26.09.2022 - 21:40
|
Actualització: 26.09.2022 - 21:46
Faltaven dues setmanes perquè Mariano Rajoy es reunís a la Casa Blanca amb Donald Trump, poc abans del referèndum del Primer d’Octubre. La maquinària diplomàtica espanyola ja s’havia posat en funcionament feia temps per mirar de tallar qualsevol suport internacional que pogués rebre una Catalunya independent. Però el 13 de setembre de 2017, ara fa cinc anys, les declaracions que va fer la portaveu del Departament d’Estat dels Estats Units, Heather Nauert, sobre el referèndum convocat pel govern de Catalunya van ser sorprenents. Perquè va sortir de la fórmula habitual i previsible de l’afer intern espanyol o de suport al govern espanyol i va introduir una frase determinant: que els EUA es comprometien a treballar “amb el govern o entitat que sortís del referèndum”.
En un moment de la conferència de premsa, el qui aleshores era corresponsal de RAC-1 als EUA, Gustau Alegret, va demanar a Nauert: “Quan el president Trump va anar a Escòcia va dir que era favorable al referèndum. Aquest primer d’octubre el poble de Catalunya en farà un. El govern de Catalunya impulsa aquest referèndum. El govern dels EUA n’acceptarà el resultat?” I la resposta textual de Nauert fou: “Nosaltres no interferirem en aquesta qüestió interna. Treballarem amb el govern o entitat que en surti, sigui quin sigui.” El periodista va insistir-hi: “El govern d’Espanya utilitza el poder judicial i la policia per blocar aquest referèndum. Com analitzeu aquest comportament del govern espanyol?” Però la portaveu no va voler anar més enllà: “No tinc prou informació sobre això que esmenteu, però en general ho veiem com una qüestió interna.”
La importància d’aquelles declaracions venia també pel contrast entre allò que va dir sobre el referèndum català i allò que va declarar poc després, en la mateixa conferència de premsa, sobre el referèndum que es feia al Kurdistan meridional pocs dies abans del primer d’octubre, el 25 de setembre. En el cas kurd, Nauert fou molt contundent, i va transmetre un missatge clar d’oposició: “L’Irac és un aliat important i amic dels Estats Units. No donem suport al referèndum kurd sobre la independència del 25 de setembre. La raó és simple, i sé que puc frustrar alguna gent, però la raó és que volem mantenir-nos centrats en Estat Islàmic. El vostre país ha passat per moltes coses, la vostra gent ha sofert molt, però volem concentrar-nos en l’objectiu, i aquest objectiu és foragitar Estat Islàmic i assegurar-nos que no recupera territori del qual hagi estat expulsat.”
El contrast entre les respostes sobre l’un referèndum i l’altre era evident. Aquella resposta tan diplomàtica sobre el cas català, que obria la porta a un eventual reconeixement d’una Catalunya independent, va posar en alerta el govern espanyol, i la premsa espanyola, que va fer mans i mànigues per fer veure que Nauert havia parlat sense coneixement de causa i que fins i tot havia relliscat. Però dies més tard, just abans de la reunió amb Rajoy a la Casa Blanca, l’administració Trump va tenir l’oportunitat de corregir el suposat error o imprecisió de Nauert en la seva resposta sobre Catalunya. El periodista John Gizzi, de la cadena Newsmaz, va demanar a la secretària de premsa de Trump, Sarah Sanders, si aquelles paraules de Nauert volien dir que reconeixerien una Catalunya independent després del referèndum. Sanders no va dir res que desmentís Nauert, sinó més aviat a l’inrevés: “No tinc res més a afegir a allò que Heather ja ha dit sobre aquesta qüestió. Si això canviés després de la reunió, us ho faria saber.”
Rajoy necessitava un missatge rotund de suport del president Trump per esvair dubtes i per deixar clar que la primera potència mundial donava suport a la unitat d’Espanya tan sols quatre dies abans del referèndum. Però la resposta de Trump no va tenir la contundència que la Moncloa volia. Perquè el president nord-americà sí que es va expressar en favor que Espanya “continués unida”, però en uns termes de desig personal, tal com ell mateix va remarcar. “És només una opinió personal meva, però crec que Espanya hauria de continuar unida.” Els periodistes hi insistien, i va acabar afegint: “Crec que la gent de Catalunya s’estima Espanya. Jo votaria per una Espanya unida. Crec que la gent de Catalunya es quedarà a Espanya, seria una bajanada no fer-ho. En un país tan maco i tan històric…”
Hi havia elements desconcertants en les declaracions de Trump, per les referències implícites que feia al referèndum, tot donant per fet que es faria malgrat el desplegament de mitjans del govern espanyol per impedir-ho. De fet, Trump va arribar a dir en aquella conferència de premsa: “Hem anat veient com avançava la situació, que fa segles que avança. No sabem si votaran. El president Rajoy dirà que no, però crec que la gent s’hi oposarà.”
Just després del referèndum, el missatge oficial que transmetien les autoritats nord-americanes no va canviar pas gaire. Era de respecte a la legalitat espanyola, però sense la rotunditat que el govern espanyol volia. Heather Nauert mateixa, en una altra compareixença del 3 d’octubre, va expressar que calia resoldre el conflicte “d’acord amb la llei espanyola i de manera no violenta”. Perquè les imatges de la violència policíaca contra els votants havien fet la volta al món i preocupaven també el govern dels EUA. “El govern dels Estats Units està entristit per les informacions que ha vist i ha sentit en els fets d’aquesta setmana”, va dir Nauert. La posició pública de l’administració nord-americana en aquell moment no va anar més enllà.
Era un moment decisiu, després del referèndum, amb la participació en massa malgrat la violència policíaca. Precisament aquells dies posteriors a la votació, el govern espanyol maldava per apagar els incendis diplomàtics que tenia, com ara l’intent del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, d’intervenir en favor d’una mediació entre Catalunya i Espanya. El govern espanyol ho va evitar in extremis. Però el desenvolupament posterior dels fets, amb la declaració d’independència suspesa del 10 d’octubre, i els intents infructuosos perquè hi hagués efectivament una mediació internacional per a resoldre el conflicte, va afeblir la posició catalana i va ajudar Rajoy a guanyar temps i suport en l’àmbit diplomàtic. Fins que, un cop feta la declaració d’independència del 27 d’octubre, la posició del govern dels Estats Units fou finalment la que el govern espanyol havia perseguit des del primer moment: “Catalunya és una part integral d’Espanya i els EUA donen suport a les mesures del govern espanyol per a mantenir Espanya unida.”
#Catalonia is an integral part of #Spain & US supports Spanish govt’s constitutional measures to keep Spain united. https://t.co/GelQ4bKOfX
— Department of State (@StateDept) October 27, 2017
