17.06.2021 - 21:50
Fa prop de mig any que ha començat el procés de vaccinació i a mesura que passen les setmanes va creixent el percentatge d’immunitzats. Això porta a una reducció molt considerable de casos positius de la covid i, per tant, d’hospitalitzacions i de decessos. Amb tot, encara hi ha infeccions que tenen conseqüències molt greus. També hi ha dubtes i sobresalts. Hi ha un cert percentatge de persones que, tot i estar vaccinades, tenen la covid. La casuística és variada i hi ha situacions que causen perplexitat i, fins i tot, confusió. També hi ha situacions imprevistes, com ara que algú es vaccini mentre cova el virus sense saber-ho.
Això li va passar a Maria Llopis Freixas, una traductora de cinquanta-vuit anys que es recupera a casa d’una pneumònia bilateral que la va tenir vint dies ingressada a l’Hospital Clínic de Barcelona. Nou d’aquests dies va ser a l’UCI.
La Maria va començar a notar els primers símptomes de la covid la tarda del dijous 13 de maig, quan tornava a casa després d’haver rebut la primera dosi de Pfizer. Febre, malestar, mal per tot el cos i nàusees. “Vaig pensar que la vacuna m’havia fet efecte molt ràpid, i com que la infermera ja m’havia avisat que podia passar, i que m’havia de prendre paracetamol, vaig creure que era normal.”
Que no ho era, de normal, ho va saber uns dies més tard.
Un cafè a casa d’una amiga
Maria Llopis explica el seu cas a VilaWeb per telèfon, amb l’agenda a la mà, perquè ha traçat al mil·límetre la línia del temps d’uns fets que comencen deu dies abans de rebre la primera dosi del vaccí: la tarda del dilluns 3 de maig, fent un cafè a casa d’una amiga.
Dos dies després, el dimecres, l’amiga l’avisa que s’ha trobat malament, que li han fet la prova d’antígens i que és positiva. La Maria parla amb el seu CAP i li diuen que s’aïlli a casa i que deixi passar uns dies fins el dilluns següent, dia 10, per anar a fer-se una PCR.
Fa trenta anys que la Maria Llopis treballa des de casa. Tradueix del francès, l’italià i l’espanyol al català, i a l’inrevés. Anna Gavalda, Stéphane Hessel, Francesco Alberoni, entre més autors. I això va fer, continuar treballant de casa estant. Sense cap símptoma. Sense tenir contacte amb ningú fins que dilluns, quan feia set dies del contacte amb la persona positiva, va anar a fer-se la prova diagnòstica al CAP. L’endemà va consultar telemàticament el resultat a l’aplicació “La meva salut” i va veure que era negatiu.
Una reacció exagerada
“Com que per edat ja tenia la cita per a la primera dosi de Pfizer, el dijous 13 de maig, i el resultat de la PCR era negatiu, vaig anar tranquil·lament a la Fira de Barcelona a rebre aquesta primera dosi.” I va ser de tornada a casa quan ja va començar a trobar-se malament. De manera prou sobtada. No tenia tos ni s’ofegava, ni tampoc no va perdre ni el gust ni l’olfacte. Va arribar a 38,5 de febre. Com que no millorava gens, sinó que empitjorava, el diumenge va telefonar al 061 per explicar què li passava i li van demanar que es fes una prova. “Vaig trucar a una amiga que és infermera i em va dir que vindria a casa amb un test d’antígens. N’havia comprat per a la família perquè havien de fer una celebració. El test va donar positiu.” Això era el diumenge dia 16 de maig.
La seva amiga infermera li va deixar un fluxímetre de dit perquè es controlés ella mateixa la saturació d’oxigen. “Jo no tenia ni tos ni sensació d’ofec, però ella em va recomanar que me l’anés mirant. El dilluns i el dimarts estava a 96-97, però el dimecres vaig veure que baixava a 88 i vaig trucar a la meva amiga, que em va dir que em duria a l’hospital, a urgències.”
Primer van anar a la clínica Plató. I d’allà, després d’haver-li fet una placa i una gasometria i veure la pneumònia bilateral, la van derivar a l’Hospital Clínic.
Nou dies a l’UCI del Clínic
Hi va arribar en ambulància. La nit del dia 19 de maig, la Maria va dormir a planta, però com que no millorava, la van dur a l’UCI. “Vaig estar bastant greu. A mi no m’ho deien, però la meva germana m’ha dit que un parell de dies vaig estar ben malament. No em van intubar, però vaig haver de rebre unes racions d’oxigen molt bèsties, un cabal que havies d’anar empassant-te per anar curant aquella pneumònia.” Hi ha gent que no ho tolera bé. Ella diu que la seva única ocupació, de nit i de dia, era engolir tota aquella ventada. També la van tractar amb antibiòtics i corticoides. Va estar monitorada nou dies a l’UCI i tres dies més a la planta de semicrítics, també monitorada, però amb una dosi cada vegada més baixa d’oxigen.
