14.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 14.03.2024 - 21:42
The Washington Post · Robyn Dixon
El president rus, Vladímir Putin, guanyarà per cinquena vegada diumenge en unes eleccions controlades que comencen avui i s’allargaran tot el cap de setmana. Això li permetrà de romandre en el poder fins el 2030 o el 2036, en cas de tornar-se a presentar-se.
Sigui com sigui, molts analistes creuen que l’autòcrata, de setanta-un anys, governarà aquesta nació de 146 milions d’habitants tota la vida.
Però això no hauria de ser així. D’acord amb la constitució russa, el mandat de Putin s’havia d’haver acabat el 2008. Va ser aquell any que Putin, en una mena de “gat per llebre” polític, va intercanviar el càrrec amb el primer ministre d’aleshores, Dmitri Medvédev, que exercí de president fins el 2012. Aquell any, Putin tornà a la presidència, cosa que desfermà una onada de protestes que, tanmateix, no va aconseguir canviar res. L’any 2020, Putin va modificar la constitució en una votació nacional farcida d’irregularitats que li va permetre d’optar, pel cap baix, a dos mandats de sis anys cadascun.
Durant la seva etapa al capdavant de Rússia, Putin ha centralitzat el poder a l’entorn, ha envaït Geòrgia i Ucraïna i ha destruït l’oposició. Els dos dirigents més carismàtics del moviment han mort durant el seu mandat: Borís Nemtsov va ser abatut prop del Kremlin l’any 2015, i Aleksei Navalni es va morir a la presó el mes passat, després d’haver sobreviscut a un enverinament ordenat per l’estat rus l’any 2020. La seva vídua, Iúlia Navàlnaia, diu que va ser assassinat per ordre directa de Putin. Hi ha més figures de l’oposició que o bé són a la presó, o bé han estat silenciades o bé han fugit del país.
Una volta eliminada l’amenaça opositora, el Kremlin fa mostres d’indignació cada vegada que algú insinua que la democràcia a Rússia és un miratge. La setmana passada, el portaveu de Putin, Dmitri Peskov, va afirmar que Moscou no toleraria aquesta mena de crítiques. “La nostra democràcia és la millor i continuarem construint-la”, digué.
Com és que Putin sempre guanya?
D’ençà que substituí Borís Ieltsin, fa 24 anys, Putin s’ha dedicat a destruir sistemàticament les institucions democràtiques russes. Ha sotmès els mitjans de comunicació, els tribunals, el parlament i la comissió electoral a un control ferri de l’estat. La dissidència és esclafada sense contemplacions, i les crítiques a la guerra són prohibides del tot.
La propaganda dels mitjans de comunicació controlats pel Kremlin prova incansablement de convèncer als russos que tan sols Putin pot garantir l’estabilitat del país. Presenten la invasió russa d’Ucraïna com una guerra a vida o mort entre l’OTAN i Rússia, en un conflicte de proporcions èpiques que tan sols Putin pot vèncer.
Les eleccions es fan durar tres dies, cosa que aplana el camí a possibles intents de manipulació electoral. En 27 regions russes i dues de la Ucraïna ocupada, els electors poden votar amb un sistema digital opac i molt controvertit, que no ofereix cap manera de verificar els vots. Golos, un organisme independent de control electoral, ha estat declarat agent estranger i el seu dirigent, Grigori Melkoniants, resta detingut tot esperant judici.
L’ús del vot telemàtic a les eleccions legislatives del 2021 en algunes regions russes va donar la victòria a nou candidats favorables al Kremlin que van perdre les respectives votacions ordinàries.
Els funcionaris i els treballadors de les empreses controlades per l’estat, molts dels quals beneficiaris d’un sistema corrupte, constitueixen la base de suport del Kremlin. Per a garantir-ne la lleialtat, els és ordenat que mostrin als seus caps una foto que demostri que han votat els candidats afavorits pel Kremlin.
Si és segur que Putin guanyarà, per què importen les eleccions?
Per a Putin, l’objectiu de les eleccions és assegurar-se una pàtina de legitimitat en l’esforç per a demostrar que la guerra d’Ucraïna té un suport multitudinari entre els russos.
Amb funcionaris electorals i guàrdies armats que es dediquen a picar a les portes de les regions ucraïneses ocupades per a exigir als habitants que votin, aquestes eleccions també han estat dissenyades per a consolidar el control de Moscou sobre les zones que s’ha annexionat il·legalment a Crimea, Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk.
Els mitjans russos informen que la presidència vol que hi hagi una participació mínima d’un 70% i un marge de vot per a Putin d’un 80% pel cap baix, cosa que superaria el rècord del 76,7% que obtingué a les eleccions del 2018.
Les eleccions d’enguany també marquen la fi d’una era més racional en què fins i tot alguns analistes pro-Kremlin creien que Putin acabaria lliurant el poder a un successor.
