Quadern del carrer de la vinya: mare, jo vull ser cuinera

La meva filla, que té set anys, diu que vol ser cuinera. M’estranya, perquè tot i que és una nena de vida, que menja de tot, frueix amb els gusts extremats, no posa mai els peus a la cuina. Tampoc mira mai aquell famós programa televisiu líder d’audiència. Li pregunto per què vol ser cuinera. Em respon: ‘Per què m’agrada menjar.’ Insisteixo: I com t’imagines que és un cuiner? Aleshores diu: ‘M’imagino que quan ha acabat de fer un plat surt content de la cuina, perquè li ha sortit bé i li ha quedat bo.’ I encara li pregunto: Coneixes el nom d’algun cuiner? I diu: ‘l’àvia’.

Així que la meva filla té de referent culinari la seva àvia. Això és un clàssic i m’agrada que no es perdi. L’àvia cuina bé, fa un menjar gustós. Però el que em crida l’atenció i també m’agrada de tot el que em diu (més enllà de l’àvia) és que la imatge que ella té d’un cuiner és d’una persona creativa, contenta, que comparteix allò que fa, que li ha sortit bé i és bo. Però diria que aquest concepte, que té atributs de creador, de persona neta i polida, i no bruta i greixosa, i per això atrau, té a veure amb l’alta consideració que des de fa vint anys ha assolit el món de l’alta gastronomia, de prestigi, de creació.

Recordem-ho: això va començar amb elBulli i Ferran Adrià, a mitjans dels noranta. Les cuines es van obrir, es van convertir en espais nets i poc bulliciosos, ordenats. I la figura del cuiner d’avantguarda es va associar a geni, investigador, un nou alquimista, creador, experimentador dels sentits i de prestigi internacional. I no només fou elBulli que va començar a marcar tendència, també va anar acompanyat d’altres restaurants, com el Celler de Can Roca, dels germans Roca, o el Sant Pau de Carme Ruscalleda, o el Racó de can Faves, del desaparegut Santi Santamaria… Durant tota la primera dècada del segle XXI es va anar covant aquesta nova consideració del cuiner i de l’alta cuina.

Amb tot, alguna cosa ha canviat en aquests últims anys. Aquest abril, mentre feia la crònica del dia de Sant Jordi i anava per les parades de llibres del centre de Barcelona, trobant escriptors i vivint la festa literària, vaig entrebancar-me amb el cuiner Ferran Adrià, que presentava el llibre T’ho explico a la cuina, un volum enfocat als infants. No vaig deixar passar l’oportunitat per poder-hi conversar uns minuts. Li vaig recordar les cues del Sant Jordi d’uns anys abans, quan va presentar el fantàstic volum El menjar de la família, sobre les receptes dels plats que menjava l’equip d’elBulli, i el que em va dir va ser això: ‘la gran diferència entre aquell 2012 i avui és que fa quatre anys els nens no volien cuinar i avui sí. El programa ‘Masterchef‘ ha marcat una diferència brutal.’

Això em fa pensar en la maleïda banalització de la cultura, sobre els límits de l’ús mediàtic de la cultura, que tan bé ens ha explicat Joan B. Minguet Batllori en els seus articles. Perquè en la gastronomia això també ha passat, doncs, si fem cas de les paraules de Ferran Adrià i dels valors dubtosos del programa ‘Masterchef’. Però jo vull creure que la meva filla vol ser cuinera perquè una colla de cuiners compromesos i des de l’excel·lència han fet possible que tinguem una nova percepció d’aquest ofici, d’aquest món dels sentits, des de la creació i la netedat.

I això ara ve a to, perquè aquests darrers dies han coincidit una bona colla d’esdeveniments que reforcen la meva creença. N’enumero uns quants: a Barcelona s’acaben d’inaugurar dues exposicions protagonitzades per cuiners d’avantguarda. La primera, precisament creada per Ferran Adrià, ‘Sapiens, comprendre per crear’, al Cosmocaixa. Una exposició on Adrià reflexiona sobre el procés creatiu a través del tradicional pa amb tomàquet. L’altra exposició, al Palau Robert, concentra l’evolució del restaurant El Celler de Can Roca, que celebra trenta anys, a través de la combinació de les tres personalitats dels germans Joan, Josep i Jordi Roca, ‘El Celler de Can Roca, de la terra a la lluna‘. Aquesta setmana també s’han donat a conèixer les noves estrelles Michelin per als restaurants de l’Estat Espanyol i Portugal. La ciutat que ha acollit l’acte ha estat Girona i s’ha fet al Mas Marroch, espai per a convencions dels germans Roca. Més de quatre-cents convidats i un centenar de periodistes internacionals acreditats. També al Mas Marroch, i de la mà del sommelier Josep Roca, es va celebrar fa uns dies ‘La festa de les persones del vi’, que va aplegar alguns dels personatges del món de vi internacional de més prestigi. Un acte que marcarà el relat del món del vi mundial. També aquesta setmana s’ha presentat la Guia de vins de Catalunya, al Liceu. I, per acabar, però no menys important, al contrari, aquest mes Ferran Adrià ha presentat els últims set volums del catàleg general d’elBulli i d’aquesta manera completa tot l’obra d’aquest restaurant ja mític. Són 1.846 plats, vint-i-cinc anys documentats temporada per temporada amb els plats creats i les tècniques utilitzades. I, certament, això no és banal.