Quan el PSOE acceptava un mediador

TEMA DEL DIA
Diàleg. La figura del mediador o relator amenaça d’encallar la posada en funcionament de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. L’executiu de Pedro Sánchez la refusa taxativament, ERC la veu necessària però no tant per a impedir que comencin les converses i Junts per Catalunya la considera imprescindible per a validar els acords que es puguin prendre. La reivindicació d’un mediador és fruit de la desconfiança històrica que origina el PSOE en l’independentisme català, perquè normalment no compleix els acords. Aquesta desconfiança la mantenen tant ERC com Junts per Catalunya, però els republicans prefereixen començar les reunions abans de les eleccions i en canvi la formació de Carles Puigdemont veu necessari que hi sigui a partir del primer dia. La intenció de Quim Torra és designar un mediador internacional, perquè si és espanyol podria trobar-se subjecte a pressions del govern socialista o tenir interessos parcials.

La pugna és viva. El govern espanyol avui ha provat de tancar-la assegurant que no acceptaria el relator perquè no el considera necessari. La ministra portaveu, Maria Jesús Montero, ha reiterat després del consell de ministres que els ciutadans seran els testimonis de les converses, perquè seran absolutament transparents. El mateix argument per a no comprometre’s que va usar Pedro Sánchez després de la reunió que va fer amb Torra la setmana passada. Però aquesta posició no és la que mantenia el govern espanyol ara fa un any. A les converses que hi hagué després de l’acord de Pedralbes del desembre del 2018, el govern català va posar damunt la taula la necessitat de nomenar un relator. La proposta la van fer el vice-president del govern, Pere Aragonès, i la qui aleshores era consellera de Presidència, Elsa Artadi. Va ser acceptada per la vice-presidenta Carmen Calvo i fins i tot consta en els documents que es van bescanviar totes dues parts, segons que han explicat a VilaWeb fonts coneixedores del text.

També la va acceptar el PSC, amb Miquel Iceta, a la taula de diàleg de partits catalans, encapçalada pel president Torra, paral·lela a la de governs. En aquella taula hi havia Junts per Catalunya, ERC, els comuns i el PSC. Només hi faltaven, per voluntat pròpia, el PP i Cs i, per motius diferents, la CUP. Els socialistes van valorar positivament la figura del relator i, fins i tot, Miquel Iceta la va explicar a la premsa en una conferència de premsa. Iceta va dir que el govern espanyol estava disposat a acceptar la figura del relator ‘perquè algú doni fe de què s’hi parla’, tot i que va admetre que el nom no li agradava. La revelació d’Iceta va aixecar la ira de la dreta política i mediàtica, però la vice-presidenta Carmen Calvo va continuar defensant la figura del relator, en una conferència de premsa extraordinària convocada el 6 de febrer. Tot i la polèmica d’aquells dies, poc abans de la manifestació espanyolista de les tres dretes a la plaça de Colón de Madrid, Calvo va insistir en el fet que calia un relator, però per mirar de rebaixar la pressió el va circumscriure a la taula de partits catalans.

L’intent de sufocar la polèmica per part de Calvo no va calmar la dreta ultra ni la caverna mediàtica, i el govern espanyol, després de la manifestació de Colón del diumenge 10 de febrer, va suspendre les negociacions amb la Generalitat per por de perdre les eleccions. En el fons, havia acceptat el relator per guanyar-se l’abstenció dels independentistes al pressupost espanyol, que tampoc no va aconseguir i, doncs, es va trobar obligat a convocar eleccions. La ferida s’ha tornat a obrir ara, quan encara no ha començat a caminar la nova taula de negociacions. El govern de Sánchez no en vol ni sentir parlar, de nomenar un relator, però el president Quim Torra, que aquesta vegada encapçalarà la part catalana, ho veu imprescindible i ho traslladarà a la taula de partits i entitats independentistes que s’ha de reunir aquesta setmana, d’acord amb el text que va aprovar el parlament la setmana passada amb els vots de Junts per Catalunya, ERC, els comuns i la CUP. La figura del mediador irrita el govern espanyol perquè és una figura que intervé en cas de conflictes internacionals, entre estats, i el PSOE la rebutja perquè suposaria reconèixer Catalunya com a subjecte polític.

