Putin declara la guerra a les llengües minoritzades de Rússia

Actualment, a la Federació Russa es parlen cent trenta-tres llengües, de les quals trenta-cinc són oficials a escala sots-statal i només una, el rus, ho és al conjunt del territori. Segons la UNESCO, només aquesta i el tàtar (parlat per sis milions de persones al Tatarstan i a lBaixkortostan) gaudeixen de bona salut. La resta, cent trenta-una, estan amenaçades: dinou són vulnerables (els nens no la parlen fora de casa), setanta-nou corren un greu perill (només les parlen les generacions més velles) i dinou són a un sol pas d’extingir-se.

Aquest panorama desolador és fruit d’unes polítiques centralistes que els successius dirigents russos han aplicat d’ençà de la formació de l’Imperi Rus al segle XVIII, fomentant l’expansió de tot allò ètnicament rus en detriment d’allò característic dels pobles que habitaven els territoris que anaven conquerint, amb la intenció d’assimilar-los en un procés de russificació. L’excepció d’aquesta tendència fou la política de tolerància de Lenin vers les minories i el suport a les seves llengües, que es va estendre entre la revolució del 1917 i els anys vint i trenta. De fet, no va ser fins la desintegració de la Unió Soviètica el 1991 que, en un context de col·lapse del govern central acompanyat de grans reformes, obertura i renovació, les nacions petites començaren a lluitar pels seus drets, entre ells el de preservar la seva llengua nativa.

Model lingüístic a les escoles
La legislació vigent en matèria d’educació data del 2012, en què s’especifica que ‘els ciutadans de la Federació Russa tenen dret de rebre l’educació preescolar, primària i secundària obligatòria en una de les llengües natives dels pobles de la Federació Russa, així com el dret d’estudiar una de les llengües natives dels pobles de la Federació Russa, dins de les possibilitats que ofereixi el sistema educatiu’.

Per tant, el dret d’estudiar en una llengua nativa és garantit sobre paper per als pobles que conformen la Federació Russa. No obstant això, tal com assenyala Miquel Cabal i Guarro, doctor en Lingüística i traductor literari del rus, a la pràctica la llengua vehicular a les escoles és gairebé sempre el rus. La cua del punt esmentat de la llei, ‘dins de les possibilitats que ofereixi el sistema educatiu’, s’empra com a pretext per a negar a les minories el dret d’estudiar en la seva pròpia llengua.

Així, la realitat a les escoles russes en matèria lingüística fins el curs passat era que es feia servir el rus als centres de primària i secundària com a llengua vehicular. Arreu es cursava e com a llengua obligatòria, a la qual es dedicava entre cinc i nou hores lectives setmanals, depenent del curs. I en el cas dels estudiants de les repúbliques on hi ha una llengua cooficial s’hi estudiava, a més, l’assignatura també obligatòria de la llengua cooficial, impartida durant dues o tres hores a la setmana. Cabal assenyala, tanmateix, que les classes de la llengua nativa eren poc serioses i que per als estudiants eren ‘una maria’, i els alumnes amb prou feines aprenien les competències més bàsiques de la llengua.

Però aquest model, ja precari per a les llengües pròpies, ha estat revisat recentment a arran d’uns comentaris de Vladímir Putin el juliol de l’any passat durant una reunió del Consell per les Relacions Inter-Nacionals de Rússia, en què va deixar paleses les diferències existents entre el rus i les altres llengües parlades per les minories ètniques. De la llengua russa va afirmar que ‘és la llengua de l’estat (…), no pot ser substituïda per res; és el marc espiritual natural del conjunt del nostre país multinacional. I tothom l’ha de saber parlar.’ I a continuació, referint-se a les llengües cooficials de Rússia va dir que ‘és inacceptable d’obligar a una persona a estudiar un idioma que no sigui la seva llengua materna, de la mateixa manera que és inadmissible reduir el nivell i les hores de l’ensenyança del rus. Insto els governadors de les regions de la Federació Russa que hi posin especial atenció.’

Ràpidament les autoritats es van posar a la feina. En primer lloc, va actuar la fiscalia, i a partir de novembre de 2017 els pares que volien que els fills estudiessin la seva llengua materna havien de sol·licitar-ho explícitament a les escoles, quan fins en aquell moment aquesta assignatura havia estat obligatòria per a tots els alumnes a primària i secundària. Això va causar indignació als habitants de moltes d’aquestes nacions, que van protestar contra la nova mesura, especialment al Tatarstan i al Baixkortostan, però també al Daguestan, Kabardino-Balkària, Komi o Ossètia del Nord.

