21.02.2022 - 21:18
|
Actualització: 21.02.2022 - 22:18
El president rus, Vladímir Putin, ha anunciat el reconeixement de la República Popular de Donetsk i de la República Popular de Lugansk. La decisió és la ratificació del projecte de llei aprovat per la Duma Estatal, la cambra baixa de l’Assemblea Federal de Rússia, de reconèixer aquests territoris pro-russos que han declarat la seva independència respecte d’Ucraïna.
Arran d’aquesta decisió, ara s’haurien d’instaurar les bases legals per a establir relacions amb aquestes dues entitats, que fins ara no tenien el reconeixement de cap estat. Tot això passa en un moment de màxima tensió en aquestes regions del Donbass, amb un augment del conflicte entre les forces pro-russes i l’exèrcit ucraïnès, que ha causat una evacuació en massa en aquestes regions i una crisi internacional entre l’OTAN i el govern rus.
Les quatre situacions possibles d’una guerra contra Ucraïna
La República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk, situades a l’extrem oriental d’Ucraïna, s’escindiren unilateralment del país l’any 2014, durant la revolució de Maidan. Si bé no les reconeixia formalment, el règim rus ha ofert ajuda econòmica i militar a sengles governs d’ençà que proclamaren la independència.
Rússia té desplegat un important contingent de tropes a la frontera est d’Ucraïna, just al costat del Donbas. El conflicte en aquest territori es va intensificar la setmana passada amb bombardeigs i l’evacuació de civils. Moscou també ha enviat efectius al sud de Bielorússia, una frontera que queda molt a la vora de Kíev. Per la seva banda, l’OTAN i els Estats Units han reforçat el seu desplegament militar al flanc oriental d’Europa, especialment al Mar Negre, el Mar Bàltic, Romania i Bulgària.
La proclamació de les repúbliques al Donbass
La situació a Ucraïna va ser força estable d’ençà de la independència i fins al 2013, tot i haver una part de majoria russòfona al sud-est del país. No obstant això, tot va canviar el novembre del 2013, quan van esclatar grans manifestacions pro-europees a Kíev, per a demanar que Ucraïna abandonés l’esfera russa i s’acostés a la Unió Europea i a l’OTAN. El 16 de març de 2014, el president pro-rus d’Ucraïna se’n va anar del país. Tot seguit es va organitzar un referèndum d’autodeterminació a Crimea que va resultar favorable a la integració a Rússia.
A l’abril, una part de dues de les regions d’Ucraïna frontereres amb Rússia i amb una forta població russa (Donetsk i Lugansk) van proclamar la independència i van proposar d’unir-se a Rússia, fet que originà a una guerra amb l’exèrcit ucraïnès. A l’agost tropes russes van entrar en territori ucraïnès adreçant-se cap a Mariúpol, però al cap d’un mes es va signar un tractat de pau a Minsk, que no ha acabat de ser mai respectat.
El Kremlin acusa Ucraïna de la situació al Donbass
La decisió de Putin es pren l’endemà de mantenir una conversa telefònica amb el president francès, Emmanuel Macron, en la qual van acordar de treballar per aconseguir un alto el foc a la zona del Donbass, a l’est d’Ucraïna.
Una de les principals demandes de Putin era que s’implementés el protocol de Minsk, del 2015, que havia d’acabar amb la guerra a la regió i en el qual les autoritats ucraïnesos es comprometien a promoure una reforma constitucional que inclogués l’autonomia per a les regions de Donetsk i Lugansk. La reforma seria molt impopular a Ucraïna i mai s’ha arribat a iniciar. La decisió del dirigent rus trenca ara el marc de l’acord de conflicte congelat d’ençà del 2015.
Putin va expressar ahir al president francès la seva “gran preocupació” pel fort deteriorament de la situació al Donbass, però ha assegurat que el motiu de l’escalada de la tensió a la zona eren les “provocacions” de les forces de seguretat d’Ucraïna.
