03.02.2021 - 21:50
Que la nostra literatura viu arrelada al territori és un fet indubtable. Alhora, que això tan local i tan de prop pot ser totalment universal també és incontrovertible. Josep Pla, Mercè Rodoreda i Jaume Cabré són exemples contemporanis de literatura del país, ben arrelada a un espai geogràfic concret i marcat, que han seduït milenars de lectors fora de casa nostra. Això és un símbol de màxima normalitat, perquè, fet i fet, el component local ha estat present en la literatura en el curs del temps.
Si hi ha una editorial que ha explotat i explota la proximitat és Gavarres, editora de quatre revistes de capçalera i de llibres amarats d’aquesta proximitat amb els lectors. I l’oferta de Gavarres, a més, ha incorporat fa poc una cinquena capçalera, Girones.
Àngel Madrià és el director d’aquest projecte, que li va començar a voltar pel cap fa poc més de vint anys i que es va materialitzar el 2002, amb l’aparició del primer número de la revista Gavarres. Precisament volia donar veu a aquest territori, en un moment en què hi desapareixia tota una generació i s’enduia una fesomia que no es podia perdre. De llavors ençà, cada mig any apareix un exemplar de la revista.
Aquest arrelament a un territori concret, envoltant-se d’un bon equip de redactors i col·laboradors, ha estat la clau per a desenvolupar un projecte que ha anat creixent però que té els conceptes territorials molt ben definits: per unitats de sentit i no pas per unitats administratives o de geografia política. És així com es conformaren la revista Cadí-Pedraforca, la revista les Garrotxes i la revista Alberes. Una bona part del territori pirinenc és coberta amb aquestes publicacions, que a cada número combinen un extens reportatge central i un seguit de seccions fixes i de proximitat, amb perfils, entrevistes i una forta atenció al patrimoni de cada territori. Són revistes d’un centenar de pàgines que valen deu euros i que en alguns casos tenen tiratges de tres mil exemplars en paper. Són distribuïts en llibreries i quioscs, però també en botigues molt diverses, perquè la qüestió és fer arribar els exemplars a la gent, fins i tot en nuclis molt petits que sovint són objecte dels reportatges de les publicacions.
La creació i el manteniment d’aquesta xarxa de contactes amb els punts de distribució, però també i essencialment amb les fonts d’informació, són l’essència de l’èxit d’aquestes publicacions, que combinen el rigor de la investigació amb profunditat i l’amenitat de l’exposició. És, en definitiva, periodisme de màxima qualitat produït a l’àmbit local. Amb aquestes revistes, el territori es vertebra d’una manera molt més precisa del punt de vista comunicatiu. Abastant aquest àmbit geogràfic, complementen sovint les publicacions estrictament municipals, amb què l’editorial manté una estreta col·laboració, tal com palesa el dossier central del número 37 de Gavarres, dedicat justament a aquestes publicacions locals.
Paga la pena que ens detinguem un moment a analitzar la concepció geogràfica del projecte. Gavarres, la primera revista que es va publicar, abasta l’àrea de les Gavarres, el massís de l’Ardenya, el Montgrí i el Baix Ter. Fins ara n’han aparegut 38 números. De Cadí-Pedraforca se n’han fet 29 números, el darrer dels quals dedicat a la retirada i l’exili en la desfeta republicana de la guerra de 1936-1939. La informació abasta l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Les Garrotxes “relliga un espai tan extens que va des de la vall de Llémena a la vall de Camprodon, amb Olot i Banyoles com a nuclis centrals”, segons que expliquen els editors. Se n’han publicats 26 números. I la revista Alberes es presenta així: “Les comarques de l’Alt Empordà, el Rosselló i el Vallespir tenen aspectes en comú relligats per l’Albera i les Salines. Per això, Alberes vol ser una publicació que reculli el testimoni de la gent d’aquest espai transfronterer.” N’han fets 23 números i el darrer inclou un dossier central sobre l’estiueig.
Precisament, aquest dossier mostra com treballen les revistes el contingut central: “Un territori ric amb paisatge i patrimoni com el nostre va despertar l’interès d’aquelles famílies benestants, sobretot de ciutat, que volien fer salut, prendre les aigües o simplement buscaven un espai de repòs. El seu propòsit era practicar el dolce far niente, és a dir: badar i deixar passar les hores. Així naixia l’estiueig i els estiuejants fins que a partir dels anys seixanta va irrompre el turisme de masses. En aquest número trepitgem, doncs, els hostals, fondes, santuaris, hostatgeries…; també els primers càmpings de la costa; les cases de pagès on els masovers obrien les portes als propietaris; parlem de les vacances dels artistes que buscaven en aquests pobles de mar la inspiració; ho complementem amb el testimoni de cuineres, jardiners, xofers, majordomes, estiuejants…” Com podem comprovar, doncs, cadascun dels temes centrals és tractat de la manera més exhaustiva possible.
I, naturalment, hi ha texts periodístics que van més enllà d’un dossier de revista. De fet, ja fa anys que alguns creuen que és als llibres, a les revistes especialitzades i a internet on es fa el millor periodisme, sense la cotilla de la publicació immediata ni les maquetes fixes. Aquesta és una de les claus que explica el naixement de la línia de llibres de l’editorial Gavarres. D’una banda, hi ha la col·lecció del Caliu de la Memòria, on s’han publicat Històries de músics, d’Antoni Mas; Històries de pescadors de la Costa Brava, de Lurdes Boix i Jaume Badias; Històries de l’Alta Garrotxa, de Josep Vidal; Històries de l’Alcalde (Girona, 1979-2002), de Joaquim Nadal i Farreras; Històries de Frontera, de Josep Clara; i sobretot el gran èxit de l’editorial, Històries de Josep Pla, escrit per Josep Valls. La col·lecció, doncs, ha fet del territori i la memòria els trets identitaris i ha sabut trobar un nínxol important de lectors.
La segona col·lecció que tenen en dansa és Gent de Girona, i alguns altres llibres també arrelats al territori es publiquen fora de col·lecció. Madrià diu: “De vegades, les històries locals, perfectament identificables amb un territori concret o uns personatges, tenen un doble interès: en primer lloc, per a la gent que hi viu, que s’identifica amb aquella història o aquell territori; i en segon lloc aquestes històries locals poden ser perfectament universals.”
Gavarres és un exemple de bones editorials ben arrelades al territori. En el cas de les terres gironines, n’hi ha unes quantes més, però poques amb objectius tan locals. En pot ser un exemple Sidillà, a la Bisbal d’Empordà, que té títols molt arrelats a aquest espai geogràfic i llibres d’abast més general; Brau Edicions, a Figueres; o Cal·lígraf, a l’Estartit. Totes, amb catàlegs més amplis. Així mateix, Llibres del Segle i Edicions de la Ela Geminada són situades ambdues a la ciutat de Girona. Cal destacar la recuperació de bona part de l’obra de Prudenci Bertrana que ha fet aquest darrer segell.
