20.06.2023 - 21:40
La manca d’autocrítica per part dels polítics decep i molt. Com va dir Napoleó, la victòria té cent pares, però la derrota és òrfena. No em centraré en l’acord de Vox i el PP al País Valencià, ni en les cinquanta mesures que volen prendre, ja que considero que aquest document no mereix ni tan sols ser utilitzat com a paper higiènic, tampoc us parlaré del torero. Tota una maniobra de distracció de lladres i especuladors per a tornar a cimentar el territori de nord a sud, espoliar-lo i saquejar-lo, els fons de la Unió Europea són molt llaminers.
El feixisme és una eina utilitzada per les elits extractives quan veuen en perill la seva posició de privilegi. Sorgeix com una resposta repressiva per a mantenir l’ordre establert i protegir els interessos de les classes dominants. És una forma d’autoritarisme que busca suprimir la llibertat, silenciar les veus dissidents i preservar els privilegis d’uns pocs en detriment del bé comú.
Estar en contra del feixisme no és sinònim d’antifeixisme. Cal tenir formació, llegir i estudiar, ja que la política no és només una sensació, sinó una disciplina que requereix coneixement. La societat, per mitjà dels seus representants, ha de prendre mesures efectives per a aïllar aquesta pesta, com deia Albert Camus, el feixisme és com un bacil que no mor mai ni desapareix del tot, sinó que roman amagat per tornar i destruir la democràcia des de l’interior. Per educar en democràcia, cal educar en l’antifeixisme des de tots els angles i fronts possibles. No es pot ser demòcrata sense ser antifeixista. A l’escola i a la universitat, tenim l’obligació de desenvolupar una pedagogia antifeixista.
El nou líder feixista es presenta com a antipolític, fort i capaç de curar la societat de tots els seus mals. Coneixedor de la seva pròpia mentida, fabrica consignes per enganyar els seus seguidors amb la falsa promesa d’un retorn a un passat inexistent, inventa enemics i aprofita les seves pors. Aquest líder perpetra propaganda a favor seu, manipulant la informació i explotant els temors de la gent. És fonamental estar alerta i ser crítics davant d’aquests líders i desemmascarar-ne les mentides i distorsions.
Els mitjans de comunicació blanquegen el feixisme, per normalitzar-lo, com una opció més dins de l’espectre polític, entrevistant-ne els líders, proporcionant-los una plataforma pública des de la qual puguin difondre els seus missatges d’odi. Paral·lelament, els antifeixistes, els que lluiten i s’enfronten al feixisme, són presentats pels mitjans com a subjectes violents i perillosos. Els criminalitzen.
Als anys trenta, el Daily Mail, el diari més llegit en aquell moment al Regne Unit, elogiava la Unió Britànica de Feixistes (BUF) i animava els joves a unir-s’hi, fins i tot facilitant-los l’adreça on havien d’anar per afiliar-s’hi. En qüestió de mesos, la BUF es va convertir en un actor polític important a la vida política britànica. El New York Times va fer un reportatge de la vida íntima de Hitler el mateix any que les seves tropes marxaven cap a Polònia. Un gran nombre d’intel·lectuals, periodistes i dirigents van menystenir l’amenaça del feixisme a Europa, minimitzant-la. “Ningú coneix el seu dictador per endavant”, afirmaria el 1935 la periodista nord-americana Dorothy Thompson, amb què admetia el seu propi error per haver subestimat l’impacte que Hitler podia arribar a tenir.
Així doncs, els mitjans es converteixen en còmplices necessaris per a la consolidació i l’expansió del neofeixisme. És essencial combatre activament les seves estratègies de desinformació i notícies falses, i desemmascarar els grups de pressió que els donen suport.
El fantasma del feixisme recorre els Països Catalans, i cal recordar que quan es manifesta al País Valencià, les Illes o Catalunya Nord, el seu impacte ens afecta a tots. Qualsevol atac a la nostra llengua és un atac que repercuteix en tot el nostre territori, des de Salses fins a Guardamar i de Fraga a Maó.
Citant les paraules d’Àngel Guimerà, la llengua i la història són els botins més preuats a l’hora de sotmetre un poble. I no hi ha cap dubte que ens volen sotmesos. Ens han derrotat, però no ens han vençut. La lluita antifeixista és al carrer, si nosaltres no sortim al carrer, ho faran els nostres joves, i aquí no valdran lamentacions. S’han acabat els lliris, els somriures i les abraçades, el combat és cos a cos. Cal comprometre’s ideològicament amb l’antifeixisme.
