03.09.2016 - 02:00
|
Actualització: 03.09.2016 - 12:07
L’objecte trobat és un dels punts de partida de la creació artística. Miró n’era un dels mestres i bé que s’explicava en l’exposició Miró i l’objecte, de la Fundació Joan Miró de Barcelona l’any passat. L’objecte com a element de subversió contra la pintura, l’objecte camí de l’escultura, l’objecte com a expressió poètica…
L’exposició 25+2 Palmadotze art, vi i paisatge, que aquests dies es pot veure al VINSEUM fins al 2 d’octubre, té com a motor l’objecte. Però no es tracta de l’objecte trobat sinó d’un objecte donat, que vol dir un encàrrec o vol dir uns límits. M’explico: Fa dos anys, el 2014, la mítica galeria de Vilafranca Palmadotze feia vint-i-cinc anys. Era mítica, perquè va aconseguir una qualitat expositiva durant un quart de segle que, fora la metròpolis, és d’una gran raresa. Per Palmadotze van passar Tàpies, Brossa, Plensa, Ràfols Casamada, Guinovart, Perejaume…
De feia poc, el 2013, Palmadotze s’havia traslladat de seu. Havia deixat el cèntric carrer de la Palma número 12 de Vilafranca per anar a la masia Mas Pujó, a la carretera dels Monjos. La nova ubicació va portar Pilar Carbonell, propietària de la galeria, a vincular el món de l’art amb el paisatge vinícola. El Mas Pujó és un celler i es troba enmig de vinyes. Ella, que prové d’aquesta família de vinyaters, de sempre que ha relacionat tots dos mons: amb el canvi de mil·lenni, va impulsar el Festival Arts Penedès 2000, implicant diversos cellers i artistes que van fer intervencions a les vinyes i cellers. I, la més recent, aquest juliol, amb el Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola, han organitzat la proposta Via Vinya: a partir de la màxima “Cada home és un artista”, de Josep Beuys, van preguntar a la gent del Penedès com veia el seu paisatge, si els agradava, què havia perdut, quin futur tenia la vinya… I el suport el van trobar fotografiant el paisatge.
Però tornant a l’exposició 25+2 Palmadotze art, vi i paisatge del VINSEUM, aquesta exposició també té l’origen a la galeria Palmadotze: tal com deia, el 2014, arran de la celebració dels 25 anys de Palmadotze, Pilar Carbonell va proposar als artistes que havien passat per la galeria que fessin una intervenció en una botella bordelesa buida i transparent, la que ella els facilitava. Totes les ampolles eren iguals. La crida va obtenir la resposta de 83 creadors, que van retornar l’ampolla intervinguda.
És l’aplec d’aquestes 83 ampolles les que mostra ara el VINSEUM i com que fa dos anys que es va realitzar la intervenció i l’exposició original, d’aquí ve aquest títol enigmàtic, 25+2. Les ampolles només van acompanyades del nom de l’artista que les ha fet. I així trobem artistes com ara Antoni Llena, Eugènia Balcells, Hanna Collins, Miralda, Muntadas, Benet Rossell, Carles Pazos, Sergi Aguilar, Artigau, Alfons Borrell, Evru, Jordi Fulla, Martí Guixé, Robert Llimós, Mariona Moncunill, David Ribas, Àngels Ribé, Riera i Aragó, Serra de Rivera, David Ymbernon, Plantalech, M. Assumpció Raventós…
Tal com observa el responsable d’activitats del VINSEUM, Jordi Ribas, cal mirar la mostra amb el punt de broma que es mereix, perquè amb l’ampolla cada artista ha fet el que ha volgut: Antoni Llena la va omplir d’aigua; Carles Pazos la va llançar al contenidor de vidre i mostra l’acció en dues fotografies; Benet Rossell hi va introduir una tira de cel·luloide amb un grapat de fotogrames que no sabem de quin dels seus films van sortir… Jordi Ribas també em fa notar que l’exposició es podria entendre com un joc d’endevinalles, perquè les ampolles no porten títol, i això és una intenció volguda, la de no donar pistes sobre els artistes.
El vincle del vi amb els creadors és antic i fecund. I és imprescindible, per a tots dos, però especialment pel món del vi, que els creadors fan encara més mític, misteriós i essencial del que és per naturalesa. I si no, només cal llegir les paraules de Baudelaire que encapçalen l’exposició: “Una nit, l’ànima del vi cantava en les ampolles… una cançó plena de llum i de fraternitat˝.
