05.09.2022 - 19:50
Avui ja prevèiem prou que el dia no començaria bé. D’ençà de divendres a la nit sabíem que Putin havia decidit de tancar l’aixeta del gas a Alemanya i s’esperava amb un cert neguit la reacció dels mercats. I ho han fet tal com es pronosticava… Cap sorpresa, però moltes incògnites. L’explicació que han donat els russos fa pensar que la cosa va molt de debò, perquè culpen directament els occidentals del tancament. Però no s’esperava que a migdia l’aliança OPEP+ –encapçalada per l’Aràbia Saudita i Rússia i integrada per vint-i-tres estats–, acordés una reducció de 100.000 barrils diaris en l’oferta petroliera oficial a partir del primer d’octubre, per la por que un fre de l’economia mundial pugui reduir la demanda. La resposta dels mercats a aquestes dues decisions ha estat lògica. El preu del gas ha pujat d’un 35% (un 400% en un any) i el del petroli, més del 4%. Mentrestant, les borses s’enfonsaven i l’euro davallava per sota dels 0,99 dòlars, la cotització més baixa en vint anys.
En relació amb el gas, el comunicat de Gazprom era molt clar: “Anunciem la suspensió completa del trànsit de gas a través del gasoducte Nord Stream 1 per una fuita d’oli detectada durant el manteniment de l’única estació compressora encara en funcionament. Fins que no es repari aquesta avaria, el trànsit de gas resta completament suspès.” I afegia: “La reparació de les turbines del Nord Stream en una fàbrica especialitzada (Siemens) ara és impossible a causa de les sancions occidentals.” I així tancava el cercle.
A Alemanya hi ha una preocupació màxima en aquests moments. L’autoritat reguladora dels mercats de xarxes alemanya veu senyals preocupants en el consum privat de gas i adverteix que els esforços d’estalvi podrien ser insuficients per a passar l’hivern sense racionament. Per exemple, s’ha adonat que els consumidors privats han augmentat lleugerament el consum de gas la primera setmana de setembre, que ha estat una mica més freda. La por és que encara no tothom sigui conscient que per evitar el racionament a l’hivern tot depèn del comportament de les llars. Segons les estimacions, cal estalviar un 20% de gas a tots els sectors respecte dels anys anteriors, un objectiu que la indústria ja ha aconseguit.
Quant al petroli, tot i que la retallada en el subministrament (que s’executarà a l’octubre) és simbòlica, el problema de futur és que deixa veure unes intencions molt clares i preocupants per als països importadors. L’OPEP ha deixat de banda els augments de producció, dels quals parlava fins ahir, i ara podria centrar-se en les retallades, per assolir el que ells anomenen “estabilitat de preus i dels mercats de cru”. En el fons, la decisió és un gran triomf de Rússia, que s’assegura més oxigen per a finançar (perquè li financem) la guerra els mesos vinents.
I tot això ha passat el mateix dia que s’ha publicat l’índex dels directors de compres (PMI) corresponent a l’agost, referit als serveis i a la situació global, sobre els països de la zona euro. Tampoc no ha estat positiu. Les darreres dades de l’índex revelen que l’economia del sector privat de la zona encara es va contreure més el mes passat: el sector serveis va seguir la tendència del sector manufacturer i va registrar una caiguda de l’activitat. La contracció va ser particularment marcada a Alemanya, l’economia més gran de la zona euro.
Un segon mes de deteriorament de les condicions empresarials a la zona euro augmenta la possibilitat que el PIB general baixi el tercer trimestre. A l’agost l’activitat total va caure a un ritme accelerat i les empreses i les cases particulars van reduir les despeses enmig de l’augment de la inflació i la creixent incertesa sobre les perspectives econòmiques.
I fa un avís per als mesos vinents. Tot i que el ritme de declivi en general continua essent modest, proporcional a una caiguda del PIB a una taxa trimestral de només el -0,1%, les últimes dades indiquen que l’economia travessa el període més feble en nou anys, excloent-ne les desacceleracions durant el punt més intens de la pandèmia. Mirant al futur, un augment del ritme de pèrdua de noves comandes a l’agost fa pensar que l’activitat total es pot alentir més al setembre. Moltes empreses ja retallen les contractacions, per diverses raons: les vendes han estat més minses que no preveien, els costs són creixents i ha augmentat la inquietud sobre les perspectives de creixement futur.
Si Alemanya no tira el tren, a tota la zona euro el risc s’enfila. Els PMI dediquen també un report a l’estat espanyol, per a dir que l’economia es va encaminar cap a l’estancament durant el mes d’agost, perquè el sector dels serveis va seguir la tendència del manufacturer i va registrar un creixement marginal. De fet, les variacions dels volums de noves comandes ja han esdevingut negatives. En aquest punt, les empreses van observar que les vendes, tant les internes com les de l’estranger, van ser més baixes. Preocupa, sobretot, que les noves comandes d’exportació baixessin per segon mes consecutiu i a un ritme més pronunciat que no el de les noves comandes en general. De moment, per posar un contrast amb la dada que avança per al PIB de la zona euro (-0,1%), l’AIReF avui ha estimat que la baixada del PIB espanyol el tercer trimestre seria d’un -0,5%.
En vista de tot plegat, hom no sap què desitjar: que s’acabi aviat aquest estiu o que comenci la tardor…