Passant per alt el rebuig que aquesta iniciativa generava entre les minories nacionals, el Comitè per a l’Educació i la Ciència de la Duma Estatal (parlament) proposà un projecte de llei que introduïa canvis a la Llei Federal quant a l’educació per tal que la docència en les llengües de les minories passés a ser voluntària. El projecte de llei s’ha aprovat amb una velocitat inusitada: la primera lectura necessària per al tràmit fou el 19 de juny passat. El 24 de juliol assolia la segona lectura, i l’endemà la tercera, per a entrar a l’Assemblea Federal (el senat rus). El 28 de juliol, superat aquest pas, el text legal ja es va remetre al president Putin per ser aprovat definitivament. Val a dir que el nombre de legisladors que van votar a favor d’adoptar aquesta llei, impulsada ‘de dalt’, va ser aclaparador: només dos parlamentaris del Partit Comunista, Valentin Xurtxànov de Txuvàixia i Rizvan Kurbànov del Daguestan, van votar-hi en contra, mentre que 388 van votar-hi a favor.

‘Si vols salvaguardar la teva cultura i llengua i ets rus, ets un patriota. Si no, ets un extremista’
La societat civil de pràcticament totes les nacions de la federació va rebutjar frontalment la nova llei, i van decidir organitzar-se i crear el Congrés Democràtic dels Pobles de la Federació Russa, amb conferències i actes de repulsa a la llei. Alguns membres van declarar que la nova llei ‘viola les disposicions bàsiques de les constitucions de Rússia i de les seves repúbliques’ i que és dissenyada per a la ‘destrucció final dels idiomes nadius de la Federació Russa amb el propòsit d’assolir la russificació plena dels seus pobles de manera immediata.’.

També es van mobilitzar acadèmics i lingüistes europeus, i van adreçar una carta al Parlament rus demanant que no s’adoptés la llei, perquè el conjunt de llengües que es parlen a Rússia ‘és una part única del patrimoni cultural del món i la seva mort implicaria un cop fort per a la diversitat lingüística del món i empobriria el patrimoni intel·lectual de la humanitat’. A continuació afegien que aquests idiomes ‘tenen el dret històric de rebre el suport d’un estat que ha tractat, de fa segles, d’oprimir, dominar i assimilar les seves minories’.

Activistes i acadèmics del Tatarstan, Baixkortostan i Kabardino-Balkària, tres de les repúbliques afectades, ens han explicat com pot perjudicar les seves llengües natives. Els líders dels moviments socials per a la preservació de la pròpia cultura del Tatarstan, incloent el Centre Públic de Tots els Tàtars (BTIÜ per les seves sigles en aquesta llengua), declaren a aquest mitjà que les minories nacionals de la Federació Russa són greument discriminades i que hom els nega el dret de ser educats en la seva pròpia  llengua. Estan preocupats per l’estat de la llengua en la república i afirmen que la nova llei pot accelerar el procés d’assimilació que ja es produeix entre els ciutadans, molts dels quals ja no parlen el tàtar, especialment a les ciutats. Segons els líders del grup, ‘mentre mani un règim autoritari amb tics imperials, al cap de quaranta o cinquanta anys, la nostra nació simplement pot desaparèixer’.

També denuncien que si protesten, la fiscalia els imputa càrrecs d’extremisme. Un dels darrers casos fou l’acte de celebració de l’aniversari del poeta tàtar Gabdulla Tukay el 26 d’abril. Els organitzadors van rebre tres citacions dels serveis de seguretat nacional russos, el FSB, per extremisme. ‘La fiscalia persegueix qualsevol acte que promogui la nostra cultura nacional’, sostenen. El mateix explica una doctora en Filologia de Kabardino-Balkària, Lidia Zhigunova, que després d’haver protestat individualment amb una pancarta davant de la seu del govern a Nàltxik, la van fer anar al despatx del Ministre encarregat dels afers d’extremisme per ‘tenir-hi una conversa’. Fàtima Tlisova, una periodista circassiana a qui hem entrevistat juntament amb Zhigunova, comenta al respecte: ‘Sempre igual: si vols salvaguardar la teva cultura i llengua i ets d’ètnia russa, ets un patriota. Però si no, llavors ets un extremista.’ I afegeix que el govern rus va annexar Crimea i va donar suport al conflicte a l’est d’Ucraïna per preservar els drets dels russos ètnics que hi viuen i protegir la seva llengua materna. ‘I el mateix govern nega a les minories que viuen al seu territori els seus drets més bàsics per a preservar la seva cultura’.

Un dels líders de l’organització Baixkort, una organització que defensa els drets del poble baixkir, subratlla que les llengües nacionals no gaudeixen de cap suport de l’estat, cosa que contradiu la Constitució federal, i que la nova llei pot significar el cop de gràcia final a la seva llengua. Avui, explica, hi ha cada cop menys professionals especialitzats que utilitzin el baixkir públicament, que és relegat a l’àmbit privat. Per la seva tasca, aquest militant pels drets de les minories també ha estat assetjat per les autoritats.

Lídia Zhigunova diu que el motiu d’impulsar aquesta llei és perquè els russos ètnics que viuen a les repúbliques nacionals de Rússia no volen que els seus fills n’estudiïn les llengües natives. I afegeix que per a ella això representa una pèrdua immensa, car ser bilingüe ‘és un gran valor perquè cada llengua és la clau que obre les portes d’una cultura, és a dir, podem viure en diversos mons. I no volem que els nostres fills se’n vegin privats.’