21.07.2022 - 19:50
|
Actualització: 21.07.2022 - 20:28
El gasoducte Nord Stream 1, que connecta Rússia i Alemanya, s’ha reobert amb puntualitat, tal com s’havia previst, a les 7.00, hora de Moscou (6.00 a Catalunya). S’ha reiniciat, després de deu dies de tasques de manteniment. “Funciona”, ha dit el portaveu de la companyia, sense especificar la quantitat de gas lliurada. No cal dir que el govern alemany –i la resta d’Europa– han respirat alleujats, en veure esvair-se el temor que Moscou no tornés a obrir el gasoducte després de les obres previstes. El dia començava bé.
La quantitat de gas que circulava per la canonada sota la mar Bàltica era aproximadament el 30% de la capacitat màxima de la conducció, ha dit ràpidament per Twitter Klaus Müller, president de l’agència federal de xarxes alemanya, segons l’agència Efe. Després s’ha parlat del 40%. Recordem que abans de començar el manteniment anual del gasoducte, l’11 de juliol passat, el Nord Stream subministrava 67 milions de metres cúbics de gas el dia, que correspon al 40% de la seva capacitat. Això, després d’haver reduït el flux al juny en dues tandes: primer d’un 40% i més tard d’un 33%, per dificultats amb els equips de bombament i fallades tècniques en motors.
Rússia va indicar que, per un seguit de motius, actualment només funcionaven dues turbines a l’estació compressora de Portovaia, a la regió de Leningrad. I Putin ja va advertir abans-d’ahir que podien sorgir, fins i tot la setmana vinent, noves dificultats si un motor –que és reparat a la planta de Siemens del Canadà– no és tornat a temps. Aleshores, només hi hauria una turbina en funcionament, cosa que obligaria a reduir a la meitat el flux d’abans del manteniment, és a dir, a uns 30 milions de metres cúbics diaris. Compte amb l’avís!
Putin fa tots aquests advertiments per mantenir la tensió i recordar a Europa que, amb el gas, continua tenint la paella pel mànec, malgrat les sancions, que, cada vegada més, sembla que només li fan pessigolles. L’obertura de l’aixeta d’avui deixa moltes incògnites a la rebotiga. Tantes, que França continua anticipant que Rússia tallarà totalment el subministrament de gas a Europa, malgrat el restabliment dels fluxos d’aquest matí, i ja es prepara tot augmentant les reserves i amb un dispositiu que preveu de reduir temporalment l’ús a empreses grans consumidores d’energia. “Continuem esperant que Rússia talli el gas en direcció a Europa en qualsevol moment, potser aquesta tardor o aquest hivern”, ha dit el portaveu del govern, Olivier Veran, aquest matí a France Info.
Però avui han passat més coses. Després de perdre el suport de part dels seus socis al senat, Mario Draghi, primer ministre d’Itàlia, ha presentat la dimissió, com ja va fer la setmana passada, per bé que llavors fou rebutjada pel president de la república, Sergio Mattarella. Avui Mattarella sí que la hi ha acceptada.
Automàticament, l’alta tensió política es propagava cap als mercats financers. La prima de risc (diferència entre el rendiment del bo a deu anys italià i l’alemany) s’enfilava fins a 232 punts bàsics (ha acabat a 245), amb un augment de 19 punts respecte del tancament d’ahir. Les taxes dels països “perifèrics” també pujaven, però no tant: 6 punts el grec (ha acabat en 9) i 7 punts l’espanyol (ha acabat en 2). La borsa italiana també ha baixat després de la dimissió de Draghi, d’un 2,5% (al final la caiguda s’ha amorosit). Al matí, els inversors es feien creus de què podia passar en cas que Christine Lagarde presentés a la tarda un pla poc convincent per evitar la fragmentació financera de la zona de l’euro, perquè això podia contribuir a una nova ampliació dels diferencials de rendiment.