MÉS QÜESTIONS
Entitats d’arreu dels Països Catalans demanen la igualtat lingüística al congrés espanyol. Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, la Intersindical, el Ciemen i més entitats culturals d’arreu dels Països Catalans han presentat al congrés espanyol un manifest en defensa de la igualtat lingüística de totes les llengües que es parlen a l’estat espanyol. Les organitzacions han recordat que el 45% de la població viu en territoris amb més d’una llengua oficial i per això reivindiquen el dret de relacionar-se amb l’administració pública en qualsevol d’aquestes llengües. Les entitats s’han reunit amb representants del PSOE, Unides Podem, Compromís i grups nacionalistes del País Basc, Galícia i Catalunya. Han exigit al govern espanyol que adoptés les mesures requerides pel Consell d’Europa per a defensar les llengües. Acció Cultural del País Valencià ha proposat al govern espanyol i als partits parlamentaris el reconeixement legal de la unitat de la llengua catalana i l’ús del terme ‘català’ al País Valencià. Rubèn Pitarch, en representació de l’entitat, diu que aquesta mesura milloraria notablement la intercomunicació entre la comunitat lingüística, a banda de combatre fragmentacions socials en un context globalitzat. Les entitats s’han trobat amb representants del PSOE, Unides Podem, BNG, Més País, EH Bildu, ERC, JxCat, la CUP, el PNB i Compromís.

Condemnat a nou anys d’inhabilitació l’ex-batlle d’Alacant per un acomiadament irregular. L’Audiència d’Alacant ha condemnat a nou anys d’inhabilitació per a exercir un càrrec públic l’ex-batlle socialista d’aquesta ciutat, Gabriel Echávarri, per l’acomiadament irregular d’una treballadora municipal interina, que és cunyada del batlle actual, Luis Barcala (PP). L’audiència considera Echávarri responsable del delicte de prevaricació administrativa del qual l’acusava la fiscalia. Conclou que va ordenar l’acomiadament de la funcionària ‘fora de tot procediment legalment establert, de manera abrupta, sorprenent i injustificada’. Segons la sentència, aquesta actuació constitueix una vertadera desviació de poder. A més, subratlla que no tan sols tenia la finalitat de perjudicar la cunyada de Barcala, única destituïda entre centenars d’interins, sinó que constituïa ‘un acte de venjança contra el senyor Barcala, llavors portaveu del PP a l’ajuntament’. Aquest acomiadament es va acordar el 20 d’abril de 2017, quan Barcala, llavors cap de l’oposició municipal, interposà davant la fiscalia una denúncia pel fraccionament de contractes de la regidoria de Comerç, de la qual Echávarri era responsable. Per aquest cas també ha estat condemnat recentment a dotze anys d’inhabilitació.

El govern ja té a punt l’esborrany per a crear una policia de les Illes. La Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització ha informat que ja ha enllestit el primer esborrany per a crear la policia autonòmica de les Illes Balears. En el ple del parlament, la consellera Isabel Castro ha explicat, en resposta a una qüestió del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, que el primer pas és crear l’Escola Superior de Seguretat Pública de les Balears, en la qual se centren els esforços; després caldrà un informe del Consell de Policia General de l’Estat per a garantir la coordinació i, més endavant, ja es podrà aprovar la llei de policia de les Balears. Castells ha recordat que fa un any que varen fer un pacte per al desenvolupament d’un cos de policia propi de les Balears i aquest termini ja ha expirat. El diputat menorquí creu que les declaracions de Castro demostren que no s’ha avançat i que potser el govern va donar suport al pacte ‘per quedar bé’.

Dimiteix la presidenta del Consell de la República a Catalunya Nord. La presidenta de la delegació a Catalunya Nord del Consell per la República, Júlia Taurinyà, ha anunciat a Twitter que havia dimitit el càrrec. ‘La meva incursió en el món de la política haurà durat poc més de quatre mesos’, ha escrit. Segons Taurinyà, els motius de la renúncia són diversos, entre els quals ha dit que n’hi havia d’ideològics, de salut i de professionals. Fonts del Consell per la República han explicat a VilaWeb que la presidència l’assumirà interinament el vice-president, Joan-Lluís Lluís, tot i que es preveu que demà mateix ja s’elegirà el nou president de la delegació. Justament ara falten pocs dies per a l’acte que el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí han de fer al Parc de les Exposicions de Perpinyà. Segons el Consell de la República s’hi preveu la mobilització d’unes 85.000 persones.

LA XIFRA
2 persones continuen desaparegudes dues setmanes després del pas del temporal Glòria a les Illes. Són un barranquista mallorquí, David Cabrera, i un jove britànic. Els Grups Especials d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil continuen rastrejant el talús del torrent de na Mora en cerca de Cabrera. La recerca del jove britànic es fa a la Punta del Gat.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de febrer de 1990 Nelson Mandela és alliberat, després de vint-i-set anys tancat a la presó. Quatre anys més tard, esdevingué el primer president negre de Sud-àfrica.