Quan els comunistes abracen Ciutadans

TEMA DEL DIA
Tendència. Pedro Sánchez ho ha tornat a fer. Quan ja tenia lligat el vot favorable del PNB i l’abstenció d’ERC a l’estat d’alarma, ha tornat a pactar amb Ciutadans, la sisena i última pròrroga d’aquest sistema de gestionar la crisi de manera centralitzada i que segresta competències de la Generalitat. Una nova jugada que desmenteix la voluntat de Sánchez de refer la majoria d’esquerres que el va dur a la investidura. Un nou moviment de geometria variable, el segon, que ja s’ha convertit en tendència i que hauria d’irritar Podem, perquè si la tendència es confirma acabarà essent rutina i Ciutadans passarà a ser aliat estable del PSOE. Lluny d’irritar-se, el ministre de Consum i dirigent d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, s’ha proclamat satisfet per l’acord amb la formació d’Inés Arrimadas i ha dit que li agradarà que es reprodueixi en la negociació del pressupost de l’estat. Un desig ratificat després en la roda de premsa posterior a la reunió del govern espanyol per la ministra portaveu Maria Jesús Montero.

Sánchez ha tornat a demostrar que és capaç de deixar content tothom amb promeses que després no compleix o que cauen pel seu pes. Amb Ciutadans va pactar fa quinze dies que no es convocaria més la mesa de diàleg i amb ERC ha acordat de convocar-la el mes de juliol, segons que han explicat fonts republicanes. Però no figura en cap acord escrit ni la convocatòria ni la desconvocatòria, tothom content. Sí que ha posat per escrit amb el partit d’Inés Arrimadas que les mesures per a la fase final del desconfinament seran idèntiques per a tot l’estat espanyol, ‘sense privilegis’; alhora, amb ERC i PNB que es tornaran les competències a Catalunya i al País Basc a la fase 3. És dir la mateixa cosa amb redaccions diferents: les competències es tornaran a totes les comunitats a la fase 3.

El líder del PSOE encara ha aconseguit una fita més difícil: que Cs, ERC i el PNB estiguin d’acord en una cosa. Concretament, a ‘analitzar’ possibles reformes legals per a establir un mecanisme alternatiu a l’estat d’alarma que permeti una protecció contra eventuals rebrots, sense necessitat de recórrer-hi. És difícil que, si hi ha un rebrot abans de la tardor, aquesta reforma legal s’hagi aprovat, perquè requereix de canviar la llei de salut pública; però tots quatre partits estan d’acord a estudiar-ho. Quan ERC assegura que el pacte amb Ciutadans no l’afecta, en aquest punt té raó. Amb aquest acord, l’executiu espanyol també reconeix que hi ha mecanismes legals no tan centralitzadors com l’estat d’alarma per a combatre la pandèmia.

El PNB ha encaixat de més mala gana l’acord amb la formació d’Arrimadas, perquè ho ha vist inicialment com una amenaça, però quan el govern espanyol li ha garantit que podria gestionar l’ingrés mínim vital (IVM) s’ha tranquil·litzat. Quan es parla d’igualtat entre totes les comunitats autònomes en l’acord amb Ciutadans, no es parla del País Basc ni de Navarra, perquè amb el concert econòmic mengen a part. En canvi, Catalunya menja a la mateixa taula que la Rioja o Extremadura, perquè ni gestionarà l’IVM, ni podrà alliberar els fons dels ajuntaments per a finançar mesures de reconstrucció de la crisi ni rebrà ajudes per a la conciliació, entre més propostes que s’havien posat sobre la taula de negociació i que el PSOE ha rebutjat. Tampoc no les rebrà el País Valencià, perquè Sànchez ha menystingut les reivindicacions de Compromís, un dels socis fundacionals de la majoria d’esquerres. Si no es compleixen les condicions que ha posat, Joan Baldoví votarà contra la pròrroga.

Amb l’acord d’avui, Sánchez ha tornat a demostrar que allò que el mou a l’hora de pactar no és la ideologia, sinó la supervivència política. No és cap novetat. Ha estat així d’ençà del primer dia i, per tant, no té solta parlar de pactes d’esquerres ni tampoc de dretes. Primer perquè considerar el PSOE d’esquerres és molt generós, però després perquè Sánchez pacta pel seu interès: ni per aturar el feixisme ni per trencar el bloc de la plaça de Colón. Ha aconseguit de superar sis pròrrogues de l’estat d’alarma sense tenir majoria absoluta. La primera va ser per consens i la darrera aferrant-se a Ciutadans. Tot un símptoma.

