17.03.2021 - 19:50
|
Actualització: 17.03.2021 - 19:51
“Aquest decret de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la covid-19 es va publicar dissabte al BOE amb una gran indefinició en molts aspectes, que fa impossible de preveure quan arribaran les ajudes a les butxaques de les empreses”, diu amb contundència Enric Rius, president de l’Organització d’Autònoms de Catalunya (AUTCAT). I afegeix: “A més, el text deixa fora de les ajudes sectors com ara el del transport de mercaderies i el del lleure educatiu i cultural, en què la figura de l’autònom és molt present.” Així doncs, la indefinició s’afegeix al retard i la insuficiència com a aspectes negatius del paquet de mesures aprovat divendres passat pel consell de ministres espanyol, i del qual ja ens hem fet ressò en la píndola.
D’aquests ajuts, en depèn molta gent i la Cambra ja denunciava que els diners que arribarien foren insuficients (vegeu la píndola d’abans-d’ahir) per als danys causats a les empreses de Catalunya. Ara és l’AUTCAT que fa una anàlisi del decret des d’un altre prisma i denuncia un seguit de punts foscs en el text. D’entrada, fa un advertiment i diu que els dies o setmanes vinents caldrà anar aclarint molts dels aspectes que al text sols s’anuncien i que hauran de configurar definitivament l’abast i el contingut final dels ajuts, cosa que ja deixa entreveure que el procés d’atorgament i reingrés no serà ràpid. Cal insistir que la urgència hauria de ser, juntament amb la quantitat i la universalitat, el punt clau d’aquesta mena d’operació de rescat. Però fallen els dos últims punts i fins i tot en el primer ja hi ha dubtes.
Una de les consideracions que es fan –de simple sentit comú– és que no té gens de sentit aplicar un doble criteri de mesura: per una banda, el de la reducció de facturació i, per una altra, el sectorial del CNAE. Perquè d’això se’n poden derivar moltes injustícies en la qualificació d’empreses que també han perdut activitat. I hom es fa la pregunta lògica: per què una empresa que ha perdut un 40% de facturació d’un sector és més susceptible de ser ajudada que una altra que ha perdut el mateix 40% en un sector diferent? I fa esment del sector del lleure, per exemple, que ha estat obligat a tancar… i no forma part dels sectors a ajudar. No té explicació, perquè la crisi, directament o indirecta, té el mateix origen en tots, és a dir, la pandèmia.
Un dels aspectes que més criden l’atenció del col·lectiu d’autònoms és el repartiment de les ajudes, que ha de passar per un embut amb dos condicionants. El primer, que dependrà del repartiment de la dotació entre comunitats autònomes; i el segon, que dependrà de la distribució de la dotació de cada comunitat entre les seves empreses. Quant al primer punt, sembla que si s’apliquen els criteris del ReactEU, a Catalunya li tocarà un 17,1%, que ja vam titllar d’insuficient en píndoles anteriors. Però en el segon es passa tota la responsabilitat a la Generalitat, sense cap criteri de repartiment, més enllà de centrar-se en els sectors inclosos en el decret. Com ho farà? Evidentment, no en sabem res.
Rius es demana: “Si l’Agència Estatal de l’Administració Tributària ja té les dades de pèrdua de facturació, per què no es fa servir aquest criteri únic, més senzill i més ràpid per a repartir els diners?” I tot seguit apunta una qüestió que pot ser una font d’injustícia: “Entenem que els diners que vagin a cada comunitat són una partida pressupostària tancada, sense possibilitat de transferències entre si. Per tant, pot passar que hi hagi comunitats amb capacitat de repartir més diners per empresa que unes altres, segons la realitat de cada una.” És a dir, que en una comunitat on haguessin perdut diners poques empreses i, per tant, menys castigada, aquestes empreses podrien rebre molts més recursos que les que pertanyen a una comunitat més castigada, pel sol fet de ser més empreses a repartir. Sembla que no és prou ben pensat i és més lògic el criteri alternatiu que proposa Rius…
El segon aspecte que l’AUTCAT considera preocupant és la reestructuració bancària, car no hi ha res definit més enllà de l’anunci de destinar-hi 3.000 milions d’euros i que les empreses hauran d’haver sol·licitat prèviament l’ajornament o la moratòria dels crèdits ICO. Tota la resta encara ho ha de definir el consell de ministres. I, finalment, en relació amb la dotació de 1.000 milions d’euros per a un fons de recapitalització, sabem que serà gestionat per COFIDES, d’acord amb uns criteris d’elegibilitat que farà el consell de ministres espanyol i que, a hores d’ara, ni se saben ni hi ha notícia de quan els decidiran.
Ve’t ací el panorama. Entre més consideracions, totes aquestes llacunes que caldrà omplir abans del repartiment tenen per conseqüència un retard a l’hora de fer arribar els diners a les butxaques dels qui més els necessiten. “L’administració es revela com un gran monstre poc eficient i que alenteix l’aplicació de qualsevol mesura que podria tenir un benefici directe en les empreses per la complexitat de la tramitació”, diu la nota. I fa un pas més enllà i critica la deixadesa de les autoritats. “Ha passat tot un any per a haver definit processos i canals eficients i àgils per a ajudar els autònoms i les pimes. I no s’ha fet.”
La conclusió de tot plegat és que a Catalunya hi arribaran molts menys diners dels necessaris i, a l’hora de repartir-los, la Generalitat –veurem amb quins criteris– es trobarà entre l’espasa i la paret, perquè haurà de distribuir misèria a cada empresa afectada i, proporcionalment, els que tocaran menys diners seran els més petits, microempreses i autònoms. Però això no és pas nou, oi?