Va estar sempre conscient, dins l’UCI, rebent tot aquell oxigen, sense poder veure cap familiar, sense poder-se moure. Si volia agafar el telèfon per connectar-se, tots els aparells començaven a xiular. Diu que el personal la va tractar molt bé. “Saben que estàs molt espantada i fan que, a pesar de la soledat, et sentis acompanyada, perquè tenen un grau d’humanitat molt alt. A més, he tingut molta sort perquè no tenen tanta pressió de treball i estan entrenadíssims amb tot el que han après tot aquest temps.”
A la mateixa UCI, la Maria va començar a fer una mica de rehabilitació. Els fisioterapeutes la visitaven cada dia per fer-li fer moviments amb les cames i els turmells. Sense moure’s del llit.
A planta va continuar fent la recuperació. Caminava una mica per l’habitació sense poder sortir-ne i sense poder rebre visites, perquè era a la planta covid i els protocols continuen tan estrictes com el primer dia.
Tornada a casa, cansada i amb interrogants
El dilluns 7 de juny, vint dies després d’haver ingressat, va rebre l’alta hospitalària. La sortida va ser estranya, diu. No van deixar que el seu fill s’endugués la roba que portava quan va ingressar i va sortir del Clínic vestida quasi d’hivern, com havia entrat vint dies abans. Encara ha de continuar prenent corticoides durant un parell de setmanes més, i just abans de parlar amb VilaWeb ha rebut la telefonada del metge de capçalera per a fer-li una mica de control.
“Ara estic en convalescència i em trobo molt millor. Em trobo molt bé. És lent, però ja me n’han avisat, m’ho prenc amb molta calma i cada dia puc fer una mica més.” La fluixesa de les cames encara continua. Viu a un dúplex i la mesura de totes les coses és l’escala. Els primers dies, pujar cada graó era una aventura. Ara ja no es cansa tant.
Una casualitat
El que li va passar a Maria Llopis, de notar els símptomes de la covid just després d’haver-se vaccinat és una casualitat. Tot i que la prova diagnòstica PCR que es va fer set dies després d’haver estat contacte d’un positiu li va sortir negativa, és pràcticament segur que ja estava infectada quan es va vaccinar.
És una de les probabilitats que li van dir a l’hospital. La doctora Anna Vilella, epidemiòloga de l’Hospital Clínic, explica a VilaWeb que quan la pacient es va fer la PCR només havien passat set dies del contacte i que el període d’incubació del virus és de catorze dies. “Quan hi ha un contacte amb un positiu, s’han de fer com a mínim deu dies d’aïllament. Sabem que l’ideal són catorze, encara que nosaltres diem deu per totes les repercussions socials i econòmiques que té l’aïllament. També sabem que entre els deu dies i els catorze el nombre de casos que es manifesten és molt petit.”
És per això que la doctora Vilella considera una casualitat que els símptomes de la covid es manifestessin el mateix dia de la vaccinació de la pacient. Justament, el dia que feia deu després del contacte amb la persona positiva. “El període d’incubació no s’havia acabat, i encara hi havia marge perquè li aparegués el positiu. És un procés totalment normal.”
El vaccí no agreuja els símptomes
Sobre la possibilitat que la inoculació del vaccí agreugés els símptomes, la doctora Vilella ho nega. Diu que el cos tarda dies a reaccionar a la introducció del preparat. “Si aquesta pacient no hagués anat a vacunar-se el dia que feia deu del contacte, hauria fet igualment una covid amb els mateixos símptomes que va tenir.”
L’epidemiòloga del Clínic explica que no vaccinen persones que estan en període d’incubació. Entre altres coses, perquè han d’estar en aïllament, segons el protocol vigent. “Però vull aclarir que si una persona està en període d’incubació i li posem la vacuna, no li farem mal. Passa que la vacuna no arriba a temps de frenar la infecció.”
Tot i aquesta afirmació, la doctora adverteix: “No digueu que no s’hauria d’haver vacunat. S’ha vacunat i ja està. Però, moltes vegades, si reps la vacuna en un període avançat de la incubació, no tindrà cap efecte. L’objectiu de les vacunes és prevenir la malaltia, i si ja estàs infectat, no la previndrà.” Sí que hauria pogut passar que hagués mitigat els símptomes. “Potser si a aquesta senyora l’haguessin vacunada el dia zero del contacte, s’hi hauria pogut fer alguna cosa.”