MÉS QÜESTIONS
El País Valencià no tindrà tants recursos per a superar la crisi de la covid-19 per l’infrafinançament. El País Valencià disposarà de molts menys recursos per a les polítiques de desenvolupament regional necessàries per a superar els efectes de la covid-19 que les comunitats afavorides pel finançament autonòmic. Aquesta és una de les principals conclusions del nou informe ‘Covid-19: IvieExpress’, elaborat per Francisco Pérez i Sílvia Mollà, de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques. Els experts assenyalen que les comunitats autònomes són les responsables d’atendre els serveis públics fonamentals, la qual cosa obliga els governs a afrontar els efectes de la pandèmia a partir del primer moment, especialment en els aspectes relacionats amb la sanitat. En canvi, la recuperació econòmica després de la covid-19 requereix de reforçar les polítiques de desenvolupament propi destinades a impulsar l’activitat econòmica que també depenen de les autonomies. El 2009 les despeses en aquestes polítiques atenyien el 22% del pressupost de les autonomies, però aquest volum s’ha reduït gairebé d’un 50% els últims anys i actualment només pesen un 14,5%. Durant la recessió del 2008 i arran de la dificultat d’ajustar més els serveis educatius, sanitaris o de protecció social, aquestes partides dedicades a impulsar l’activitat, especialment les d’inversió pública i R+D+i, van ser objectes d’ajusts intensos. L’institut adverteix que aquestes retallades no han estat iguals a totes les comunitats autònomes. Les despeses per habitant en desenvolupament autonòmic (impuls econòmic, protecció del medi, habitatge i serveis comunitaris, cultura i suport a la R+D+i) eren i són molt diferents. Navarra, la Rioja i Cantàbria superaven el 2018 (últim any disponible) els 800 euros de despesa per habitant, mentre que Múrcia i el País Valencià no arribaven a 400. La raó principal d’aquesta diferència està en els recursos amb què compten els governs autonòmics per a atendre els serveis que tenen transferits, que són molt diferents, a conseqüència fonamentalment de les substancials diferències en finançament autonòmic.

L’oposició força Armengol a tramitar el decret de mesures urgents com a projecte de llei. El govern de Francina Armengol haurà de tramitar el decret de mesures urgents per a la reactivació econòmica com a projecte de llei, després d’una tensa sessió al Parlament. L’oposició ha forçat la cambra a tramitar el decret com a projecte de llei, amb els vots de PP, PI, Cs, Vox i Més per Menorca. Això els permetrà de fer aportacions i promoure canvis d’aspectes  concrets del text. Fins ara, el ple no havia acceptat aquesta possibilitat per a cap dels decrets impulsats durant la crisi. Abans d’aprovar la tramitació del text com a projecte de llei, la mesa havia decidit que tres diputats que havien emès el seu vot telemàtic fora de termini podrien votar presencialment. Són Patricia Guasp, de Cs, i Jorge Campos i Idoia Ribas, de Vox. Els seus vots han estat decisius perquè el resultat han estat de 30 vots a favor i 29 en contra. Al principi, el president del parlament els ha ordenat que abandonessin la sala i s’hi han negat. Això ha suscitat un enfrontament entre l’oposició i el president, i s’ha suspès la sessió fins que la mesa no ha decidit què calia fer.

LA XIFRA
3.483 vehicles van entrar a Andorra per la frontera del Pas de la Casa ahir, primer dia de reobertura als turistes, segons el Departament de Mobilitat. L’entrada de visitants al país es va fer de manera força esglaonada i des de primera hora del matí. Tot i això, es van registrar cues d’entrada de sis quilòmetres entre les 8.00 i les 10.00 i de dos quilòmetres de sortida entre les 11.00  i les 12.00.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de juny de 1953 a l’abadia de Westminster (Regne Unit), Isabel II fou coronada com a monarca del Regne Unit, el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica, el Paquistan i Ceilan. Encara continua regnant.