Quan Carlos Mazón va decidir que el servei d’emergències era una nosa per al Consell

Carlos Mazón no es va traure l’armilla roja del Centre de Coordinació d’Emergències fins dissabte. Volia fer la sensació que havia agafat les regnes de la crisi, però no ha donat mai importància a aquest servei. D’ençà de dimarts passat, quan va començar l’episodi de pluges fortes, Mazón ha romàs moltes hores al Centre d’Emergències de l’Eliana, però ha demostrat que ni ell ni la seua consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, controlen la situació. Ha demostrat, i ha fet públic, que no es fia dels treballadors del centre i tampoc dels responsables de tots els cossos que intervenen en la gestió de les emergències. Hi ha molts exemples que ho avalen. El més cridaner el vam tenir dissabte passat, quan es va tancar en un despatx del centre amb dos dels seus col·laboradors més estrets, però sense la presència dels experts en emergències. Havien passat quatre dies d’ençà de la gota freda i els morts ja passaven dels dos-cents. Dissabte es va traure l’armilla i ja no se l’ha tornada a posar per comparèixer en públic.

Emergències, en mans de Vox

Ara ja són molts els dits que assenyalen el cap del Consell com a responsable màxim de la tragèdia humana i humanitària. I no l’assenyalen tan sols els seus adversaris polítics, sinó que dins el Partit Popular també comencen a sentir-se veus que fins fa poc no haurien gosat de criticar el cap. Quan va dissenyar l’estructura del Consell, després d’haver guanyat les eleccions del 2023, va despenjar Emergències del departament de Presidència per col·locar-lo en la Conselleria de Justícia i Interior. En el repartiment de conselleries, la va cedir a Vox, com Cultura i Agricultura.

Els fets van demostrar que el partit ultra tampoc no estava preparat per assumir unes competències que van tan lligades a la vida dels valencians que han incorporat al llenguatge habitual expressions com “gota freda”, “riuada”, “pantanada” o “barrancada”. Fins al mes de setembre, dos mesos després de la presa de possessió, la consellera Elisa Núñez no va saber trobar substitut per a José María Ángel i Salva Almenar, secretari i director general d’Emergències del govern de Ximo Puig. Tots dos van demanar per escrit que els rellevaren del càrrec i van fer pública la incomoditat que representava per a ells ser a les ordres d’una consellera de Vox.

Finalment, el Consell va nomenar Ángel Javier Montero, un antic càrrec del PP que era el cap del servei d’impremta de la Diputació de València i va ser acusat d’haver filtrat un examen. Just unes setmanes abans del nomenament, Montero s’havia donat de baixa del PP i s’havia afiliat a Vox.

Una de les estructures que Elisa Núñez es va trobar quan va arribar-hi va ser la Unitat Valenciana d’Emergències. L’havia creada el Botànic uns mesos abans com un estament que coordinàs tots els mitjans disponibles per atacar els grans desastres, com ara, inundacions, accidents o incendis forestals. Tant Vox com el PP ho van considerar una despesa inútil i la van desmantellar. Una de les crítiques que ha rebut Carlos Mazón ha estat haver pres aquesta decisió i, a més, vantar-se’n.

L’operativitat d’aquesta unitat no es va poder comprovar perquè va haver-hi el canvi de govern. En declaracions a La Sexta, l’ex-president Ximo Puig ha explicat que la posada en marxa de la unitat responia a la necessitat de projectar una nova mirada sobre la gestió de les catàstrofes en un context de canvi climàtic. “Darrere aquesta creació hi havia un pensament i una estratègia. Quina estratègia hi ha hagut després? La Unitat era una aposta per la modernització, tecnificació i professionalització de tots els cossos que coexisteixen en una emergència”, ha dit.

Salomé Pradas, una jurista

Quan Vox va deixar el govern, el lloc de Núñez el va ocupar Salomé Pradas, que va canviar la cartera de Medi Ambient per la de Justícia i Interior. Ella és jurista i professora de dret a la Universitat Jaume I, però, segons que ha transcendit, el departament d’Emergències li va gran, per la seua incapacitat de prendre decisions, diuen. A més, com a màxim responsable del centre, va posar-hi l’ex-guàrdia civil Emilio Argüeso, que va ser el primer diputat de Ciutadans que va desertar quan el partit s’afonava i va rebre aquest càrrec com a premi. Un home, diuen fonts del PP, que no té la confiança de Carlos Mazón.

Dimarts dia 29 d’octubre, quan les inundacions ja eren un fet aigües amunt, ell era reunit amb penyes taurines. Arran de les crítiques que va rebre per una desaparició que va durar hores, el primer de novembre va fer un piulet a X per dir que l’endemà de la barrancada s’havia incorporat a les onze del matí al lloc de comandament, però no va aclarir on havia estat durant les hores crucials de l’emergència.

Aquests dies, es van sabent els detalls sobre com el caos es va apoderar del centre d’emergències de l’Eliana mentre les precipitacions tan intenses que va dur la gota freda desbordaven rius i barrancs i arrasaven unes quantes comarques del país. Hi ha aquesta absència d’Argüeso, però també la desaparició pública del president Mazón entre l’hora de dinar i la seua incorporació tardana a la reunió del CECOPI. Els avisos d’augment del cabal del riu Magre i del barranc de Torrent, conegut també com el del Poio, se succeïen, però el president no responia a les telefonades de la consellera Pradas. Ho explica amb molts detalls El Diario.

Falta de previsió

Fonts pròximes a l’equip de direcció d’emergències en el govern del Botànic lleven importància al fet que l’alerta s’emetés passades les vuit del vespre, quan ja era massa tard per a molta gent. En canvi, en donen molta a la falta de previsió que consideren que hi va haver. “Feia dies que s’anunciava el temporal i aquell matí ningú no va fer cap reunió amb els batlles i amb la confederació. Ningú no pot dir que es fes, no hi ha ni una fotografia.” Segons que explica aquesta font, amb l’alerta taronja ja s’hauria d’haver fet.

Les mateixes fonts lamenten l’intent del president de menystenir la capacitat tècnica dels treballadors del centre. Les declaracions de Mazón quan assenyala l’AEMET, quan diu que ell no és meteoròleg, o quan diu que no és missió del president de la Generalitat prémer el botó de l’alerta demostren una certa malfiança. “Els tècnics són bons, però les decisions les prenen els polítics. Els tècnics veuen l’emergència i la presenten al polític i proposen o bé la possibilitat de desallotjar un poble, o bé de prendre qualsevol altra mesura de protecció, però qui dóna l’ordre sempre és el responsable polític.”

Un altre aspecte que aquests dies ha estat molt polèmic, i que demostra el desconeixement de les capacitats dels treballadors que depenen de la Generalitat, és el menysteniment dels bombers forestals. Ells mateixos han explicat que, durant les primeres hores, ningú no els va mobilitzar. Eren moments en què els veïns dels pobles negats es queixaven que estaven sols, que ningú no els ajudava.