El català és divertit: el missatge del nou llibre del Paraulògic per a infants

El Paraulògic va ser dissenyat per a un públic adult, però –com evidencia l’acollida que ha tingut a les escoles del país– també ha fet forrolla entre els infants. Empès per aquesta acollida arriba El quadern del Paraulògic (Ara Llibres), un volum amb què Cristina Serret i Jordi Palou volen acostar el joc als més menuts i, de retruc, fer-los entendre que el català, com diu la portada del llibre, és divertit.

En parlem amb Serret, que presentarà el llibre demà a les 12.00 a la Casa del Llibre del passeig de Gràcia, a Barcelona.

Una sorpresa a cada pàgina

El quadern del Paraulògic és organitzat en setze seccions, corresponents als setze jocs exclusius que conté el volum. A partir de cadascun d’aquests ruscs únics, es despleguen més de mitja dotzena de passatemps i envits lingüístics que varien de l’una secció a l’altra. A la primera, per exemple, el lector hi trobarà jocs com ara una sopa de lletres. I a la segona haurà de resoldre uns mots encreuats.

L’estructura és semblant a la d’El llibre del Paraulògic, que ja ha venut més de sis mil exemplars i passa per la tercera edició. En el cas del quadern, tanmateix, els passatemps van orientats a un públic clarament infantil i solen tenir un component gràfic important, amb il·lustracions de Maria Miró. A la tercera secció, per exemple, es demana al lector que trobi la sortida d’un laberint i, tot seguit, escrigui el nom dels dos animals que hi han restat atrapats. “Hi ha algun joc que es va repetint, sí, però n’hi ha molts i de molt diferents. I com que les il·lustracions van canviant, cada rusc és una sorpresa: a banda d’anar farcit de paraules, què portarà?”, explica Serret.

Aprendre llengua tot jugant

Tots aquests entreteniments tenen una finalitat didàctica: “Els donem claus perquè descobreixin paraules que potser ells tots sols no trobarien al rusc, però quan resolen un enigma, per exemple, s’adonen que aquesta paraula o aquella també hi eren, al joc”, diu. I afegeix: “És un llibre que et dóna molta agilitat mental, que t’amplia l’univers lèxic lúdicament.”

“Als ruscs que surten al llibre hem mirat que hi hagi paraules fàcils, divertides, que els nens puguin trobar”, diu Serret. Però això no vol dir que els Paraulògics del llibre no puguin ser difícils de resoldre: “En cada rusc hi ha potser un centenar de mots; hi ha paraules que són d’adult”, matisa. És per això que assenyala que el llibre, en última instància, s’adapta el nivell del lector. “És difícil de trobar el nivell del joc, perquè nosaltres entenem que hi poden entrar de nens de sis anys a nens de dotze o tretze”, diu.

I afegeix: “Per això hem mirat que el nivell estigués una mica repartit; hi ha nens que potser diran que és molt fàcil, aquest joc, i després passaran de pàgina i en trobaran un que els costarà més. La gràcia és que poden començar des de molt avall i anar pujant, segons les seves capacitats.”

Serret destaca que una de les poques seccions que hi apareixen recurrentment és la “paraula difícil”, en què es demana al lector que trobi, a partir de la definició, un dels mots més atípics que es poden formular amb les lletres del Paraulògic. “En cada rusc hi ha paraules que els nens no han sentit mai, o que fan servir molt poc. Doncs traguem-les a la llum, que els nens vegin que el món del vocabulari és molt més extens”, assenyala Serret.

Per a fills i per a pares

El quadern del Paraulògic és pensat per a nens, però els pares també hi poden jugar. I és que tots els Paraulògics que hi apareixen també són disponibles en versió digital; s’hi pot accedir amb els codis QR que hi ha al final del llibre.

“Crec que és un llibre que poden compartir pares i fills: per exemple, el pare llegeix l’enunciat i el fill fa els exercicis, o bé el nen fa un dels Paraulògics del llibre mentre el pare el fa al telèfon –diu Serret–. És un joc doblement interactiu. Trobo que poder enllaçar el paper amb el món digital és una idea molt interessant.”

“El català és divertit”

Com el joc en què s’inspira, El quadern del Paraulògic és tant un llibre lingüístic com un llibre sobre la llengua. L’eslògan que apareix a la portada, “el català és divertit”, és tota una declaració d’intencions. “Aquesta és l’essència del llibre, descobrir que jugar amb les paraules i les lletres és molt divertit”, diu Serret. “La intenció és que els nens vegin que la llengua catalana pot ser molt divertida, i que de fet ho és.”

El llibre és farcit de petites idees i recordatoris sobre el català: en una pàgina es recorda que les seves xarxes socials preferides dels nens també tenen versió en català, per exemple; en una altra són convidats a visitar la Viquipèdia, la versió en català de la Wikipedia. “Volem fer-los entendre que fer servir el català habitualment és la cosa més normal del món: que si som catalans, parlem català.” Serret acaba dient: “I si aquest llibre serveix de porta al català, doncs nosaltres encantats.”