Tenen moltes tecles a tocar i, per això, les prevencions dels mercats tenen raó de ser. Itàlia ha de fer front a qüestions crítiques, tant del punt de vista geopolític (guerra a Ucraïna i tensions en les relacions diplomàtiques amb Rússia), com de l’econòmic (crisi energètica, necessitats dels fons europeus, llei pressupostària, prima de risc i temor de recessió) i el sanitari (campanya de vaccinació de la quarta dosi). Un panorama molt complicat per a afrontar sense govern.
I ha arribat la tarda. Finalment, sembla que han guanyat els falcons del consell del BCE i s’ha optat per la pujada més dura entre les que s’especulaven aquests últims dies. El BCE ha decidit d’apujar els tres tipus d’interès oficials de 50 punts. La inflació, que ha remuntat a la zona euro fins al 8,6% al juny, i la fermesa dels americans, que opten decididament per jugar fort contra els preus (9,1%), han decantat la balança de la decisió. En conseqüència, els tipus d’interès de les operacions principals del BCE són aquests: els de finançament i els tipus d’interès de la facilitat marginal de crèdit i de la facilitat de dipòsit augmentaran fins al 0,50%, 0,75% i 0,00%, respectivament, amb efectes a partir del 27 de juliol. Dit d’una altra manera, ara sí que ja podem dir ben alt que es posa fi a l’era dels tipus negatius. Segons Lagarde, a les pròximes reunions del consell de govern, caldrà normalitzar més els tipus d’interès. Tanmateix, ha reconegut que allò que passi al setembre dependrà de les dades.
I encara faltava la segona part: a veure què faria el BCE per evitar les pujades de les primes de risc als països més endeutats de la zona euro. Ha presentat l’anomenat Instrument de Protecció de la Transmissió (TPI), el mecanisme amb què espera que les primes de risc dels països perifèrics es mantinguin estables, malgrat l’enduriment de la política monetària. La solució presa no té cap misteri. La institució ha obert la porta a compres de bons sense límits –per mirar de foragitar els especuladors a la baixa– si bé els països beneficiats hauran de complir un seguit de criteris per sortir beneficiats d’aquest suport.
Durant la conferència de premsa posterior a la decisió del BCE, la presidenta de l’organisme ha aclarit una mica l’instrument. “Tots els països [de la zona de l’euro] poden ser elegits per al TPI”, ha dit. I ha afegit que està destinat a pal·liar els riscs de tots els països de la zona. Això sí, aquest instrument –ha dit– s’activarà en determinades circumstàncies i quan el consell de govern decideixi que un país és elegible per al TPI hi intervindrà i no hi haurà límits.
Així mateix, ha definit els quatre criteris per a activar el TPI. El primer, que el país compleixi els requisits fiscals de la UE i que s’hi adapti (recordeu els “homes de negre” de la crisi anterior?). Això, per als països més endeutats, és una espasa de Dàmocles al damunt i possibles retallades de despesa internes. El segon té molt a veure amb el primer: que al país no hi hagi desequilibris macroeconòmics greus. El tercer fa referència a una trajectòria sostenible del deute. I, finalment, que segueixi unes polítiques macroeconòmiques sota les recomanacions de les institucions europees.
La veritat és que no calia pensar gaire, perquè aquest fons ja el coneixíem. La compra indefinida de bons, per salvaguardar que no es disparin les primes de risc, depèn d’unes condicions establertes –els criteris esmentats– i, és clar, sotmeses a una vigilància severa. Caldrà veure la lletra petita. Però és cert que no és ni cap invenció ni cap sorpresa. Simplement, un avís als especuladors que darrere dels bons sempre hi haurà el BCE, com a garant per si juguen a la baixa, la qual cosa els pot fer perdre molts diners. Una manera perquè no hi entrin, vaja. Això sí, caldrà veure les condicions que posen als països afectats, fil per randa.