Malgrat l’autoritarisme de Putin, el Kremlin és conscient dels riscs polítics que tenen unes eleccions manipulades. L’exemple més paradigmàtic és l’onada de protestes en massa a Bielorússia contra el president Aleksandr Lukaixenko l’any 2020, després d’aferrar-se al poder amb unes eleccions manipulades.
Del 2020 ençà, el Kremlin ha treballat incansablement per aixafar la dissidència, i ha detingut milers de figures de l’oposició.
Qui es presenta a les eleccions, Putin a banda?
El govern tan sols ha permès que es presentin a les eleccions tres candidats, tots tres de partits afins al Kremlin. Aquests candidats, que el règim empra per a dividir i fragmentar qualsevol oposició real, representen poca cosa més que un vernís de legitimitat per a les eleccions.
Nikolai Kharitónov, del Partit Comunista, és un polític insuls que ja es va presentar contra Putin el 2004 i va obtenir un 13% dels vots.
El nacionalista de línia dura Leonid Slutski, del Partit Liberal Democràtic, ha demanat l’execució dels presoners de guerra ucraïnesos.
Vladislav Davànkov, del Partit del Nou Poble, és un polític discret que dóna suport a la guerra i és coautor d’una llei que prohibeix als transsexuals de canviar-se de sexe en documents oficials o bé rebre teràpies d’afirmació de gènere.
En una publicació a les xarxes socials, el periodista Dmitri Kolézev, que va fugir de Rússia després de la guerra, descriu el Nou Partit Popular com un “partit fals” creat pel Kremlin.
En una enquesta feta al febrer pel Levada Center, una agència de sondatge independent, es demanava als russos que diguessin el polític en qui confiaven més. Un 52% van dir Putin; un 3%, Slutski; i un 1% Kharitònov i Davànkov.
A dos candidats antibel·licistes, Iekaterina Duntsova i Borís Nadejdin, els van impedir de presentar-se perquè la Comissió Electoral Central va detectar errors en els avals que havien presentat. El 2006, la comissió ja va suprimir l’opció de votar en contra de tots els candidats, cosa que eliminà el risc de possibles vots de protesta.
Segons un sondatge de l’agència estatal pro-Kremlin VCIOM publicat aquesta setmana el suport a Putin és d’un 82% de l’electorat.
Podria haver-hi protestes?
Al principal rival de Putin, Aleksei Navalni, no li van permetre de competir-hi a les eleccions del 2018, i fou empresonat el 2021. Navalni, de quaranta-set anys, es va morir el mes passat, en l’anomenada colònia penitenciària Llop Polar, a la regió de Iamalo-Nènets, al nord de Rússia. Les autoritats russes van dir que s’havia mort per causes naturals, i el Kremlin ha rebutjat les acusacions que Navalni fos assassinat.
En el seu darrer acte polític, de la presó estant, Navalni va fer una crida als seus seguidors perquè s’afegissin a una protesta subtil coneguda per “migdia contra Putin”. Havia de consistir en el fet que els electors arribessin en massa als col·legis electorals diumenge a migdia, darrer dia de votació, per a evidenciar el rebuig a Putin.
“Què podrien fer? Tancar els col·legis electorals a migdia? Organitzar una acció de suport a Putin a les 10 del matí? Registrar tots els electors que vagin a votar al migdia i incloure’ls a la llista negra?”, es demanà Navalni a començament de febrer, en una publicació a les xarxes socials.
Hi ha anuncis electorals a la Rússia de Putin?
En unes eleccions completament previsibles, l’únic risc per al Kremlin és que els votants es desinteressin d’una votació que no fa preveure sorpreses.
Els anuncis electorals, d’autoria poc clara, que han aparegut aquestes darreres setmanes a les xarxes socials russes insten els russos a votar fent ús de la ironia, per molt que sàpiguen que Putin guanyarà.
En un d’aquests anuncis apareix un grup d’homes vestits de gala que balla en un comiat de solter. En compte d’una dona en roba interior, però, del pastís gegant de la festa en surt una figura rabassuda disfressada d’abella. L’anunci explica aleshores que, com que ningú no havia votat cap de les opcions proposades al xat de grup del comiat, l’organitzador havia pres una decisió sense consultar la resta de participants.
En un altre anunci, una dona embarassada que prepara el sopar demana al seu marit si ja ha votat. “Tant se val, estimada. El resultat no serà el mateix tant si votem com si no?”, li respon el marit. En aquest moment la música de fons esdevé amenaçadora i la dona s’enfurisma, tot advertint-li que si no vota perdran els ajuts socials i el pis on viuen.
Sigui com sigui, el risc d’una participació molt baixa és força improbable. Els governadors russos i els dirigents de les empreses estatals tenen la missió de garantir una alta participació, i no poden permetre’s de fallar.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
