiu per a la política catalana dels anys vinents, una volta aparcada la unilateralitat per JxCat i ERC. També per al desenvolupament autonòmic d’un estat que pot obrir-se o acabar-se de recentralitzar. Per primera vegada, el País Valencià tria president coincidint amb les eleccions espanyoles. Ximo Puig confia que l’aparent fortalesa de Pedro Sánchez el beneficiï. El CIS pronostica que sumarà deu diputats als actuals i el Botànic es podria repetir, amb Compromís resistint a les urnes i Podem perdent suport. De fet, el PSPV i Compromís tindrien majoria absoluta i podrien prescindir de Podem per a governar. Ara, un 38,7% dels valencians que volen votar no han decidit encara quina butlleta ficaran a l’urna. Al congrés espanyol, la coalició encapçalada per Joan Baldoví es presenta separat de Podem i amb l’expectativa d’obtenir dos diputats, segons el CIS. A les Illes Balears, Veus Progressistes aspira a obtenir un escó històric amb Guillem Balboa.
Entre el peix al cove i el blocatge
Els independentistes afronten la primera cita a les corts espanyoles postprocés amb els presos al capdavant de les llistes, en ple judici al Tribunal Suprem. Més apel·lacions a l’emoció. I mentrestant, la repressió continua. Ara contra votants de l’1-O, ara contra trenta alts càrrecs més del govern. Al Suprem, no li tremola el pols. Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull no sortiran de la presó per a fer campanya. Diu la sala segona que el fet d’estar tancats en un centre penitenciari no vulnera el seu dret de participació política.
Una altra anomalia i una seguretat més: el conflicte es traslladarà a les corts espanyoles sense que ERC i JxCat hagin aclarit si el peix al cove ja és història o la repesca és l’única manera que albiren per a no retrocedir més i, si poden, remar per resolució pactada del conflicte polític. Perquè tot apunta que Pedro Sánchez pot ser president, però també que no en tindrà prou amb Podem per a governar i potser haurà de menester els independentistes, si és que no acaba pactant amb Cs i, per tant, Albert Rivera es menja les seves promeses o se’n va i cedeix el pas. Inés Arrimadas ja ha aterrat a Madrid.
Anar a Madrid a blocar? Tan sols el Front Republicà ho garanteix sense ambigüitats. I els comuns, amb Jaume Asens al capdavant, són a l’altre extrem. No posen línies vermelles que valguin per a asseure’s a la taula i cerquen el seu espai descavalcats del primer lloc obtingut el 2016 a Catalunya, quan Pablo Iglesias s’erigia en possible alternativa i no en crossa del PSOE. Ara Iglesias clama contra els complots pudents de les clavegueres de l’estat i de les connivències mediàtiques per a condicionar sense escrúpols l’opinió pública. Ho fa tot sol, amb l’independentisme com a únic agent declaradament solidari i els socialistes assegurant que aquest tuf és cosa del passat.
Mobilitzats per la por?
Pablo Casado sembla lluny de poder liderar un pacte a l’andalusa. El PP, Cs i Vox potser no sumaran majoria absoluta, encara que han apostat fort pel tripartit i els populars i C’s han decantat com mai els discursos cap a l’extrema dreta. La por és un gran agent de mobilització per al PSOE, que intenta capitalitzar el vot útil amb un cor ensucrat contra la visceral fotografia de la plaça Colón: ‘Fes que passi’, preguen. Sánchez només assistirà a un debat en què ha volgut que hi sigui Santiago Abascal: els tres contra ell. El PSC sap que el terror a un nou 155 el podria dur a guanyar les eleccions a Catalunya després d’una dècada sense fer-ho, també gràcies a l’independentisme. Per això mateix Gabriel Rufián, en una disputa que es mantindrà viva a peu d’urna, insisteix que l’amenaça real no són els de la plaça Colón, sinó que els socialistes pactin amb C’s. Per a evitar-ho reclamen un vot útil independentista per a Junqueras. Una victòria socialista al principat, a més, es prestaria a la lectura que el conflicte ha quedat desactivat gràcies a l’abordatge polític de Sánchez.
La marca d’ERC cotitza a l’alça, però Rufián no només comparteix un vot frontissa amb el PSC. Pot créixer molt més a costa del vell electorat convergent (el 24%, segons el CEO, ara votarà Junqueras). JxCat ja va experimentar el 21-D que, durant la campanya, tot pot canviar, i s’aferra a l’esperança d’una altra remuntada a contra-rellotge amb Laura Borràs com a candidata efectiva i Jordi Sànchez a la presó. El CEO avisa que gairebé un 22% del vell votant de CDC no sap què votarà. I el CIS, quan pregunta als indecisos entre quines opcions dubten, un 63% de l’antic electorat de CDC diu que entre JxCat i ERC. Té el mateix dilema el 36% dels votants d’ERC el 2016. La batalla per l’hegemonia de l’independentisme es repeteix. Els resultats del 28-A condicionaran també el vot el 26-M, i esperonaran o no la convocatòria d’eleccions anticipades a Catalunya, amb el permís de la sentència del Suprem espanyol. Les del 28-A no són unes eleccions de segona ni cap pantalla passada, sinó vasos comunicants amb el que vindrà.
Indecisos en el vell bipartidisme espanyol
La indefinició d’una part important de l’electorat afecta tots els blocs. La fidelitat dels votants és baixa, amb dues úniques excepcions que mantenen el gruix dels votants mobilitzats: el PSOE a tot l’estat espanyol i ERC a Catalunya. Els socialistes espanyols tenen un 20,9% dels votants del 2016 encara indecisos, segons el CIS, i en canvi pesquen un 19% de l’antic electorat de Podem, un 15% d’En Comú Podem i un 14% de Compromís-Podem-EUPV. A més, un 24% dels votants de Mariano Rajoy no saben què fer. La majoria dubta entre votar el PP i Cs (el 42% d’aquests) però també mira cap a Vox (un 13%) i cap al PSOE (gairebé un 12%). Rivera no renuncia a liderar la dreta i alhora reclama a Casado que es desvetlli, perquè li sembla que ja ha llençat la tovallola. Falten molts dies encara. Massa per a esbrinar si els sondatges l’encerten o s’equivoquen, perquè l’electorat és críticament infidel. Qualsevol ensopegada ho pot capgirar tot.
