Es quadrupliquen les consultes a l’Hospital de Bellvitge per l’ús excessiu dels videojocs

Tot i que en la darrera dècada la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB) ha rebut un nombre creixent de consultes relacionades amb l’ús excessiu dels videojocs, des del 2021 les xifres s’han disparat. Concretament, en el darrer any, aquest tipus de consultes han passat del 3,5% del total al 15,4%. Segons els especialistes, aquest fort augment podria ser una de les conseqüències del confinament per la covid-19 en la salut mental a mitjà i llarg termini. La majoria dels estudis apunten que els videojocs de caràcter massiu, en línia, de rol i multijugador —coneguts com MMORPG— són els que més problemes generen.

Els videojocs són entretinguts, motivadors, estimulants i divertits. Un ús abusiu, però, pot esdevenir en un trastorn important. L’addicció als videojocs és una realitat clínica. De fet, la darrera evidència científica assenyala que aproximadament un 3% de la població està subjecta a patir aquest tipus d’addicció comportamental, amb conseqüències greus en l’àmbit personal, familiar, social, laboral o acadèmic.

Segons l’equip de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals (sense substància) de l’Hospital de Bellvitge els senyals d’alerta són la rellevància en la vida de la persona, la pèrdua d’autocontrol i l’abandonament d’altres activitats socials, lúdiques i laborals/escolars. “Fins que pacients i famílies no reconeixen que la passió pels videojocs és en realitat una addicció, no acudeixen a les consultes als dispositius assistencials i associacions d’autoajuda, i poden passar mesos”, explica Susana Jiménez, cap de la unitat i investigadora de l’IDIBELL.

Jiménez assenyala que tot i que el risc problemàtic de l’ús dels videojocs s’ha associat tradicionalment al gènere masculí, cada cop reben més consultes de noies.

“En el context adequat i amb un patró d’ús saludable, els videojocs poden ser educatius, augmentar determinades capacitats i habilitats, millorar l’autoestima i les relacions socials i fins i tot practicar idiomes. Però, alhora, hem de reconèixer i prevenir l’impacte negatiu que poden tenir arran d’un ús abusiu, i com a societat hem d’assumir de forma compartida la responsabilitat de promoure l’ús saludable de les noves tecnologies”, insisteix Susana Jiménez.

Les ‘caixes de botí’, la fina línia entre la ludopatia i els videojocs

Alguns videojocs permeten comprar ‘loot boxes’ (caixes de botí, en català), que són ítems virtuals que produeixen recompenses aleatòries quan són ‘comprades’, sigui amb hores de joc o bé pagant un import real en diners.

Des del punt de vista psicològic, “hi ha similituds entre l’addicció als jocs d’atzar i aquest tipus videojocs, ja que encoratgen el fet de gastar diners en ítems que no són comprats, sinó producte d’un algoritme informàtic”, segons l’experta en joc patològic de l’Hospital de Bellvitge.

La incertesa i l’excitació de comprar aquestes ‘caixes de botí’ facilita la repetició de l’hàbit de buscar la recompensa desitjada. Com en els jocs d’atzar, el reforç positiu del premi té un patró intermitent i variable (amb un resultat desconegut), i cada cop es gasten més diners en un intent de compensar el que s’ha invertit. Alguns autors argumenten que les ‘caixes de botí’ poden representar la transició d’un ús de videojocs saludable a un ús problemàtic, o fins i tot la transició als jocs d’atzar.